Fira Vins Nus 2018

Vaig descobrir aquesta fira l´any passat. Hi va haver coses que em van agradar i d´altres no tant, però una cosa em va quedar clara. Se li havia de seguir la pista i s´havia de seguir tastant i descobrint nous vins naturals…

I això és el que he fet aquest any. La Fira ha crescut una mica, dels 38 cellers o petits vinyaters presents l´any passat s´ha passat als 47 d´aquest any, amb baixes i noves incorporacions. He comptat que han repetit 22 elaboradors.

D´entrada destacar una cosa, que no sé si és bona o dolenta, però si no ho dic revento: la imatge que un s ´emporta quan arriba no és la millor del món. No és que sigui dolenta, però hi ha una sensació de precarietat que probablement té a veure amb el poc pressupost de que disposen els organitzadors. I és comprensible, tirar endavant una fira no és tasca fàcil, i a més a més amb cellers molt petits, allunyats dels circuits comercials tradicionals i amb poca o quasi nula presència mediàtica. Es quelcom més aviat de boca a boca, underground, anava a dir amateur però aquesta no seria probablement la paraula adequada, ja que tots ells són gent dedicada en cos i ànima als seus projectes, per tant és el seu mitjà de vida. Potser només és un tema d´imatge del lloc, i a ells possiblement el que menys els hi preocupa és això, la seva imatge, i el que realment volen destacar és el fruit del seu treball. I amb això us asseguro que van per molt bon camí. Vaig tastar vins molt bons, molt interessants, catalans i de la resta de l´Estat, i se´m van quedar al tinter molts altres, la majoria francesos, però és que amb les dues hores escasses que tenia poca cosa més podia fer. Ja m´havia estudiat una mica els cellers que em trobaria, així que vaig anar per feina. Per cert, un altre tema a destacar és l´importància que li donen a l´elaborador del vi, al vinyater, a l´enòleg, al creador. En el llibret que et donen, presidit per un dibuix que ho diu tot, i que personalment no vaig trobar gens afortunat, et surt primer el nom del vinyater i després el del celler, una manera més de destacar el treball i l´esforç personal que representa fer un vi.

Vaig començar amb el Rafa López i el seu projecte, Sexto Elemento. Havia trobat força informació sobre ells i es veia a venir que els seus vins serien dels més destacables de la fira. I ho van ser, sobretot el “Respeto”, un monovarietal de bobal, raïm autòcton de la zona de València, collit d´unes vinyes velles i criat dos anys en barrica. Agil, fresc, profund, molt superior al més potent en nas i boca “6º elemento”, molt carnós i amb un any de criança. La gran sorpresa va venir amb el dolç, “Elemento orange”, amb una profunda olor a taronja confitada que també es manifestava en boca, un macabeu (o viura, com es coneix a la zona) pansificat a la mateixa vinya, maceració llarga i un any de barrica. Del millor que he tastat aquest any.

Tot seguit vaig anar a conèixer a en Samuel Cano, de El Patio (La Mancha). D´entrada em va oferir “Mic mac”, amb molt gust de fruita, producte de la presència de muscat barrejat amb el dominant “airén”, però en percentatge, ja que el sabor se l´emportava el muscat. Un monovarietal d´”airén” va donar pas al “Paeriza”, un “tinto velasco” del 15 macerat en ciment, molt bo en nas, gran acidesa en boca, imbatible relació qualitat-preu (6 euros). “El Patio” és un sirà que té un any de maceració i un de cirança, mentre que “El Patio Selección” va ser de les gran revelacions del dia, un 100% Petit Verdot espectacular, un any de maceracio i 18 mesos de criança. Vam acabar amb un gran sirà dolç, verema tardana, dos anys de fermentació i un de barrica.

Moment d´anar a conèixer al Nacho González de “La perdida”, Valdeorras, zona d´Ourense. Els vaig tastar tots, i en destacaria “A Chaira”, 80% donabranca i 20 de palomino, boníssim. El godello criat durant cinc mesos en ànfora, maceració amb pells, “O Pando orange”, molt interessant. El “clarete”, també, tot i no ser molt fan del concepte en sí, i el que em va flipar va ser “O Trancado”, garnatxa negra amb un 30% de mencía. Espectacular.I molt destacable també “A maiada”, garnatxa amb sumoll, i “O Poulo”, garnatxa tintorera. Un vinyater de referència des de ja!

Una de les grans triomfades del dia va ser, sens dubte, “Els vinyerons”, de l´Amós Bañeres, del Penedés, on vaig xalar molt. Amb el “Lluerna”, un xarel.lo de dues anyades (si les meves notes no m´enganyen), un 10% de l´anyada 16 amb un 90 de la 17. De traca i mocador “Missatge en una ampolla”, un macabeu tremendament expressiu, amb una forta presència d´aromes (i gust) de pinya. Brutal “Vinya oculta”, un xarel.lo que ha estat 16 mesos en bota, interessant la garnataxa negra del “Sense nom” i de llàgrima el dolç, “Diables”, el mateix macabeu del “missatge…” però bullit, no envellit. He d´anar corrents a Cuvé 3000 a comprar-ne totes les referències, que no en portava per vendre!

La visita a un dels grans gurús del moviment, possiblement el primer o dels primers, el gran abanderat dels vins naturals a Espanya, els granadins de Barranco Oscuro, no va ser però el que més em va agradar de la jornada, malgrat l´espectacular “Cerro Las Monjas 1368”, millor la collita del 2010 que la del 2007, però molt destacables en conjunt. Interessant el seu riesling “Ring ring”, potent el “Rubaiyat”, sirà que no deixava indiferent, i correcte la seva garnatxa del 2012. Menys, però, del que esperava, però ja se sap que en qüestió de gustos…

Tampoc vaig triomfar molt en la meva visita a Vinya Ferrer, de la Terra Alta, malgrat que la seva garnatxa blanca era marca de la casa, emminentment Terra Alta. El rosat, amb carinyena i morenillo, tenia el seu punt, però ja no em va agradar tant la garnatxa negra, massa agressiva encara, probablement per haver acabat de sortir de “l´olla”. Això sí, el “By bye”, GN amb maceració carbònica el vaig trobar més que interessant.

La meva única visita a un productor forani va ser a l´Alexandre Coulange de Domaine Thuronis, del Llenguadoc. Em va deixar tastat un chardonnay molt especial, molt mineral, “Le Benefice”, del 2014 i el mateix vi però en una conjunció de les anyades 15/16, radicalment diferent. Em va agradar força el sauvignon blanc, “Esprit vendangeour”, i vaig admirar el seu malbec brisat, “Ovni”. Per acabar, el torn a “le Pourbare”, un bon merlot amb cabernet franc de dues anyades, 16 i 15.

Deixo per al final al Ramón Saavedra del celler Cauzón, a Granada. Espectacular. Els seus vins em van enamorar. Molt. També ho van fer el seu somriure, la seva amabilitat i la seva humilitat. El seu entusiasme. El seu “Cauzón” blanc, un fantàstic cupatge de macabeu, chardonnay, viognier i sauvignon blanc. El seu “Cabronicus”, un tempranillo (ull de llebre) amb maceració carbònica. El “Cauzón” negre, ull de llebre, potser va ser el més “normal”, força classicot, però quan va treure una garnatxa negra (“Mazuelo”, crec que es deia) vaig flipar molt amb la seva frescor. I el mateix em va passar amb el “Pinoir”, un pinot noir de molta alçada, tant literal com metafòricament. I per acabar el seu “Duende” va ser quasibé el millor sirà que vaig tastar, i l´”Iradei” un més que aconseguit cupatge de cabernet sauvignon, ull de llebre, pie franco i merlot. Un fort “aplause” per ell!

I no vaig tenir temps de més. Em va saber greu no passar a saludar a la gent de La Gutina, de l´Alt Empordà, a qui vaig visitar aquest passat estiu al seu celler, ni tornar a tastar els vins de la gent de Los Comuns, del Priorat, ni anar a conèixer a l´Ignasi Seguí de Vinyes Singulars, de qui he tastat un excel.lent macabeu i que segur té molts més vins per mostrar igual o més bons. A la gent de Carlania, de la Conca de Barberà, ja els segueixo de fa temps, i produeixen uns vins excel.lents, i el mateix puc dir del Rubén Parera, de Finca Parera i la fantàstica botiga “La Festival” al barri de Gràcia, lloc de referència per a tots als amants del vi en general i dels naturals en particular.

Fins l´any vinent, doncs. No sé si s´animaran a fer un pas endavant i miraran de “comercialitzar” una mica més la seva fira o seguiran com fins ara, a la seva, feliços amb la seva proposta, una mica “outsiders” però intentant tirar els seus somnis endavant. Jo crec que haurien de pulir una mica alguns detalls, probablement superficials però també importants, millorar l´imatge i la comunicació i mirar d´arribar a més gent sense perdre la seva identitat, cosa que estic segur que no hi renunciaran. Es pot fer tot, de veritat.

Deixa un comentari