img_3436

36 Mostra de Vins i Caves de Catalunya

La tradicional Mostra de Vins i Caves de Catalunya arribava aquest any a la seva edició nº36, i servidor hi anava per segona vegada consecutiva. Amb més presència de cellers dedicats al cava, no es pot dir que hi siguin presents els millors cellers del país, ja que Penedès apart la presència de cellers importants de les altres DO brilla per la seva absència. Les excepcions poden ser casos com el de Coca i Fitó, Clos Pons, La Vinyeta, Espelt, Marco Abella o Carles Andreu, però bé, la veritat és que en tres dies vaig tastar 25 vins, així que…sort que no n´hi havien més!

DIJOUS 22

Una de les millors coses d´aquesta mostra és que abans d´anar-hi ja saps quins vins podràs tastar, fet que també passa amb el Vijazz, i això ajuda i molt a la planificació de les jornades. D´entrada recomanar que si (l´any vinent, clar) teniu pensat anar-hi millor que compreu tots els tiquets el primer dia, si es que hi aneu en dia laborable, ja que us estalviareu cues. I bé, vam començar la tarda per un celler relativament nou, Mas Rodó, que s´ha donat a conèixer per haver recuperat una varietat que semblava perduda, la “montonega”, i per la gran qualitat dels seus vins, sobetot els blancs. En aquest cas vam tastar un sorprenent “riesling”, sec, explosiu, super refrescant, ideal aperitius, entrants frescos, etc. I a continuació el “macabeu”, amb barrica, expressiu, amb cos, ja per a coses més serioses, boníssim també.

A “Coca i Fitó”, parada recorrent al llarg de tot el cap de setmana, vam anar a tastar-hi els seus dos blancs de la D.O. Terra Alta, el “Jaspí blanc” i el “Jaspí d´or”. Més fresc el primer, jove però envellit 4 mesos sobre les seves lies en tines d´acer, cupatge de garnatxa blanca 70 i macabeu 30, àgil. I amb més personalitat i cos el segon, amb barrica, per a amants dels bons blancs, fresc i untuós, procedent com l´altre de vinyes velles amb el mateix cupatge que l´anterior però amb una major proporció de garnatxa (80/20). Super recomanat.

img_3421

La tarda va acabar molt i molt bé al Celler de Capçanes amb la seva esplèndida col.lecció de la “Nit de les garnatxes”, quatre espectaculars vins a l´increíble preu de 10 euros i escaig, el que es coneix com una veritable ganga. Són tots monovarietals de garnatxa, estan fets exactament igual però la seva diferència és el sòl on estan plantats els ceps. Són, doncs, uns autèntics vins de “terroir”, i destacaria per sobre de tots el de “licorella”, seguit pel de “calissa”. Els altres dos, però, són també molt bons: “pomà” i “argila”. Una veritable troballa!

img_3435

DISSABTE 24

Va ser una bogeria. El Passeig Lluís Companys desbordat de gent, cues que marejaven només de veure-les i que et feien entrar ganes de tornar cap a casa. Per sort, un amic ens va deixar una copa i encara ens quedaven tickets del dijous, així que sense perdre temps vam tornar al Celler de Capçanes perquè hi teníem un compte pendent, tastar un “blanc de negres”. El seu nom, “Mas picosa”, i la clau és que és un negre (garnatxa) tractat com un blanc. I el seu resultat és…curiós. Sembla un rosat, a vegades. No sembla un negre, però tampoc un blanc. I lo del rosat és per dir alguna cosa. Vaja, un experiment.

Després vam anar a la recerca d´un dels “Capricis de Vilarnau”, de la DO Penedès, un espectacular xarel.lo fermentat quatre mesos en barrica de castanyer que ens va robar el cor, el nas, la gola…i que ens vam apuntar sense dubtar-ho per a comprar-lo més tard. Vam seguir en direcció a Marco Abella, del Priorat, per a tastar el seu “Olbia”, un blanc cupatge de garnatxa blanca, macabeu i una mica de Pedro Ximenes. Molt fi, amable, amb una barrica quasi imperceptible, amb classe.

El pas dels blancs als negres el vam fer a Clos Pons, un magnífic celler de Costers del Segre que ja havia visitat l´any passat. Recordo haver tastat el seu excel.lentíssim (i carillo) “811”, i també altres referències. M´havien agradat molt però no recordava quines. Vam començar amb el “Sisquella”, blanc amb barrica de 4 mesos, sorprenent cupatge de garnatxa blanca i albariño que dona un resultat francament espectacular. En nas és penetrant, i en boca super refrescant, cítric, deliciós. El “Roc de foc” és un monovarietal de macabeu també espectacular, però no tant com el primer. Barrica de 12 mesos, és un blanc complex, untuós, amable, de primera. I allà mateix ens vam passar al negre amb un gran “Alges”, cupatge de garnatxa, sirà i ull de llebre que ha estat 9 mesos en botes de roure noves de primer i segon any. Un vi equilibrat, fruits vermells a dojo, bona acidesa i molt atractiu. El negre de gamma alta, el “Roc Nu”, és molt millor, la veritat sigui dita. De fet, és francament espectacular. La seva estància en bota és tres mesos més llarga que el seu predecessor i en el cupatge el cabernet substitueix al sirà. El resultat fa que valgui la pena pagar els vora de 24 euros que en demanen, el doble per cert de l´”Alges”.

img_3436

La nit del dissabte la vam tancar a Coca i Fitó, on vam tastar els seus monovarietals de carinyena i garnatxa, els seus dos vins “tops”, dos vins de finca de traca i mocador, de festa major, una explosió de sabor, de bon vi, una entrada en boca fabulosa i una tanicitat molt ben equilibrada. Una veritable delicia de vins, els dos, tot i que a mi personalment em va agradar més la carinyena.

DIUMENGE 25

La tarda va començar amb un tast de vins guardonats amb els Premis “Vinari” d´anys anteriors. I, com em va passar al tast de vins dels “Hotels amb DO”, ja coneixa el blanc. De fet, l´escollit, “Lafou Amellers”, DO Terra Alta, és probablement el meu vi blanc jove, sense barrica, preferit de Catalunya. O com a mínim està al Top 3. Una festassa absoluta, cos malgrat la seva joventut, untuositat, fruita, permanència en boca…ho té tot. El negre jove també el coneixia, “Jaspí negre”, de Coca i Fitó. Em va sorprendre perquè era del 2013, i no és normal tastar un vi negre jove que té ja tres anys. Em va agradar més del que recordava, ja que té un punt “agressiu”, amb molta tanicitat, que d´entrada no el fa un vi fàcil, però millora molt amb el pas dels minuts. I l´altre negre era un bon Priorat, el “Loidana” del celler Marco Abella, que va resultar guardonat en la categoria de “vins de guarda” ja que té una criança en bota de 16 mesos. Jo, la veritat, no hi entenc, però no em va semblar pas un vi de guarda, sobretot tenint en compte que era del 2014…per tant havia estat embotellat a mitjans del 2015…o sigui, només tenia un any d´ampolla, i es notava que encara no estava rodó del tot. A mi, al menys, no em va acabar de convèncer. Ah, me n´oblidava, el cava era un Juvé i Camps força espectacular, “Milesimé”, un brut reserva que entrava d´allò més bé.

Tot seguit me´n vaig anar a “liquidar” els comptes que tenia pendents. A Coca i Fitó vaig tastar la seva única referència del celler que tenen al Priorat, el “Samsara”, un complex cupatge de garnatxa (50), carinyena (35), sirà (10) i Cabernet (5), amb una criança en bota de 12 mesos. Un molt bon Priorat. D´allà em vaig dirigir a Perelada, tenia ganes de tastat dos dels seus vins de finca, “La Garriga” (monovarietal samsó, rústic, potent, amb força i personalitat) i “Espolla” (molt més fi, elegant, amb un fantàstic pas per boca, molt recomanable), per tornar finalment a Coca i Fitó i refrescar-me el paladar amb un sensacional rosat, monovarietal sirà, parcialment envellit durant 4 mesos en bota, el “rosa”.

img_3433

En fi, molt bones sensacions, molts bons vins, esperem que el proper any hi hagi més cellers de tot arreu!

Deixa un comentari