Taboulé

Taboulé

El taboulé, el de veritat, és, sobretot, una amanida de julivert. I això és el més important. Per tant, si voleu fer aquest plat, només teniu un requisit imprescindible: heu d´aconseguir el millor julivert possible. Ben verd, ben fort, ben viu. I tindreu un entrant clàssic de la cultura àrab, del pròxim orient de fet,Read more about Taboulé[…]

Amanida de síndria, poma àcida i llima

Amanida de síndria, poma àcida i llima

Fantàstica amanida super refrescant, fàcil i ràpida de preparar, ideal per a qualsevol moment de l´estiu…o la primavera…o quan vulgueu! Ingredients (6 px): 1/2 síndria, 2 pomes “granny smith” (les super verdes de pell, àcides) 3 llimes, lemon grass (opcional), fulles de menta i cilantre, oli d´oliva sal marina escamada (sal “maldon”), llavors negres deRead more about Amanida de síndria, poma àcida i llima[…]

Ceviche criollo

Ceviche criollo

Ceviche…sembla que ara no puguis anar enlloc sense menjar-ne…de receptes n´hi ha milions, i el que hem d´apendre d´entrada és que “ceviche” és una tècnica de cocció, una manera de preparar un plat, i no senzillament peix marinat amb llima i altres ingredients. Sí, el peix n´és el protagonista destacat, però no l´únic. Aquesta recepta és, però, amb peix. Podeu utilitzar verat, com jo, o quelcom semblant.

Read more about Ceviche criollo

Peix curat amb rom i llima

Peix curat amb rom i llima

Interessant recepta amb la que, però, heu d´anar en compte amb les proporcions.Per què? Doncs bé, si ho feu a ull i, per exemple, poseu massa sal doncs…us pot quedar molt salat, i el plat pot acabar sent un desastre quan d´entrada és francament deliciós. I sí, a mi se´m va anar la mà amb la sal i vam haver de fer una “operació” d´urgència al plat per poder-lo menjar. Vam salvar la situació, però….touché!

Read more about Peix curat amb rom i llima

Xampinyons farcits amb formatge taleggio

Xampinyons farcits amb formatge taleggio

Sí, de fet són uns simples xampis farcits de formatge, però bé, en ser “ecos” són més grans i més bons. El formatge pot ser un altre, ja que els llocs de “delicatessen” italianes es posen les botes quan apareixes pels seus dominis demanant “taleggio”.Que sí, està molt bo, però demaneu un formatge que es fongui bé i obtindreu resultat similar…el mateix, però, no.

Read more about Xampinyons farcits amb formatge taleggio

Trio de patés

Trio de patés

Podia haver fet tres posts diferents, però em va semblar que no calia, la veritat. Jo no haig de publicar cap llibre, i algunes de les receptes eren massa bàsiques per un sol post, així que us explico d´una tirada com es fan els patés i llestos, ok? Ah, per cert, són de tomàquets secs i olives, d´alfàbrega i d´anxoves amb olives de kalamata. Tots molt bons, només heu d´anar amb compte amb el de les anxoves, batejat per l´autor com a “garum del segle XXI”, perquè us pot quedar massa salat…

Read more about Trio de patés

Tartar de tomàquet amb sardines marinades

Tartar de tomàquet amb sardines marinades

Aquesta recepta està tunejada al meu gust…i vaig estar temptat de fer un tartar de veritat de tomàquet i sardines, i quan dic “de veritat” vull dir fent que el peix també fos cru, però al final vaig optar per fer quelcom a mig camí entre tartar i cebiche tot marinant amb llimona i pebre vermell picant els filets de sardines. L´autor fa el peix a la planxa i hi posa també tomàquet assecat al forn…jo, la veritat, d´això en diria “amanida de tomàquet i sardines”, però bé, cadascú ho fa com vol. El que us explico ara és la recepta tal i com la vaig fer jo.

Read more about Tartar de tomàquet amb sardines marinades

Amanida rosa

Amanida rosa

Un nom massa simple potser, però bé, tampoc és que sigui tan important això, no? Estem davant d´una típica “ensaladilla rusa” però tunejada, millorada en escreix, i molt gustosa. Això sí, t´ha d´agradar la remolatxa, ja que si la treus ja no tindràs una amanida “rosa”…

Read more about Amanida rosa

Croquetes de bacallà

Croquetes de bacallà

Fer croquetes partint de zero no és el que acostumo a fer, ni jo ni (crec) la majoria de gent. El millor és aprofitar les “sobres”, no? Tan si són d´un bon rostit de carn o de pollastre com d´un bon bacallà. Tot sovint de la carn de fer bullir un bon brou, del que sigui, de bacallà mateix. Però també podeu provar de fer-ho com us explico en aquesta recepta, confitant el bacallà en un bon oli i després seguint el procés clàssic de fer croquetes…

Read more about Croquetes de bacallà

Alcuzcuz farfucha

Alcuzcuz farfucha

Totes aquestes paraulotes són per definir un cuscus vegetal on l´element més destacat és una salsa picant molt bona…també la presència de fonoll, tot i que jo hi he posat la part blanca, el bulb, i una de les “gràcies” de la recepta es posar-hi molt fonoll fresc però només la part verda. En qualsevol cas jo us ho explico i hi poseu el que vulgueu!

Read more about Alcuzcuz farfucha

Entremesos d´hortalises (Antipasti)

Entremesos d´hortalises (Antipasti)

Antipasti, sí, aquest gran invent dels italians en la seva versió vegetariana o de vegetals, bé, una part. Concretament albergínia i carbassó, bàsicament, a la planta, i tallats “a lo llarg”, amb pebrot vermell escalibat i parmesano. Boníssim, en breu una versió quasi idèntica amb les hortalises tallades de manera diferent i fregides en comptes de a la planxa.

Read more about Entremesos d´hortalises (Antipasti)

Gaspatxo de cireres

Gaspatxo de cireres

Aquesta és una recepta que encara no tinc decidides les quantitats dels ingredients que la conformen. O bé, potser sí, i llavors seria més exacte dir que té dues versions…o fins i tot tres! M´explico: en una recepta hi ha tomàquet i a l´altra no. La tercera seria una mena d´intermig de les dues. El dia que la vaig estrenar vaig fer directament les dues versions; la que té tomàquet va agradar, els sabors no estaven tan definits com a la segona però era un gaspatxo potser més tradicional amb un punt de cirera super interessant. També portava pebrot vermell (un quart) i una mica de cogombre, apart dels tomàquets (quasi un kilo) i uns 250 gr de cireres. I l´altra versió és igual però sense els tomàquets, i és espectacular. Bona de collons, deliciosa, super especial, refrescant, poderosa…i amb el que va sobrar d´una i de l´altra vaig fer una tercera versió que s´assemblava més a la del gaspatxo pur de cireres que a l´altra, tot i portar molt tomàquet. Però portava ja un dia de repòs. Jo el que us proposo es que proveu amdues versions i decidiu, i és que possiblement la sol.lució sigui o tirar directament pel que no té tomàquet o rebaixar la quantitat de tomàquet i augmentar la de cireres. Us deixo les quantitats totals que vaig utilitzar i vosaltres mateixos, però proveu-ho…ja, és un conyás treure el pinyol de les cireres, i més de mig kilo, però paga la pena, de veritat! Ah, per cert, l´elaboració és com sempre: tots els ingredients junts a la batedora i després passar-ho pel colador xinès, imprescindible.

Read more about Gaspatxo de cireres

Gaspatxo de poma àcida

Gaspatxo de poma àcida

Hi ha unes quantes entrades en aquest llibre (el de les sopes, eh) que utilitzen la paraula “gaspatxo”, en unes ocasions però més encertadament que en d´altres. Aquesta en concret n´és una, de les bones. Vull dir que realment, o almenys per a un servidor, un “gaspatxo de poma àcida” seria una sopa freda on s´ha substituït el tomàquet per la poma. Correcte? sí, oi? Doncs d´això es tracta…

Read more about Gaspatxo de poma àcida

Gaspatxo d´alberginia amb cruixent

Gaspatxo d´alberginia amb cruixent

Amb aquesta recepta, una de les primeres que vaig fer d´aquest llibre (apartat sopes “fredes”), vaig adonar-me que les quantitats a posar no eren ni molt menys correctes. O com a mínim pel meu gust. Per exemple, si hagués seguit fil per randa les quantitats que posa al llibre el suposat gaspatxo d´albergínia hagués estat quelcom molt sòlid, o d´una textura que més aviat n´haguèssim pogut dir salmorejo. També el fet que li digui gaspatxo és més que censurable, seria molt més adequat “crema freda” o fins i tot “sopa”. En fi, que vaig reduïr els 6 iogurts inicials a dos i la quantitat d´aigua la vaig quasi triplicar, apart de convertir-la en brou de verdures. Crec que encara no he donat amb la consistència perfecta, la textura ideal, però sí penso que val la pena provar-ho i tornar-ho a intentar de nou. Us passo doncs les meves mides i a partir d´aquí que cadascú les adeqüi com vulgui.

Read more about Gaspatxo d´alberginia amb cruixent