Showroom DO Conca de Barberà 2019

Un altre showrrom, una altra ocasió de tastar les noves anyades dels vins més representatius que formen part de la DO Conca de Barberà. Amb algunes excepcions, lamentablement, però amb moltes confirmacions i unes quantes revelacions. Un tast dirigit, fet que sempre s´agraeix en aquest tipus d´esdeveniments, li va donar un plus a una jornada més que interessant que us resumeixo tot seguit.

Començarem pel tast, protagonitzat per cinc referències, cinc monovarietals, cinc maneres diferents de treballar i tres varietats, ja que, com era d´esperar, el trepat va ser el rei de la festa. Vam començar però tastant un cabernet sauvignon  de la Cooperativa de Barberà, el “Castell de la Comanda 2012”, antic com a concepte però amb solera, rodó en boca, un xic tancat en nas amb les característiques olors d´aquest raïm. No sóc gaire fan de la varietat, però un bon vi, indubtablement. El següent va ser una carinyena del celler Vega Aixalà, situat a Vilanova de Prades, vi doncs d´alçada, de molta alçada, i amb tocs del Montsant, ja que quasibé podria ser geogràficament un vi d´aquesta comarca. Terra de licorella, 12 mesos en barrica, vi envellutat, que entra i passa molt bé, elegant i rodó. Vam entrar als trepats amb una novetat, ja que per fi el celler Clos Montblanc s´ha decidit a fer un monovarietal de la varietat per excel.lència de la Conca de Barberà. I es nota que encara no dominen la varietat, possiblement massa envellit, dotze mesos i amb l´afegit d´estar tastant una ampolla del 2015. Arriscat, fruita possiblement massa madura, segur que en properes anyades la cosa millora. Clar que per arribar al nivell del trepat més característic, o amb més solera de la zona encara els hi falta molt terreny. El Carles Andreu Trepat va ser el primer monovarietal d´aquesta varietat quer va sortir al mercat, i segueix sent el millor…o, com a mínim, un dels tres millors. Molta fruita en nas, molt expressiu, color perfecte, molta categoria en boca, super elegant, fi, subtil, criança de 6 mesos. Una meravella de vi, un “must” sense discussió. I el final va ser una veritable sorpresa, el primer escumós que surt sota la denominació de “DO Conca de barberà”, “Insòlit 2016” del celler Rendé Masdéu. Brut, o sigui, un xic dolcet, 24 mesos de criança en ampolla, molt fresc en bota, ideal per a aperitius, escumós negre…

Anant ja cap al showrrom en si, he de dir que va ser molt interessant i que, tot i repetir en molts del celler de la darrera edició, també vaig experimentar, tastar i conèixer noves referències. Les primeres van ser les del celler Abadia de Poblet, del grup Codorniu, amb els quatre vins que estan comercialitzant actualment, els dos més “accessibles” i els dos més “top”. El blanc, quasibé un monovarietal de macabeu (90%) amb un toc de Parelleda, criat dotze mesos en blocs de ciment, es presentava com un clàssic blanc amb molta fruita en nas i boca. L´”Abadia de Poblet” negre, també del 2016, un estimable i interessant cupatge de trepat, garrut, garnatxa i ull de llebre molt fresc i àgil. “La font voltada”, monovarietal de trepat del 2016, i el fantàstic “El tossal de la salut”, un 100% garnatxa molt expressiu, ample i profund són, sense dubte, les estrelles de la casa, amb predilecció en aquest cas pel monovarietal de garnatxa. I abans d´arribar-me a tastar les novetats de Cara Nord vaig fer una ràpida passada per una de les meves debilitats de la zona, el celler Costador-Metamorphika d´en Joan Franquet, més que res per comprovar que les noves anyades segueixen l´excel.lència de les anteriors, que l´”Orange de Noir” de sumoll negre és un dels millors vins “taronges” de Catalunya i que els negres en ànfora, el Trepat i especialment el Sumoll, són vins fabulosos, frescos, vius i alegres. Ja davant dels vins del celler Cara Nord vaig comprovar que feia temps que no estava al corrent de les seves novetats, com els monovarietals de trepat i garrut que han tret al mercat els darrers anys. Vaig començar pel rosat, un trepat fresc, afruitat, àgil per seguir amb el desconcertant (no en sentit negatiu, ni molts menys, senzillament que em va descol.locar) “Cara Nord garrut”, molt color, especiat, 6 mesos en ànfora. El 100% trepat negre el vaig reconèixer més, excel.lent en nas, àgil i fresc en boca, molta acidesa i categoria en la seva tercera anyada. I finalment vaig tastar de niu el seu clàssic cupatge de garnatxa, sirà i garrut, criat sis mesos en bota, elegant i amb cos.

Al la parada del celler Rosa Maria Torres només vaig tastar els blancs, concretament els seus dos monovarietals de Viognier. El “Susel 2018”, fermentat en dipòsits d´acer unes dues setmanes, fresc i molt aromàtic, i l´excel.lent “Viognier”, criat en barrica vuit mesos després d´un parell de dies de fermentació en acer. Té més presència, cos, caràcter, és molt interessant, de lo milloret en blancs de la jornada. Un dels trepats més interessants va ser el del celler Rendé Masdéu, el “Trepat del Jordiet 2016”, criat sis mesos en ànfora, i un dels celler que de nou he de tornar a destacar és el de la gent del Succés Vinícola, dels quals vaig tastar les seves sis referències, començant per l´interessant “Experiència parellada 2018”, una meitat del qual va directe a premsa mentre que l´altra és un brisat, vaja, fermentat amb les seves pells, i el resultat un curiós i estimable Parellada 100% que s´ha d´apuntar a l´agenda de vins a comprar. Com també passa el mateix amb l´altre blanc, de nou un Parellada, fermentat i deixat un any al dipòsit, natural, un xic tancat en nas però explosiu i fresc en boca. El “Patxanga” és un rosat desenfadat, fresc, mentre que “La Cuca de llum” passa per ser, per un servidor, un dels millors Trepats RQP (relació qualitat preu) del mercat, un trepat amb un color super viu, super fresc i fàcilíssim de beure. El següent és el super clàssic de la casa, “El mentider”, un altre trepat, del 2016, en la seva fantàstica linea, amb més cos degut als nous mesos en bota. I el darrer va ser el “Feedback”, que potser va ser l´únic que no em va acabar de convèncer: cupatge de trepat i cabernet, 14 mesos en barrica…

La visita a Vega Aixalà també va ser llarga. Ja havia tastat la seva excel.lent carinyena al “tast dirigit”, així que alguna pista tenia de la seva manera de treballar, protagonitzada quasi en exclusiva pels vins negres. Per això, clar, vaig començar pel blanc, “La Bauma 2017”, un especial i fresquíssim vi, cupatge de garnatxa blanca i chardonnay més que recomanable. El “syrah 2015” no em va fer el pes, el vaig trobar molt tancat, no així la “Garnatxa 2014”, 12 mesos en bota, molt bona, fresca, àgil i aromàtica. El “Caliu 2014” em va sorprender per la seva frescor tot i la seva edat, coses de l´alçada, segurament. Carinyena i sirà, interessant, rotund però viu, amb personalitat. I el “Viern 2011” també el vaig trobar molt estimable, cupatge de garnatxa, carinyena, cabernet i sirà a tornar a tastar, sense dubte. I finalment un Pinot Noir, 4 mesos en bota molt vella, poca producció, fresc, fàcil, llaminer. No tant, però, com un dels meus “tops” d´aquesta DO, el Trepat de Mas de la Pansa, que ja em va agradar moltíssim l´any passat i que aquest s´ha reafirmat com un imprescindible. Es un trepat madur, molt fresc i viu, molta fruita en nas, acidesa alta, 6 mesos en barrica després d´una verema tardana, a finals d´octubre. El seu dolç és un vi cuit, bullit, i reduït a la meitat amb un punt àcid en retroboca. .

 

 

 

 

Gerida Viticultors va ser una de les descobertes de la jornada, destacant el seu “Encantats 2017”, un Ull de Llebre amb maceració carbònica, molta fruita en nas i boca, sorprenent, molt fresc, molt interessant. Abans d´arribar a aquesta referència vaig començar, però, amb els seus dos blancs, el “Galline 2017” i el “Poal” també del 2017. El primer té un pas molt fresc per boca i és un muscat de gra petit combinat amb una parellada, mentre que el segon és un Chardonnay amb Macabeu criat uns quatre mesos en inox i barrica que li dona una acudada personalitat, tant per la barrica com pel macabeu. L´”Estupendu” del 2018 és un rosat de Trepat correcte, mentre que el “Tardaner 2018” és un Trepat negre diferent, criat tres mesos en barrica de roure francès. I finalment trobem el “Cuvic 2016” amb un cupatge de Cabernet Franc, ull de llebre i trepat amb criances separades d´onze mesos, un perfil de vi molt diferent, més elegant i més profund, amb un toc decididament especial.

 

A Josep Foraster, un clàssic de la comarca, em vaig topar amb el millor blanc de la jornada, l´excepcional “Brisat del Coster” 2017, un fantàstic macabeu sense sulfits de vinyes d´uns 45 anys, 1600 ampolles, criat 8 mesos amb les seves lies, molt especial i amb molta personalitat. El seu “Josep Foraster blanc selecció” (garnatxa blanca, macabeu i chardonnay) del 2017 és interessant, amb un cert cos, mentre que “Les Gallinetes” 2018 és un projecte social, a més d´un bon vi criat 4 mesos en barrica, amb un color preciós i una bona acidea, cupatge de trepat, garnatxa i sirà. El seu “Josep Foraster Trepat” és un dels que té més solera, set mesos de criança que li donen categoria, i elegància, mentre que el “Julieta” és un trepat de vinya més vella molt viu, amb nervi que val molt la pena.  I finalment vaig acabar a Carles Andreu, protagonistes també del Tast Dirigit però una referència igualment necessària per les seves altres ampolles. Vaig començar, com no, pel seu parellada, aromàticament més interessant del que pugui semblar, molt fresc i directe, seguint pel “12@”, Trepat molt expressiu, especial i molt econòmic. El “novell” és un vi que s´acaba ràpid, que n´hi ha poc, però que val la pena seguir-li la pista ja que és un vi sense sulfits amb una maceració carbònica de 28 dies que el fa ser un vi molt especial. I clar, el clàssic de la casa i de tota la comarca, el “Carles Andreu Trepat”, del qual ja n´he parlat abans.

Un plaer, com sempre, malgrat tornar a patir l´absència de la gent de Molí dels Capellans i del celler Domenys, que fan els altres trepats més estimats per un servidor de la comarca. En fi, els podrem apreciar a la proper Festa del Trepat a Barberà de la Conca!

Deixa un comentari