Fantàstica recepta! Com ja he dit en més d´una ocasió, però, jo he reconvertit les pastes farcides en raviolis exclusivament…sí, ja, madonna! Pecato! Sap greu, és un tema pràctic. A la recepta original la pasta s´anomena “guazzarotti”, però bé, el resultat és tan deliciós que no ens posarem quisquillosos, oi?
Fantàstica recepta, gens difícil, al contrari, i no gaire laboriosa. Podeu fer-la amb brou de pollastre si no en teniu o en podeu fer d´ànec, que de fet si en compreu doncs lo seu és demanar que us separin la carcassa per així poder fer el brou i els magrets doncs en podeu guardar un i l´altre el poseu a la cassola tal qual.
Recepta que pot portar més ingredients que el tofu, apart de la seva fantàstica salsa, es clar. Jo hi vaig posar patata i carbassa, vosaltres hi podeu posar qualsevol verdura, les que us vinguin de gust. Aquí la clau és, naturalment, la salsa.
Meravellosa recepta. No cal dir res més.
Una de les receptes més clàssiques d´aquest llibre, un “dal” amb pedigrí segons la seva autora. Jo la vaig trobar deliciosa, recomanable servir amb arròs basmati.
“Verduras todo el año” és el diminitiu, o qualificació, que li dono a un fantàstic llibre que té a les verdures com a principals protagonistes però que no és ni de bon tros un llibre de receptes vegetarianes. Es tracta del molt recomanable “1460 recetas para disfrutar las verduras todo el año”, i les receptes estan agrupades per verdures, o millor dit, els capítols: bledes, carbassa, ceba, alls, boniato o, com en el cas que ens ocupa, fonoll.
Un plat efectiu, efectista i espectacular. La col-i-flor es cuina sencera al forn embadurnada amb una fantàstica salsa i el resultat és altament satisfactori!
Read more about Gobi musallam/col-i-flor al forn amb salsa makhani …
Aquesta és en teoria una recepta de bacallà fresc, però què voleu que us digui, és igualment vàlida per fer-la amb el salat, o dessalat, tot i que segur que amb el fresc també.
Una manera diferent de menjar-se espàrrecs verds la mar de fàcil i bona, tu.
Boooníssima recepta que presenta els “problemes” de sempre quan cuinem aus: el pit té una cocció molt més curta que les cuixes. I lamento dir que en el cas de les guatlles cuinades senceres no tinc pas la resposta adequada. Recordo en una altra recepta haver desossat parcialment la bestiola i el resultat va ser òptim…es podria aplicar aquí si voleu. Respecte al risotto, vaig fer que fós de verdures per donar-li un “plus” al plat, però no és necessari del tot.