Arròs amb llet

Arròs amb llet? Perdó? Allò d´un aspecte no del tot clar, pastós, indefinit…? Doncs sí, però molt allunyat d´aquesta impressió, je je. De fet he de confessar que no solament no n´havia fet mai sinó que ni tan sols ho havia tastat en ma vida! I bé, què tal? Doncs super bé, apart que va quedar molt i molt bé (ho vaig fer per a postres d´un dinar on hi havia molta gent) a mi personalment em va agradar de veritat.

Continua la lectura de Arròs amb llet

Gazpacho

Com? Gazpacho? Però si tothom sap com es fa…Cert, però cadascú ho fà a la seva manera. I en aquest fantàstic llibre que s´ha tret de sota la màniga Ferran Adrià també ho fan a la seva manera, amb el seu truquillo particular…maionesa…sí, maionesa…que el converteix quasi en un salmorejo!

Continua la lectura de Gazpacho

Flam de coco

Clàssic entre clàssics dels flams, fet ja en un altre receptari (el de 1080), vaig decidir però tornar-lo a fer perquè oferia la novetat d´utilitzar llet de coco en la seva el.laboració, i la veritat és que va quedar molt bé. Millor? Doncs no ho asseguraria, però pitjor segur que no!

Continua la lectura de Flam de coco

Galtes de vedella al vi negre i mostassa

Vaja, cada dia s´aprèn una cosa diuen. I jo fa poc vaig apendre que “carrilleras” eren “galtes”, quelcom que no havia gosat tastar mai, almenys en la seva versió porcina. Sí ho havia fet en versió bovina, tot i no saber ben bé què menjava. Ho havia fet dues vegades, a Vitòria i a Bilbao, i les dues vegades les havia trobat boníssimes. Quan vaig escollir fer aquest plat ho vaig fer pensant en aquestes dues vegades que n´havia menjat, però la meva sorpresa va ser majúscula quan a la meva carnisseria de confiança em van dir que ells només tenien galtes (carrilleras) de porc, i que les de vedella es venien a la parada dels “desperdicis”, juntament amb les víceres, els pulmons, etc, etc…

Continua la lectura de Galtes de vedella al vi negre i mostassa

Pollastre al “mole rojo” amb arròs a la mexicana

A casa estem experimentant amb nous sabors des de fa temps. Menjar picant és un d´ells, ja que entre la cuina del sud-est asiàtic i les diverses receptes mexicanes que he fet darrerament hem ampliat molt la varietat de sabors, i utilitzar la pasta de “mole rojo” per a cuinar un pollastre n´és un clar exemple. Amb una textura final força espessa i una presència del cacau força destacable, la salsa pica per als no iniciats o poc experts -com jo- però per al públic “picantero” no crec que sigui gens fort però sí molt saborós, i l´acompanyament de l´arròs destaca especialment per als que necessitem amortiguar la picantor de la salsa. No és un plat per a tots els paladars…això sí, molt bo per als que combreguin amb aquest tipus de cuina. Jo m´hi estic acostant…

Continua la lectura de Pollastre al “mole rojo” amb arròs a la mexicana

Amanida Cèsar

La “mundialment” famosa “amanida Cèsar” però sense pollastre. Jo creia que sempre era amb pollastre però veig que no, que la gràcia deu ser la salsa…i un molt bon enciam, de fulles més aviat dures. Jo vaig utilitzar un enciam tipus “francès” i no crec que fos el més adequat…malgrat que he de dir que la salsa va quedar molt bona i el plat -platet, d´entrant- molt “resultón”.

Continua la lectura de Amanida Cèsar

Tarta de Santiago

He de confessar que mai ha estat sant de la meva devoció, però una tarta com aquesta sempre és un bon recurs i normalment agrada força. Ideal per a menjar acompanyada d´una bona copa de cava o d´un vaset de moscatell va resultar ser una preparació ràpida, fàcil i senzilla amb una cocció sensiblement més llarga de l´indicada al llibre. Coses del meu forn, o potser al Ferran Adrià li agrada més la Tarta de Santiago estil “panellets” que la de tota la vida, més cuita…

Continua la lectura de Tarta de Santiago

Costelles de porc amb salsa barbacoa

Segona versió de les costelles amb salsa barbacoa. El temps de cocció és el mateix, no així la manera, i la salsa és totalment diferent. Ni millor ni pitjor, diferent, potser més forta malgrat ser la versió “feta a casa”…però amb molts ingredients “no fets a casa”. En fi, molt bona, donaré les mides i les pautes per fer la salsa i que arriba per a fer el plat dues vegades. Continua la lectura de Costelles de porc amb salsa barbacoa