Bacallà amb carbassó, olives i tàperes
Una bona recepta i una bona combinació. A més del que diu l´enunciat també porta salsa de tomàquet, i això fa que el plat acabi sent força consistent.
Una bona recepta i una bona combinació. A més del que diu l´enunciat també porta salsa de tomàquet, i això fa que el plat acabi sent força consistent.
Feia temps que el teníem apuntat a l´agenda però, tot i ser molt aprop de Barcelona, mai en havíem decidit a anar-hi. I puc dir que no trigarem a tornar-hi, bé, és un dir, però segur seguríssim que ho farem ja que la seva cuina ens va semblar exquisida, impecablement executada, gustosa, equilibrada i amb classe. Tot perfecte? No, algun plat ens va deixar una mica indiferents, però això ja us ho explico més endavant…
L´estrella Michelin és en principi una garantia de qualitat innegable, tot i que a vegades no acabes d´entendre perquè un restaurant “X” la té i un “Y” no, o perquè només en tenen una quan en mereixeríen dues, o fins i tot tres (l´escandalós cas del Mugaritz, per exemple). També saps que et tractaran molt bé, però hi ha maneres i maneres. Vull dir que et poden tractar amb molta deferència i respecte però notar un aire fred, glacial, quasibé impostat o un de natural, senzill però impecable, sincer. En aquest segon grup hi inclouria, sense dubtar-ho, els Casals de Sagàs, al qual hi vam anar sense saber la seva condició d´”estrellat” i a on sense dubte vam fer l´àpat de l´any, i on per cert les racions eren més que generoses, allunyades del mínimalisme de la majoria d´espais que tenen la distinció michelinesca. El Bo-Tic, a cavall entre Corçà i La Bisbal, seria dels primers, tot i ressaltar que ens van atendre molt bé i que vam fer els canvis a la carta que vam voler, fins al punt d´escollir els “pre-postres” d´un altre menú i fer-los nostres. Ara, a mi personalment no em cal que els cambrers es posin guants per servir-me els coberts. Em trasmet una sensació d´esnobisme que no puc amb ella, de fredor, de distància que em resulta francament incòmode. Altra cosa és la seva cuina, d´altura, sí, amb uns quants “peròs” que serien més aviat personals. Amb una, tot s´ha de dir, extraordinària presentació de tots els seus plats, un toc inequívoc de la seva condició d´escollit per la Guia gastronòmica per excel.lència.
La recepta original és amb tonyina, que possiblement també deu quedar bé, però vaig pensar que hi casava millor el bacallà…apart que tenia moltes albergínies a casa i, casualment, un bacallà dessalant-se…així que em vaig dir “per què no?”. I el resultat va ser excel.lent!
Ubicada al menjador modernista de l´hotel Espanya, al carrer Sant Pau de Barcelona, i actualment sota la direcció de Martín Berasategui, la Fonda Espanya és un molt bon restaurant ubicat en un entorn absolutament fantàstic que per si mateix ja justifica una visita. I a nivell de menjar, la veritat, està més que bé.
Ubicat dins del molt recomanable Hotel Món Sant Benet, a tocar del monestir, de la Fundació Alicia, en ple Pla de Bagès, aquest fantàstic restaurant guardonat amb una estrella Michelin des de no fa pas gaire temps és una de les propostes més recomanables de la Catalunya central. Nosaltres ja hi hem anat un parell de vegades; a la primera vam fer el menú degustació llarg i a la segona el curt, que és el que us comentaré a continuació.
Senzilla i gran combinació, no sé com no se m´havia passat pel cap abans!
Un romesco diferent, hi falten ingredients típics, però diuen que de “romescos” n´hi ha tants com pobles a les comarques de Tarragona i zones properes, així que…us puc dir, això sí, que estava ben bo!
Read more about Romesco de bacallà (Romesco de Sta Coloma de Queralt) …
Una recepta tradicional basca de bacallà amb patates cuites al forn amb brou de bacallà , versió “Hofmann”, que trobo senzillament espectacular.
Receptes de bacallà n´hi ha tantes com bacallans al món, i receptes d´ajoarriero encara més, ja ja. N´hi ha moltes i diferents maneres de fer-la, és cert, aquesta n´és una i és molt bona!