Canelons verds farcits d´espinacs amb beixamel de Gorgonzola

Darrera recepta de les que vam fer al seu moment en el curs de fer pasta de la Casa Elizalde, clar que aquesta en concret està adaptadíssima, ja que de semblant amb el fet a classe hi ha la pasta verda, pasta d´espinacs, i la resta és una recepta meva on possiblement he de millorar la beixamel de gorgonzola!

Continua la lectura de Canelons verds farcits d´espinacs amb beixamel de Gorgonzola

Cappellaci ferraresi

 

Aquesta recepta és d´uns tortellinis farcits de carbassa, parmesano o pecorino, ou i amaretti…no sé d´on surt el nom, al principi creia que era un tipus de pasta diferent però no, senzillament és un farciment diferent de tortellinis…molt bo, això sí!

Continua la lectura de Cappellaci ferraresi

Orecchietti al pesto de festucs

Una senzilla manera de fer pasta fresca a casa que admet tant la versió “farina + sèmola de blat” o la que només porta sèmola de blat. Ambdues molt bones, potser millor la primera. El pesto havia de ser només de festucs (i avellanes, de fet) però tenia a la nevera una rúcula que havia de gastar i el resultat no podia ser millor…

Continua la lectura de Orecchietti al pesto de festucs

Strozzapreti al ragú

Recupero el receptari del curs que vaig fer de pasta fresca ja que encara em quedaven pendents quatre receptes. Aquesta que us presento avui té dues característiques que la fan especialment atractiva: la primera és que la recepta del “ragú és francament excepcional (el que aqui en diem, per a extranyesa dels italians, una “bolonyesa), recepta que ens va passar un dels dos professors del curs (el Nicoló, tot un personatge) i que jo he seguit al peu de la lletra amb resultats més que òptims. L´altra és que aquesta pasta fresca casolana és típica de la regió d´Emiliana Romana i (crec) bastant desconeguda ja que per exemple no surt a un llibre de recent aparició al mercat dedicat exclusivament a receptes de pasta i avalat per venir dels mateixos responsables de la mítica “Cuchara de plata”, la que diuen és la “Bíblia” dels llibres de cuina italians. La pasta en sí es fa només amb farina, aigua i oli, i bé, a veure si me´n surto explicant com es fa…

Continua la lectura de Strozzapreti al ragú

Tortellini bolognesi

Un gran repte, sobretot perquè em vaig perdre la classe on es van fer…Malgrat tot una vegada me´n vaig sortir amb un (gràcies a la col.laboració de l´Anna, que jo em perdia una mica amb l´execució final) els altres van sortir pràcticament sols. Un fet destacat és que el sabor del farciment evocava directament els dels tortellinis de tota la vida. Si no us agrada podeu fer una salsa de tomaquet amb butifarra de les de tota la vida i posar-la com a farciment, o qualsevol altra cosa, però heu de tenir en compte que la massa ha de ser força compacta. Entretingut, bo i més fàcil del que pot semblar a primera vista!

Continua la lectura de Tortellini bolognesi

Papardelle de carbassa al funghi porcini

Adoro els papardelle! Sempre han exercit una fascinació en mi que em va portar a demanar expressament a la Michela com es feien…i més fàcil no podia ser. Fer-los de carbassa o d´allò que se us passi pel cap és el de menys, la salsa sí que en aquest cas estava pensada ja que per alguna extranya raó associo tot sovint la salsa de ceps amb aquest tipus de pasta…

Continua la lectura de Papardelle de carbassa al funghi porcini

Tagliatelle de remolatxa al aglio e oglio

He de dir que molt gust de remolatxa no tenien, però bons van quedar, i molt. També que s´ha d´anar molt en compte amb la quantitat de remolatxa que hi poseu, ja que té molta aigua i la pasta us pot quedar escandalosament humida, com a un servidor, que va anar de llest i va posar 75 grams més del recomanat…Resultat? Doncs d´entrada no vaig poder fer spaguetinni, ja que directament s´enganxaven totalment en passar per la màquina, i bé, la massa en general va costar molt d´allisar per la gran quantitat de remoltxa que tenia, concretament d´aigua, tot i haver- la passat per la paella. Es divertit, i de cara a la meva filla va ser genial menjar tallarines fetes a casa de color rosa…però la propera vegada compliré les normes!

Continua la lectura de Tagliatelle de remolatxa al aglio e oglio

Raviolis de cacau farcits de xocolata, amaretti i ametlla amb salsa de maduixa (5/12)

Una de les sensacions del curset de pasta sense cap mena de dubtes. O la sensació del curset, directament. El darrer dia, el de fer pasta de colors, la Michela ens va sorprendre amb un espectacular ravioli de cacau farcit de xocolata desfeta, nutela, amareto, ametlla picada…i un xic de rom. Fer el farcit és molt senzill, fer la pasta també, tan sols s´ha d´afegir cacau en pols als ous i la farina. El tema de la salsa va ser cosa meva, li faltava clarament alguna cosa i sempre vaig pensar en maduixa…

Continua la lectura de Raviolis de cacau farcits de xocolata, amaretti i ametlla amb salsa de maduixa (5/12)

Tagliatelle al nero di sepia…amb sèpia!

Colorejar la pasta és la cosa més senzilla del món: només has d´afegir “el colorant” (espinacs, tinta de sèpia, cacau, etc) a la farina i els ous quan prepares la massa. I després com sempre. Amb aquesta recepta m´estrenava amb la pasta de sabors varis i també amb els tagliatelle, i la veritat és que el resultat no podia ser més satisfactori: la pasta va quedar genial i a tothom li va agradar molt!

Continua la lectura de Tagliatelle al nero di sepia…amb sèpia!

Pici amb pesto de rúcula

Aquesta és una pasta típica de la Toscana i és super mega fàcil, a més a més de ser super econòmica, només s´utilitza aigua, oli  i farina. Es divertida de fer amb els nens, i força ràpida. Per fer el pesto de rúcula senzillament has d´ utilitzar rúcula en comptes d´alfàbrega, més la resta d´ingredients tradicionals del pesto típic que tots coneixem (oli, all, pinyons). Per cert, “pesto” en italià és quelcom “matxacat”, una mena d´equivalent a la nostra “picada”.

Continua la lectura de Pici amb pesto de rúcula