4a Mostra de Petits Cellers

La Mostra de Petits Cellers era el darrer gran acte del MIcrovi 2018, diria jo que el més popular, i servidor hi anava per primera vegada. I tema vinícola apart, com que no conec gaire bé la zona em va costar de trobar l´Arboçar. Això que no surti al Google…

Tenia entès que l´Arboçar era una mena de barri o de nucli d´Avinyoet del Penedès, i  vaig pensar que un cop allà ho trobaria fàcilment. Doncs no. Zero indicat. Fins que no vam preguntar, res de res, no hi havia cap rètol a Avinynet que indiqués on era l´Arboçar. Suposo que com que tothom de la zona ho coneix van pensar que no feia falta…Vet-ho aquí que finalment ens van indicar com arribar-hi, un xic tard ja per poder tastar-ho tot però amb prou temps per fer-nos una idea. Un deu per la iniciativa de tenir una mena de zona de joc per a nens, correcte la zona de menjar, i bons vins. M´haguès agradat poder tastar més referències però no hi va haver prou temps…

A la mostra es podien tastar vins de 35 petits celler catalans, alguns sense DO, tots ells amb produccions petites o molt petites, un parell de cellers del Rosselló i una mostra dels vins de nou cellers mexicans. Sí, heu llegit bé, al país de la cervesa suau i el tequila també hi ha cellers. No sé com deuen maridar els seus vins negres, ja que penso que no casen gens bé amb el menjar picant mexicà, però els blancs sí que tenen coses a dir. No vaig tastat cap rosat, entre altres coses perquè els vins de tots aquests cellers, de la zona de Querétaro (una mena de DO), estaven agrupats tots plegats en dos stands i era un xic difícil fer-se una idea de tot plegat. Només vaig tastar un negre, un malbec del 2014 del celler San Juanito, avellutat i amb molt bona estructura, i quatre blancs, dos del celler Vinaltura i dos de Bodegas de Cote. Els de Vinaltura ens van agradar molt, sobretot el sauvignon blanc, mentre que de Bodegas de Cote ens va sorprendre i molt el cupatge de l´”Inédito 2017″: ni més ni menys que albariño, viognier i gewürztraminer. Jo flipava amb el fet que a Mèxic tinguessin plantat albariño, els ulls em sortien de les sevs òrbites. I el vi en qüestió era com a mínim curiós, molt floral, fresc, força bo. I el “Chardonnay reserva 2015” era…un Chardonnay. Tal qual. No diries mai que estiguès criat i fet a Mèxic. Em diuen que és d´aquí i m´ho crec.

El pas pels celler catalans va començar amb la Serralada de Marina, a Alella, i el sey “Pas de les bruixes”, molt aromàtic, sec i potent. Vam seguir amb el magnífic “Carisma”, del celler del mateix nom, vi d´alçada blanc excepcional! A Esteve i Gibert vam xalar amb el “Picapedrer”, un fabulós macabeu, i amb “Les Vistes”, un xarel.lo fet amb bota de castanyer (igual que l´altre), del milloret de la tarda. El macabeu del Celler del Cesc, “Tanca els ulls”, també ens va agradar força, i a mí em va interessar particularment la malvasia, dolça al nas i seca i fresca a la boca, del celler Clos dels Guarans, el “Tardatia blanc”. I pel que fa als negres (sí, ja acabàvem…), apart del “Gran Caus negre” de Can Ràfols dels Caus, un petit i esplèndid clàssic, destacaria una garnatxa (lledoner, dit com allà) amb carinyena del celler Vinyes de la DOT, “Amb un parell”. També vam tastar el “Misteriós” del seu germà “El Jardí dels sentits”, el “Comalats Esparver” del celler Comalats , el “Sauvella” del Pallars i per acabar un gran monovarietal de marselan del 2015, de lo milloret de la tarda, del celler Vins de Foresta, al Massís del Garraf. L´any vinent mirarem de ser més puntuals…

Deixa un comentari