Showroom DO Montsant 2019

Nova ocasió de poder gaudir i descobrir els vins dels cellers que conformen la DO Montsant, una DO inquieta, plena de reptes i amb una excel.lent mostra de vins que la mostren com una de les més complertes de Catalunya. Segona vegada  en aquesta mostra, fet que d´entrada et presenta un dilema…que per cert ja vaig tenir en l´anterior showrrom de fa any i mig: vaig a tastar les noves anyades de vins que ha coneixo o miro de tastar els que porto apuntats en una llista, els quals per la raó que sigui no els conec però he llegit o m´han comentat que valen la pensa. La resposta, ara mateix.

No tenia tot el temps del món. Volia assistir, de nou, a la presentació dels resultats d´enguany de l´estudi de zonificació que elabora la DO Montsant i del quan us en vaig parlar al seu moment. Així que em vaig portar molt bé. Vaja, que a Vinyes Domènech, una veritable debilitat personal, vaig demanar tastar únicament el que no coneixia, i que són dos dels darrers experiments d´aquest celler, dues de les novíssimes referències de les quals se´n presentava la primera anyada. Per una banda, el “Rosat de mitja nit”, un fantàstic rosat fet amb garnatxa peluda fresc, amb volum, ràpid i llaminer. I per l´altra una garnatxa dita “Anfora” que està madurada precisament amb ànfores, no barriques, durant uns cinc mesos. Molt diferent tan en nas com en boca, s´ha de veure com es desenvolupa en ampolla i quins resultats tindrà en noves anyades. Em vaig quedar amb les ganes de tastar un altre vi experimental, “Empelts”, fet amb garnatxa peluda, però en fan tan poques ampolles que aquestes es van quedar a casa.

Abans, però, ja havia fet unes quantes visites, començant per un vi d´Acustic Celler que no coneixia, el “Braó 2015″, un tros de vi que em va sorpendre moltíssim. En nas sembla que tingui molta garnatxa però és la carinyena qui domina el cupatge en un 75%, fet que es mostra clarament en el pas per boca, molt expressiu, molt senyorial, un vi per seure tranquilament a taula amb un bon estofat i degustar-lo glop a glop, un vi que prové de les vinyes més velles del celler. I ja que hi era vaig voler tastar el que fins ara tenia per la joia de la corona dels Acústics, l´”Auditori”, que el tenia un xic oblidat. La seva frescor, amb un nas super floral, d´esplendoroses maduixes, i el seu fabulós pas per boca, molt llaminer, em van recordar que de tant en quan valdria la pena recuperar-lo. Un valor segur, sense cap mena de dubte.

Anant cap al Celler de Capçanes, amb uns quants vins per tastar (alguns que coneixia perfectament, d´altres que no), vaig fer una paradeta ràpida a l´Agrícola d´Ulldemolins per comprovar si realment el seu blanc “Les Pedrenyeres”, amb un cupatge a parts iguals de garnatxa blanca i macabeu, valia el que deia alguna afamada Guia dek nostre país. I sí, un més que bon vi, amb molta fruita en nas i lleuger en boca, sis mesos en barrica de roure que li donen una personalitat destacable. Clar que per a personalitat la de l´excepcional “3/VB”, una garnatxa negra vinificada en blanc que per mí és una de les joies més preuades no solament del Celler de Capçanes sinó de tota la DO Montsant i, per afegit, de tot el país. Expressiu com pocs, poderós, robust, un blanc de negres fantàstic. D´aquest celler no coneixia ni el “Mas Collet” ni “Els pájaros”. El primer és un cupatge de garnatxa, carinyena i cabernet sauvignon que ha passat sis mesos en bota i que es presenta com un vi accessible, sobretot económicamennt. L´altre ja és una cosa ben diferent, una carinyena molt fresca, lleugera i amb un pas per bota d´un any que li confereixen un atractiu especial, no tant com el fabulós vi kosher “Peraj Ha´abib” o com el sempre solvent i també fantàstic “Cabrida”, una garnatxa molt representativa de les possibilitats de la varietat a la qual, però, diria que li falten un parell d´any per arribar a la seva plenitut. La collita del 2015, doncs, penso que estarà en el seu punt àlgid al 2020/21.

De camí cap al stand de Ronadelles-Cap de Ruc vaig parar a un celler força nou, Vinyes Compte, per tastar la seva única referència fins al moment, una garnatxa blanca del 2018 que respon al nom de “BK” i que se´ns mostra com un vi fàcil, fresc i senzill, d´aquells que ens podries anar bevent ben fresquet sense parar.. Un cop a Cap de Ruc em vaig interessar per les seves dues mostres del Giral Vinyes Velles, el blanc i el negre. El primer, del 2015,  és un fresquíssim cupatge de garnatxa blanca i macabeu més que interessant, molt viu, dotze mesos en barrica de roure francès. I el segon, del 2011, un altre cupatge, aquest cop el més clàssic de la zona, garnatxa i carinyena, un any i mig de barrica i dos d´apolla abans de sortir al mercat que mostra més carinyena en nas i que, tot i ser força estimable, em va semblar un xic secant en boca. En canvi, i ja al Mas de l´Abundància, el negre que porta el nom del celler, també amb el cupatge estrella (60/40 de garnatxa i carinyena), el vaig trobar força més amable, molt bon nas, gran pas per boca, un vi recomanable sense dubte.

I per tancar la ronda abans d´anar al Tast de Zonificació em vaig deixar caure per Venus La Universal a tastar els seus vins “top”, les joies de la corona: Venus de la Figuera negre, monovarietal de garnatxa amb força cos, un xic secant i amb molta personalitat…i el blanc, que jo erròniament pensava que era anomenat també “Venus de la Figuera” però que es senzillament el “Venus blanc”, cartoixà 2015 sense sulfits, intens, especial, magnètic, del millor de la tarda, només mil ampolles d´un vi molt estimable.

Una vegada al Tast especial, la veritat és que segueix sent un tema fascinant l´estudi de com influeix el sòl en els vins i com el mateix tipus de raïm pot donar vins tan diferents en una zona tan petita com la DO Montsant que, de totes maneres, reuneix tots els tipus de sòls possibles en l´arc mediterrani. Destacar que estem parlant d´unes vinificacions experimentals, d´uns vins que no sortiran al mercat i que no tenen esperit comercail n´hi van haver ben bé tres de força destacables, malgrat que de fet la possible excel.lència dels vins era, com acabo de dir,el de menys. Vam tastar monovarietals de garnatxa i de carinyena en un tast interessant, enriquidor i clarament exponencial del terroir de la DO Montsant. No us explicaré les característiques de cada vi, per les raons ja mencionades, però si voleu fer una ullada al postq ue vaig publicar l´any passat ho podeu fer al següent enllaç: www.booonissim.cat/tast-de-microvinificacions-de-la-do-montsant.

Deixa un comentari