Sarsuela

Un clàssic d´aquells super eterns, no? Dels que fins i tot fa mandra fer…però no, no és ni de bon tros més complicat o llarg de fer que moltes altres receptes que sí ho són. I, a més, admet molts tipus de peix i marisc. Això sí, peix i marisc sempre, mig fet, i que al final s´acabin de coure junts amb brou. A casa  ma mare no n´acostumava a fer, però la meva sogra sí que en fa de tan en quan…i no hi posa dorada sinó lluç, per exemple. En fi, que modèstia apart a mi em va quedar boníssim!

Continua la lectura de Sarsuela

Sèpia amb farcellets de col

Aquesta recepta és un complement de la que ja vaig fer fa un temps, però amb una sensible millora: la sèpia…i el sofregit de ceba i tomàquet. A més a més en aquesta ocasió he utilitzat carn magra picada en comptes d´aprofitar les restes d´un estofat i el resultat m´ha agradat molt, tot i que realment la clau rau en la sèpia.

Continua la lectura de Sèpia amb farcellets de col

Pollastre amb gambes

Una de les millors receptes que he fet en aquest apartat i sense dubte de les que a més a més millor m´ha quedat. Una bona cocció i especialment una bona salsa, amb la textura i consistència justa, altres claus per entendre l´èxit d´aquest mar i muntanya clàssic, des d´ara mateix el meu preferit, una delicia.

Continua la lectura de Pollastre amb gambes

El groguillo

El nom d´aquest plat es deu al fet que porta safrà, i se suposa que la salsa ha de quedar groga…excepte si se´t passa pel cap triturarla amb el minipimer i, naturalment, el seu color (que era tirant a groc però no mooolt groc) varia considerablement. Vaja, ceba i tomàquet triturats equival a salsa taronja. Així que no em quedar gaire “groguillo” ni tampoc vaig poder posar un dels suposats peixos originals de la recepta (rajada o nero) però estava molt bo i la textura de la salsa va quedar fantàstica!

Continua la lectura de El groguillo

Bacallà a la talamanquina

Fantàstica recepta, super senzilla i super fàcil de fer. La clau és la picada, però les panses són també imprescindibles i, naturalment, una bona matèria prima, un bon bacallà.

Continua la lectura de Bacallà a la talamanquina

Patates d´Olot

El nom d´aquest plat sempre m´havia sonat, però mai mai les havia tastat i, òbviament, tampoc les havia cuinat, així que aquest receptari era l´excusa ideal per a fer un plat laboriós però senzill, bo i original.

Continua la lectura de Patates d´Olot

Mona de Pasqua tradicional

Jo desconeixia que antigament les “mones” es feien com us explicaré ara, així que en fer-hi una ullada fa uns dies vaig decidir fer aquesta recepta per regalar-li al meu fillol…convenientment customitzada, ja que la original porta ous durs en comptes dels ous i figures de xocolata blanca que hi vaig posar jo. Es com un “rosco” de pa millorat, a mi em va quedar poc flonjo però diria que no té perquè ser-ho especialment, ja que el concepte d´esponjositat i la seva importància en els pastissos és més aviat modern, i com us deia aquesta recepta és de les “mones” tradicionals.

Continua la lectura de Mona de Pasqua tradicional