Restaurant Disfrutar (nova visita)

Restaurant Disfrutar (nova visita)

Anar al que era (i segueix sent) un dels nostres restaurants preferits de Barcelona i sortir-ne amb el cap baix? Anar a un “dos estrelles Michelín” i pensar que si “l´inspector” tastés aquell menú potser s´ho haguès repensat? Anar al restaurant dels (quasibé) monstres més grans  de la cuina catalana i pensar que has punxat? Pot tot això ser possible, o va ser un malson? Malauradament, va ser així. Potser no teníem el dia, potser no vam entendre el nou menú, que tot just feia quatre dies que s´havia estrenat? Havíem d´haver anat al “menú clàssics” i “assegurar el tiro”? No se´m passa pel cap anar al Disfrutar i, d´entrada, pensar que el nou menú (del qual no en saps res de res) et pot decepcionar, però la realitat és que així va ser. I que, quan hi tornem, que ho farem, possiblement optem per recordar els seus (ja) grans clàssics en comptes d´arriscar-nos a dir “això no m´agrada gens” en tastar un plat…

Read more about Restaurant Disfrutar (nova visita)

Restaurant Disfrutar

Restaurant Disfrutar

Hi ha noms, i noms. Hi ha restaurants que han estat parits per a portar el seu nom. I, sense cap mena de dubte, el “Disfrutar” és un d´ells, possiblement el local on he gaudit més en el sentit de “wau, què és això?”, segurament el lloc on (per l´òbvia mà dels seus xefs, tot ells caps de cuina del “Bullí”) més pots arribar a copsar el que era el mític restaurant de Cala Montjó. Hi vam anar fa temps, hauria d´haver escirt aquest post abans, però també he de dir que la distància posa les coses al seu lloc…i bé, segueixen a on eren quan vam sortir-ne: ben amunt, amb unes ganes boges de tornar-hi.

Read more about Restaurant Disfrutar

Arròs amb llet

Arròs amb llet

Arròs amb llet? Perdó? Allò d´un aspecte no del tot clar, pastós, indefinit…? Doncs sí, però molt allunyat d´aquesta impressió, je je. De fet he de confessar que no solament no n´havia fet mai sinó que ni tan sols ho havia tastat en ma vida! I bé, què tal? Doncs super bé, apart que va quedar molt i molt bé (ho vaig fer per a postres d´un dinar on hi havia molta gent) a mi personalment em va agradar de veritat.

Read more about Arròs amb llet

Galtes de vedella al vi negre i mostassa

Galtes de vedella al vi negre i mostassa

Vaja, cada dia s´aprèn una cosa diuen. I jo fa poc vaig apendre que “carrilleras” eren “galtes”, quelcom que no havia gosat tastar mai, almenys en la seva versió porcina. Sí ho havia fet en versió bovina, tot i no saber ben bé què menjava. Ho havia fet dues vegades, a Vitòria i a Bilbao, i les dues vegades les havia trobat boníssimes. Quan vaig escollir fer aquest plat ho vaig fer pensant en aquestes dues vegades que n´havia menjat, però la meva sorpresa va ser majúscula quan a la meva carnisseria de confiança em van dir que ells només tenien galtes (carrilleras) de porc, i que les de vedella es venien a la parada dels “desperdicis”, juntament amb les víceres, els pulmons, etc, etc…

Read more about Galtes de vedella al vi negre i mostassa

Pollastre al “mole rojo” amb arròs a la mexicana

Pollastre al “mole rojo” amb arròs a la mexicana

A casa estem experimentant amb nous sabors des de fa temps. Menjar picant és un d´ells, ja que entre la cuina del sud-est asiàtic i les diverses receptes mexicanes que he fet darrerament hem ampliat molt la varietat de sabors, i utilitzar la pasta de “mole rojo” per a cuinar un pollastre n´és un clar exemple. Amb una textura final força espessa i una presència del cacau força destacable, la salsa pica per als no iniciats o poc experts -com jo- però per al públic “picantero” no crec que sigui gens fort però sí molt saborós, i l´acompanyament de l´arròs destaca especialment per als que necessitem amortiguar la picantor de la salsa. No és un plat per a tots els paladars…això sí, molt bo per als que combreguin amb aquest tipus de cuina. Jo m´hi estic acostant…

Read more about Pollastre al “mole rojo” amb arròs a la mexicana

Amanida Cèsar

Amanida Cèsar

La “mundialment” famosa “amanida Cèsar” però sense pollastre. Jo creia que sempre era amb pollastre però veig que no, que la gràcia deu ser la salsa…i un molt bon enciam, de fulles més aviat dures. Jo vaig utilitzar un enciam tipus “francès” i no crec que fos el més adequat…malgrat que he de dir que la salsa va quedar molt bona i el plat -platet, d´entrant- molt “resultón”.

Read more about Amanida Cèsar

Costelles de porc amb salsa barbacoa

Costelles de porc amb salsa barbacoa

Segona versió de les costelles amb salsa barbacoa. El temps de cocció és el mateix, no així la manera, i la salsa és totalment diferent. Ni millor ni pitjor, diferent, potser més forta malgrat ser la versió “feta a casa”…però amb molts ingredients “no fets a casa”. En fi, molt bona, donaré les mides i les pautes per fer la salsa i que arriba per a fer el plat dues vegades. Read more about Costelles de porc amb salsa barbacoa