Arròs amb sardines

Arròs amb sardines

Una agradable sorpresa, una excel.lent combinació que en el meu cas en concret es va veure beneficiada d´un excel.lent brou de peix que tenia de quan vaig fer alguna de les sopes de peix que ja han anat sortint en aquest receptari. No sé si era un sobrant de la sopa de pescadors, de la d´escórpora o de la que fos però el cas és que era moooolt bo i clar, en combinació amb un bon sofregit (interessant presència dels alls tendres) i amb unes bones sardines van fer d´aquest arròs un excel.lent dinar!

Read more about Arròs amb sardines

Caldereta de peix

Caldereta de peix

Clàssica recepta per a un diumenge, no precisament per a un dia de cada dia, que es pot interpretar com una mena de “sarsuela” però sense marcar primer el peix. A més no porta marisc i sí duu patates. Els peixos utilitzats que detallo als ingredients són els que posa a la recepta del llibre, però bé, poden variar, sempre que siguin peixos durs, que aguantin la cocció sense desfer-se. A més, algunes espècies com per exemple l´aranya són plenes d´espines, i alguna part del congre (boníssim i imprescindible en aquest plat, diria jo) també en té, amb lo qual s´ha d´anar en compte. Però clar, amb una matèria prima com aquesta és difícil que el plat quedi malament, més aviat al contrari…

Read more about Caldereta de peix

Arròs a la caçadora

Arròs a la caçadora

I va arribar el dia que vaig tastar el conill de veritat, vaja, el conill salvatge, el de bosc, el que no està criat i engreixat en granges. I bé? Doncs…molt diferent. Començant per l´olor, forta, intensa, poderosa. I el color, molt més fosc. I la sang. I, naturalment, el gust: fort, intens…vaja, com l´olor. He de dir que no ens va acabar d´agradar del tot, segurament perquè no estava prou cuinat (només saltejat i després cuit amb l´arròs), però com que som animals de ciutat i no estem acostumats a segons quines olors i gustos la cosa no va acabar de convèncer, tot i que l´arròs en sí estava francament espectacular. Boníssim, m´atreviria a dir que és el millor arròs amb conill que he menjat/cuinat mai, una delicia. Clar que el fet de tenir rovellons com a grans aliats va ajudar…

Read more about Arròs a la caçadora

Arròs fosc o negre de l´Empordà

Arròs fosc o negre de l´Empordà

Aquest és un arròs que no porta tinta de calamar, vaja, que no es diu “negre” o “fosc” per aquest motiu sinó pel color que agafa l´arròs gràcies a un sofregit cuit durant hores i, en alguns casos, amb un afegit de liquid de caramel per acabar d´enfosquir-lo. Jo vaig estar tres hores de rellotge amb el sofregit i no em va quedar tan fosc com era de desitjar, així que vaig optar pel truquillo del caramel…i cagada…en vaig posar massa…i clar, llavors vinga a posar-hi més sal per anivellar-ho. Ho vaig aconseguir, però a força de tenir un resultat un xic massa consistent, vaja, massa fort en general…però boníssim, amb tan sols una miqueta del líquid de caramel ja n´ hi hagués hagut prou. L´arròs en sí, clar, boníssim…amb un brou de peix fet a casa, un sofregit madurat durant hores i la matèria prima que hi vaig posar dolent no podia quedar pas!

Read more about Arròs fosc o negre de l´Empordà

Bacallà a la catalana

Bacallà a la catalana

Un dels millors bacallans que he fet darrerament en quan al conjunt del plat es refereix i de la salsa en concret particularment…però ni el millor acompanyament ni la millor salsa poden salvar un plat com aquest si el bacallà no està en el seu punt correcte de sal…o, concretament, si el bacallà en sí t´ha quedat “fat” o disgustat…vaja, que ni posant-hi sal arregles el plat. Sí és cert que la resta va quedar molt bé i es podria dir que va tapar el tema del punt de sal del bacallà, però per a un “bacalladista” declarat com jo és una errada que se´m fa impossible amagar…per molt que, francament, tota la resta quedés molt i molt bé. Vaja, que de cara a la recepta en sí és quelcom més que recomanable i passa a ser un plat a tornar a posar en pràctica ben aviat.

Read more about Bacallà a la catalana