Una assignatura pendent, sense cap mena de dubte. I amb l´inestimable (potser no tan imprescindible però…) ajuda de la Raquel, que va estirar la massa i va acabar de donar forma a les crestes (no m´acostumo a dir “crestes”…coses del bilingüisme!). Des que a l´estiu passat vam fer galetes que ho tenia pendent; alguna cosa per fer amb una nena de quatre anys i que després s´ho pogués menjar. I efectivament, s´ho va menjar, i abans va seguir amassant el que havia sobrat de la massa, passant-s´ho pipa!

Read more about Crestes de tonyina, our dur, tomàquet i olives (empanadilles) …