Teixar 2015, vi de Finca

Hi ha dies en que, inevitablement, et sents un privilegiat. Per exemple, el propassat 4 de desembre del 2017. No passa gaires vegades. No hi ha moltes presentacions d´un vi de Finca, i encara menys d´un vi tan excepcional com el Teixar, el gran referent del Celler Vinyes Domènech, un dels millors de la D.O. Montsant. I si a més a més ho acompanyen amb el tast de tres anyades més el terme “felicitat” arriba a la seva màxima expressió.

“Vi de finca” és la màxima qualificació a la qual pot aspirar un vi català. Distingeix els vins procedents d´una mateixa finca en propietat i que durant deu anys han mantingut un nivell excepcional, seguint els protocols més exigents per part de la DO en el seu rendiment, producció i puntuació. Es el reconeixement d´un territori, d´un celler i d´una vinya alhora.

La finca Teixar, de Vinyes Domènech, es troba en un paratge de Capçanes conegut com la Font del Teixar, en un espai natural protegit d´una gran bellesa i valor ecològic. Estem davant d´una zona on l´orografia és molt irregular i això dona lloc a un microclima molt peculiar, amb pluges més aviat escasses, vents humits a l´estiu i més freds i secs a la tardor i l´hivern. Tot això, entre altres coses, com els sòls pedregosos-calcaris, retarden el cicle vegetatiu del cep i afavoreix una maduració més lenta de la garnatxa peluda, la varietat que protagonitza exclusivament aquesta joia de la corona vinícola catalana anomenada “Teixar”.

IMG_6352

La primera anyada que vam tastar va ser la del 2015, tot just embotellada i que no sortirà al mercat fins d´aquí a dos anys i que serà la primera ocasió en que ho farà acompanyada de la llegenda “Vi de finca”. Un petit gran privilegi, doncs, tastar un vi que, en paraules del seu creador, Joan Ignasi Domènech, encara està “a mig cuinar”, tot i que alguns dels experts presents en aquella sala ja qualificaven de “rodó”. Ells en saben molt més que jo, però què voleu que us digui, malgrat la seva absoluta espectacularitat, tan en nas com en boca, encara es notava tancat, com si li faltés alguna cosa…i això era probablement el temps en ampolla que li queda.

A continuació li va tocar el torn al Teixar 2010, una collita qualificada com a “molt bona-excel.lent” (igual que la 2015), amb uns vins molt arrodonits, més concentrats. L´únic que us puc dir és que, de nou, era espectacular. No es notava tan fresc com el 2015 (obvi, d´altra banda), però sí molt més estructurat, aguantant de meravella el pas del temps.

Amb el Teixar 2009 jo vaig tenir ganes d´aixecar-me i aplaudir. I tornar a aplaudir. Magrat que a priori l´anyada no havia estat tan bona com la de l´any anterior (només qualificada com a “molt bona”), l´estil d´aquests vins segons el celler van ser “més avellutats, delicats en boca, frescos i florals en nas”. I això, amics, és exactament el que era aquest espectacular Teixar 2009. Super fresc (i estem parlant d´un 2009!), rodó, perfectament estructurat i encara amb molt recorregut. La meva anyada preferida de les quatre que es van tastar.

IMG_6353

I el darrer tast va ser el del Teixar 2007. Super aromàtic en nas, absolutament fantàstic, potser amb més presència de fusta i pel meu gust un puntet de res per sota del 2009. Anyada qualificada com a “excel.lent” amb una gran potència en tots els sentits segons el celler.

Totes les anyades, però, amb uns trets comuns, una mateixa idea de vi, una exquisita continuitat i una rigorositat brutal. Una feina excel.lent que posen al Teixar i a Vinyes Domènech en un lloc de privilegi, totalment merescut, dins del panorama vinícola català. I que sigui per molts anys i molts més vins.

 

Deixa un comentari