Tast DO Terra Alta 2019

Fa poc us vam explicar com va anar el nou Tast de la Do Montsant i ara toca el torn a la DO Terra Alta, la DO de la Garnatxa Blanca, un dels raïms més emblemàtics del nostre país i bandera absoluta d´aquesta DO tan especial, d´on surten alguns dels millors vins catalans.

De nou, el dilema de sempre en un tast: anem a tastar les noves anyades dels vins amb més reclam de la DO, els que més ens agraden, o anem a la descoberta, a tomba oberta? Com en tot, el temps acaba inclinant la balança cap a un o altre costat, i he de dir que vaig descobrir o tastar per primera vegada vins que no coneixia majoritàriament, però que no em vaig estar de passar-me per dos dels meus cellers predilectes de la zona: Lafou i Vins del Tros. El tercer en discòrdia del meu podi particular, i que de fet és el meu nº1 indiscutible, va ser la gran absència del tast, Edetària. I ja que estem per confidències, personalment afegiria al Top 5 a Herència Altés i a Altavins, tot i que no vaig poder passar per cap dels dos.

Amb Lafou Celler tinc una clara història d´amor, més concretament amb el seu excepcional “Els amelers”, un dels meus vins blancs preferits “ever”, especialment per la seva impressionant relació qualitat-preu. La nova anyada estava, com sempre, al seu punt, llesta per consumir. I amb els negres em passa quelcom diferent, però també curiós: trobo que “El Sender” és molt més competitiu que el “Lafou de Batea”, el seu teòricament vi “top”. Les noves anyades reafirmaven aquesta afirmació tot i que en aquesta ocasió vaig trobar especialment interessant el “Batea”.

I amb Vins del Tros doncs…què us puc dir? Són uns campions, així de clar. He visitat el seu celler, m´han fet tastar els vins directament de les botes, m´han explicat les seves inquietuts i anhels i segueixo pensant que els seus vins són imbatibles. Que els quatre vins presents al Tast són una meravella és una obvietat, sobretot el monovarietal de GB “Cent x cent”, criat en ànfora, però també és molt interessant “Te la dedico”, amb la seva aportació de macabeu juntament amb la omnipresent garnatxa blanca. Els negres presents, encapçalats per l´emblemàtic “Señora Carmen”, són una mostra del seu bon treball amb aquest tipus de vins, fet reafirmat per l´”Ay de mi”, garnatxa negra amb sirà.

Abans però vaig poder tastar forces vins, amb més d´una sorpresa, com la del celler “Les Vinyes del Convent” i dos blancs molt interessants, sobretot el “Mas de sotorres”, monovarietal de GB crescuda a la zona del Parc Natural dels Ports, un vinàs d´alçada molt i molt recomanable, amb una frescura i intensitat fantàstiques. L´altre vi, “Els ceps de la via verda”, ja era una altra cosa, no solament pel canvi d´alçada sinó per la seva composició: parellada, macabeu, garnatxa i viognier, que donaven un vi completament diferent però molt fresc també, amable i fàcil. També ho era, però menys, el “Dos germans” blanc del celler Rosendo Esteve Vins i Olis, amb una criança en inox de quatre mesos que donava un vi menys fresc de l´habitual en la zona.

Amb els Cellers Tarroné em vaig emportar una de les sorpreses/confirmacions de la jornada. M´explico. Sorpresa pels blancs, que no els coneixia. Confirmació pels negres, ja que els havia tastat fa força temps i en tenia un bon record. Primer ens trobem amb el Merian blanc, quatre mesos amb les seves lies, afruitat, intens i llaminer. Tot seguit amb una de les joies del dia, “A part”, garnatxa blanca madurada vuit mesos en barrica d´acàcia, amb batonage setmanal, un vinàs amb cos, intens. Pel que fa als negres que vaig tastar em quedaria amb tots ells, així de clar. El Merian negre té moltíssima fruita en nas i boca, és super fresc, àgil, llaminer. I el “Seguit”, també garnatxa negra, peluda en aquest cas, és igualment molt fresc, suau, fàcil de veure. Amb el “Punt i…” ens trobem, finalment, amb quelcom més contundent, amb més cos, una evident presència del sirà juntament amb la garnatxa que li dona un aire més gastronòmic que els altres.

Amb la gent del Celler Cooperatiu de Gandesa vaig tastar una sorprenent carinyena del 2013 molt i molt fresca, el “Puresa”, i també em van deixar beure el “Puresa morenillo” del 2013, amb presència, cos i molta entitat. Al Celler Batea vaig flipar amb la palidesa del “Naturalis Mer Blanc”, una garnatxa blanca fresca i senzxilla, i em vaig entusiasmar amb el “Primícia”, blanc de GB també, fermentat en bota d´acàcia, cremós, fresc i amb cos. Vaig trobar molta fruita en boca i molta frescor a la combinació de garntaxa negra i cabernet sauvignon del “Naturalis mer roure”, mentre que amb el “Tipicitat”, un més clàssic garnatxa/carinyena, la sequetat dels seus tanins no em va permetre que el gaudís d´igual manera, tot i que ambdós són força interessants.

I deixo per al final a la meva “nina” de la jornada, l´”Estones PX” del celler Estones Vins, juntament amb el “Terces magnum”, també Pedro Ximénez però del 2016, embotellat exclusivament en aquest format, un vi super cremós, salí, intens i molt, molt gastronòmic. Paga la pena intentar comprar una de les escasses 150 ampolles que han tret al mercat d´aquest màgnum, que té una criança en bota de vuit mesos, i si no ho feu doncs proveu amb “Estones PX”, us sorprendrà i molt, tot i que la criança és diferent: sis mesos en inox. Guanya el “Terces”, però això ja són coses més personals.  Completen el quadre del celler l´interessant “Petites estones”, una clàssica garnatxa blanca de la zona, collita 2018 super fresca i lleugera. I el “vine”, garnatxa amb macabeu molt recomanable.

Deixa un comentari