A mi m´encanta la pinya cuinada, ja sigui a la planxa, saltejada, guisada, la trobo deliciosa, i combinada amb unes excel.lents broxetes de pollastre fa una combinació d´aquelles que fan afició.
El “freekeh” és un tipus de gra de blat que no es precisament fàcil de trobar. Al propi llibre et diu que el pots substituir pel bulgur, i com que la recepta (més senzilla, però, impossible) em va agradar vaig decidir fer-la.
La gràcia, o una d´elles, de la recepta és que us curreu uns “tallarins” de pasta fresca a casa, però bé, sempre els podeu comprar, ja sigui frescos (en aquesta recepta ho recomano especialment) o secs, hi ha moltes marques ben bones.
Super guisote que es pot pendre fred o calent, es pot acompanyar d´arròs basmati integral o el que us vingui més de gust i també hi podeu posar iogurt (opcional). I com tot bon estofat, fer-ho d´un dia per l´altre! Això sí, al lloro amb les espècies i el xili…que per cert, d´espècies en porta moltes, de fet són la clau d´aquest plat vegà.
Curiosa recepta, gust peculiar, interessant. No havia utilitzat mai pasta de “tamarindo”, i s´ha de dir que realment és un gust amb personalitat, per als amants de coses que se surten del normal. Sí, és un estofat en tota regla, però definitivament diferent.
Recepta on sí, aquesta vegada sí, cal utilitzar un vi mínimament decent. No val agafar el primer vi “de batalla” que trobeu a 1 euro. Jo me´n vaig gastar sis o set, i és que es tracta de coure íntegrament (bé, després de daurar-les) les galtes amb vi, sense brou ni cap altre líquid, i després reduïr el líquid restant per convertir-lo en una salsa deliciosa. Tot això acompanyat amb un bon puré de patates (allò que ara se´n diu “parmentier”, je je) i unes prunes ben carnoses. Una delícia de plat, que a més a més aguanta fet uns quants dies a la nevera.
Clàssica sopa marroquí, boníssima, hivernal, crec que ja en vaig presentar una versió en un altre receptari, el de la “Cuina mediterrània”. En qualsevol cas, mai està de més repassar-la, és boníssima de veritat.
Un altre plat deliciós. A un molt bon marinat de la carn se li suma un excel.lent puré de poma i orellanes que combina d´una manera excepcional amb el filet de porc.
Read more about Filet de porc ibèric amb puré de poma i orellanes …
Aquesta crema no tindria res d´excepcional, sobretot pensant que ja he publicat més d´una on la protagonista principal és la carbassa, si no fós per l´increíbel aportació del formatge de cabra, que li dona un gir totalment inesperat i al converteix en una petita exquisidesa.
Read more about Crema de carbassa, pastanaga i formatge de cabra …
La recepta original és amb tonyina, que possiblement també deu quedar bé, però vaig pensar que hi casava millor el bacallà…apart que tenia moltes albergínies a casa i, casualment, un bacallà dessalant-se…així que em vaig dir “per què no?”. I el resultat va ser excel.lent!