Restaurant tres macarrons (El Masnou)

Feia temps que el teníem apuntat a l´agenda però, tot i ser molt aprop de Barcelona, mai en havíem decidit a anar-hi. I puc dir que no trigarem a tornar-hi, bé, és un dir, però segur seguríssim que ho farem ja que la seva cuina ens va semblar exquisida, impecablement executada, gustosa, equilibrada i amb classe. Tot perfecte? No, algun plat ens va deixar una mica indiferents, però això ja us ho explico més endavant…

Tres Macarrons es troba just a l´entrada del Masnou si veniu des de Mataró. La zona no és gaire concorreguda precisament, i en una nit d´hivern la cosa està molt desangelada, però tan bon punt entres ja ets sents com a casa. Pots fer carta o triar un dels dos menús, que acostumen a ser plats de la carta, així que depenent de la gana doncs vosaltres mateixos. Nosaltres vam triar el “menú tradició”, i la veritat és que per sopar la cosa va ser més que òptima. D´entrada et serveixen (crec que ) tres aperitius, dels que podríem destacar aquesta galeta de tinta amb gameta sala fantàstica…

El petit festival comença amb un entrant sorprenent, i que funciona a les mil meravelles: poma al forn, sobrassada i pell de llima.

Vam seguir amb un dels plats estrella de la carta i que, a petició nostra, van incloure en el menú que havíem escollit (vam renunciar a un dels plats de carn…cap problema): uns deliciosos pèsols del Maresme, dels primers, dels de llàgrima, d´aquells que mai relacionaries amb els pèsols pansits i congelats que a vegades et trobes en segons quins plats. Els pèsols anaven acompanyats de tot un clàssic com és la tripa de bacallà (melosa, suau) i botifarra negra esparracada, amb un brou vegetal (crec) que li donava una harmonia definitiva al plat. Millor, impossible.

Seguim. Toca el torn a un deliciós parmentier amb foie gras, cansalada confitada, ou cuit a baixa temperatura (concretament, a 63 graus) i una combinació brutal d´oli de tòfona i ratlladura de la mateixa…ufff…se´m fa la boca aigua…menys pesat del que us pogueu imaginar, de fet, gens.

Un nou trumfo va ser el calamar de potera (tallat com si fos sípia) amb la seva tinta i mandonguilles. Rotund, potser una mica pujat de sabor, vaja, que estava un pèl fort de lo gustós que era el plat…

El plat final, abans dels formatges i els dos postres, va ser un bacallà cuit a baixa temperatura amb una -simplement- correcta salsa d´espinacs i vi blanc. La bèstia era bona, d´excel.lent qualitat, però el punt de sal estava per sobre del que seria desitjable. Tot i això, plat perfectament disfrutable. I els formatges, cinc, tots ells catalans i de pastor, excel.lents.

El (per mi) sempre necessàri postre cítric va ser un altre punt àlgid de la nit: una fantàstica combianció de taronja, aranja, mandarina, magrana i gelat crec recordar d´aranja van fer que el nostre cos es refresqués en la seva justa mesura.

I per acabar el festival una nova versió de les torradetes de Santa Teresa, però això, nova versió. Delicada, lleugera, espectacularment bona, i combinada amb un sorbet de llimona i gingebre que van posar el toc final perfecte a un sopar molt  i molt bo. Estic ben segur que hi tornarem!

Deixa un comentari