img_3677

D. O. Pla de Bages

El propassat 17 d´Octubre va tenir lloc  el primer show-room professional dels cellers del Pla de Bages a Barcelona, i nosaltres hi vam ser per comprobar el que, de fet, ja sabíem: són una D.O. excel.lent, que elabora vins esplèndids i que a més a més pot presumir de conrear quasibé en exclusiva una de les varietats de raïm blanc més fascinants del nostre país, l´afamat Picapoll.

El Pla de Bages comença ja a fer sentir la seva veu. Ja ho feia, sobretot gràcies a l´impuls del seu celler més emblemàtic i conegut, Abadal, que amb el seu blanc de Picapoll i el seu espectacular “3.9” despuntava des de fa temps en el mercat de vins catalans. Personalment, és així com els vaig conèixer, amb el monovarietal de Picapoll, fascinant com pocs, personal, únic i ara recentment guanyador del Gran Vinari d´Or en categoria de blancs joves. També han estat notícia recentment perquè el mencionat “3.9” passarà a ser considerat “vi de finca”, la més alta distinció d´excel.lència que existeix a Catalunya i que fins ara només tenien 8 vins. Un d´ells, per cert, del Pla de Bages, l´Arnau de Bernat Oller. Jo em vaig passar breument per Abadal a tastar l´únic dels seus vins que no coneixia, “Abadal selecció”, el seu “top”, un complex cupatge de fins a cinc varietats (cabernet sauvignon i cabernet franc, syrah, mandó i sumoll) francament enlluernador.

img_3676

Un altre guardonat als Vinari d´aquest any, en aquest cas “plata”, va ser un boníssim rosat del celler cooperatiu d´Artés, “Artium”, d´aquells que directament et fan desitjar emportar-te´n una ampolla a casa ràpidament: “Artium fumet 2015”, sumoll i c. sauvignon. D´aquest celler també destacaria, i molt, el blanc de picapoll en bota, així com el negre criança (monovarietal de c. sauvignon) del 2011 i el Roques Albes, reserva del 2012, del mateix raïm. Un celler a tenir molt en compte.

El celler Colltor va presentar els seus dos únics vins, els dos amb les mateixes varietats (syrah, merlot i c. sauvignon), dels que en destacaria més el “Clos Colltor I”, on predomina el Syrah.

El celler Exibis presentava un negre força peculiar, “La Baula”, molt diferent de la resta de vins de la DO, ja que el seu cupatge incorporava una quantitat molt significativa (40%) d´una varietat pràcticament desapareguda, autòctona de la zona, el mandó, que jo no coneixia. I l´ajuntava amb el sumoll, donant com a resultat un vi molt especial, elàstic, molt suau en boca. I molt més clar que, per exemple, un altre dels seus vins negres, “La Rasa”, on és el Cabernet S. el que predomina en un 60%, repartint-se la resta a parts iguals el mandó i el sumoll.

img_3681

Heretat Oller del Mas ha estat, com hem dit, un dels grans triomfadors de l´edició 2016 dels Vinari. El seu fantàstic “Bernat Oller” negre (merlot, picapoll negre) ha estat guardonat amb la medalla d´or en la categoria de negres de criança. I és un vi de bandera, amics, a un preu més que raonable: sobre els 14 euros. Quasibé diria que és una ganga. Equilibrat, fresc, amb un gran pas per boca, és ara mateix un dels grans vins de Catalunya. Es clar que el seu germà gran, l´Arnau Oller, no és que sigui un dels grans, sinó que és un dels “més grans”, un dels pocs vins de finca que tenim a casa nostra. Un vi espectacular de veritat, suau, elegantíssim…de traca i mocador, així de clar. I també vaig poder tastar el “Blanc de picapolls”, diferent de la resta de picapolls (cupatge del negre i del blanc), no tan intens, més suau, equilibrat, sedós…

També em vaig passar per Vins Grau, a tastar el seu picapoll “cent.kat”, amb un residual de carbònic que li donava un toc especial, un xic dolcet al final sense perdre els trets bàsics de cítrics i de justa acidesa d´aquesta fantàstica varietat. Ja que hi era em van donar a tastar un dels seus vins més especials, el “Chardonnay col.lecció”, i un carbernet franc amb syrah força bo.

Les coses es van posar molt més interessants però en recordar el gran “Singular blanc” de Collbaix-Celler El Molí, un monovarietal de macabeu amb sis mesos de barrica dels que fan afició. Molt i molt recomanable, i també ho és l´altre blanc, aquest jove, cupatge de macabeu i picapoll. El seu negre de cupatge em va semblar força correcte mentre que el “Singular negre” va tornar a elevar el nivell d´allò més, malgrat ser un monovarietal de C. sauvignon (res en contra, no és la meva varietat preferida i menys per a un mono).

img_3679

El celler Sanmartí és força nou en el mons dels vins malgrat que té una tradició quasibé mil.lenària en l´art de les vinyes. Fins ara només coneixa el seu especialíssim “Sanmartí 1018 blanc”, un potent cupatge de macabeu i picapoll realment únic, amb un pas de boca fresc però exigent, olor peculiar, diferent a tots els blancs que he tastat, no solament d´aquesta D.O. sinó de tot el país. Un d´aquells vins que, t´agradi o no (a mi m´entusiasma), el recordes. Doncs aquest any treuen al mercat un altre blanc, monovarietal de macabeu, de vinyes velles de més de cent anys, fermentat en barrica a a baixa temperatura i criat a sobre les seves lies durant sis mesos. I amb un any de repòs en ampolla. Un vi per a un bon àpat, per a una bona ocasió, per a gaudir-lo de veritat, aromes de fruita madura, untuós, dens en boca, elegant…per comprar-lo ja, només n´han fet 650 ampolles.

I una de les novetats que oferia aquest showroom era precisament que la gent del celler Sanmartí presentaven el seu primer vi negre, un fantàstic cupatge de garnatxa i somoll que donarà a parlar, un vi fermentat en ceràmica (garnatxa) i en bota oberta (sumoll), i criat també de maneres diferents. La garnatxa en bota de roure i el sumoll en inox i gerra de ceràmica. El resultat és un vi intens, brillant, fresc, amable i molt viu.

El pas per l´stand del Mas de Sant Iscle va ser tota una sorpresa. No els coneixia de res, potser em sonava el nom, i puc dir que ja en sóc fan. El més senzill, el “Blanc de picapoll”, ja és un molt bon vi, però no destaca tant com altres blancs ni com el seu germà gran, el “K”. Clar que el primer és jove i el segon, també monovarietal de picapoll, ha passat quatre mesos en barrica d´acer rebent les seves sessions de batonage, havent macerat sobre les seves lies. I el resultat és espectacular, molt poderós en boca, molt especial, molt recomanable. I de sobte resulta que el seu “Rosat de picapoll” és potser encara més brutal, apart de tenir la peculiaritat que la collita del 2015 és un cupatge de picapoll negre, ull de llebre i syrah no previst inicialment. Apunteu-lo, i feu-ho també amb el seu negre, “Sal.la”, un vi super fresc, amb merlot i cabernet s.

I finalment un record per al celler Solergibert, que té sense dubte el millor picapoll en relació a la seva qualitat i al seu preu, i directament també un dels millor en general: el “Pic”, un vi jove magnífic, fresc, directe, d´abraçar al seu creador. El “toc”, el jove negre, és un bon exemple de vi jove senzill (malgrat el seu cupatge dels dos cabernets i merlot), mentre que el seu “Solergibert de Matacans” és probablement un dels millors negres de tota la DO i un dels meus preferits, un vi per a gaudir, molt recomanable. Tots aquests, i la resta de referències del celler, ja les coneixia, excepte el seu monovarietal de sumoll, força destacable també, molt competitiu a nivell de relació qualitat-preu, un aspecte a tenir molt més en compte del que a vegades es fa. Apunteu el seu nom, celler Solergibert, i els seus trumfos principals: “Pic” i “Matacans”.

img_3680

Deixa un comentari