Tastos a l´Aspic

 

De totes les activitats que es fan al voltant de la Fira del Vi de Falset n´hi ha una d´especialment atractiva per als bons gourmets i amants del maridatge, vaja, tots aquells bojos a qui ens importa de veritat quin vi ens estem bevent amb un plat o menú determinat, Si us identifiqueu amb aquests personatges el vostre acte el trobareu al Celler de l´Aspic, a Falset. Des de fa una pila d´anys, en Toni Bru organitza uns dinars i sopars maridats especialment per a l´ocasió, amb el gran i especialíssim atractiu que a cada àpat tots els vins són del mateix celler, i que els seus creadors venen per presentar personalment els vins escollits per a l´ocasió. No és quelcom a l´abast de tothom, cert, però és una oportunitat única per veure com defensen els seus vins diferents enòlegs del Priorat i com en Toni els ha maridat amb les seves creacions culinàries.

Servidor era la primera vegada que hi anava, per partida doble. Del primer dinar, amb la nova generació del Celler Infernal, diria que tots els vins ens van semblar molt bons, òbviament alguns millors que d´altres. Va començar el Riu Blanc per acompanyar a una bona amanida amb formatge fresc i sardina marinada…

…i vam seguir amb uns fantàstics raviolis de bolets molt ben secundats per una molt bona garnatxa, el Casot.

Però sobretot destacaria poder haver tastat vins que estan fora de circulació, com el “0/3 Blanc 2011”, l´actual Riu, exquisidament maridat amb formatges, o el “2/3 2006”, l´actual Aguilera.

I també destacaria, i molt, l´experiència de tenir dos Syrah plantats a França i al Priorat, el Clos Ermitage 2016 i el Face Nord 2015, en dues copes juntes servits a la vegada, amb el mateix plat. Comprovar les diferències, com anaven canviant amb el pas dels minuts, com nosaltres els interpretàvem. I amb una fantàstica tonyina amb verduretes per acabar de fer més fantàstica l´experiència!

I del segon, amb la Meritxell Pallejà, l´autora del”Nita” (possiblement el millor vi qualitat/preu de Catalunya), en destacaria sobretot la lliçó de vida, coratge i empenta que ens va oferir a través de les seves vivències, de com havia anat pujant, de tot el que havia après amb l´Alvaro Palacios durant 18 anys, dels deu anys que es va estar fent només el Nita fins que per fi va poder fer “vins d´autor” (per mí el Nita també ho és) i presentar-los. A més a més ens va portar dos vins experimentals blancs que no sortiran al mercat, ens va explicar la seva història, els va compartir amb nosaltres, ens va fer vibrar en comprovar la seva excel.lència, ens va fer sentir, en definitiva, uns privilegiats.

Vam tenir també el moment “dos vins a la vegada”, en dues copes diferents, amb dues fantàstiques garnatxes, “Magran” i “La Costa del Riu”…

…vam tastar una carinyena que té un potencial extraordinari, el “Torrent”, amb un fabulós xai sense feina que hi maridava a les mil meravelles…

i també ens va portar un extraordinari ranci que encara no ha sortit al mercat.

Va ser un dinar magnífic en tots els sentits, tant pels vins com pel plaer d´haver escoltat les seves històries i, sobretot, conèixer a la seva creadora. Per cert, atents a quan tregui finalment el seu primer blanc, perquè si fent “experiments” aconsegueix uns resultats tan magnífics com els que vam tastar la cosa promet de veritat.

Deixa un comentari