Les Cols: tocant el cel a la Garrotxa

Potser és un pèl sensacionalista el titular, oi? N´hi ha per tant? Bé, jo crec que sí, i per a qui s´acosta per aquest tipus de restaurants penso que és una gran experiència, per molt que tingui (opinió totalment personal i subjectiva al màxim) errades un xic clamoroses en els postres, sobretot en un d´ells, i que el mobiliari sigui de carrer el més espantós, hortera i desafortunat que he vist mai en un restaurant amb estrella Michelin. I aquest en té dues, no sé en què dimonis estava pensant el senyor Inspector de la Guia, potser és que té tant mal gust com el dissenyador del local i, evidentment, els amos del tros. Que de cuina en saben un niu, però el gust pel mobiliari, el color daurat (repelús pur i dur) i una fredor crec que no buscada però clara i òbvia fan que aquesta segona estrella sigui per a mi un xic exagerada…si tenim en compte que en les valoracions d´aquesta Guia el mobiliari sí compta, la decoració també, els banys ja no diguem (mixtes, sense indicacions…un desastre)… en fi, passem al menjar, tot i que alguna foto del mobiliari també us l´ensenyaré!

Continua la lectura de Les Cols: tocant el cel a la Garrotxa

Arròs caldòs amb bacallà,carxofes i moixernons

D´entrada dir-vos que aquest fantàstic arròs caldòs té dues modificacions respecte a la recepta que vam fer a classe: el bacallà era de fet tripa de bacallà, que es veu que està força de moda entre els xefs actuals i que a mi la veritat no solament no m´agrada sinó que la troba molt sobrevalorada. I l´altre canvi va ser perquè tenia carxofes i no podia comprar favetes, així que vaig optar per posar-hi una de les hortalises que més m´agraden. Les favetes, per cert, també, eh.

Continua la lectura de Arròs caldòs amb bacallà,carxofes i moixernons