Gaspatxo d´alberginia amb cruixent

Amb aquesta recepta, una de les primeres que vaig fer d´aquest llibre (apartat sopes “fredes”), vaig adonar-me que les quantitats a posar no eren ni molt menys correctes. O com a mínim pel meu gust. Per exemple, si hagués seguit fil per randa les quantitats que posa al llibre el suposat gaspatxo d´albergínia hagués estat quelcom molt sòlid, o d´una textura que més aviat n´haguèssim pogut dir salmorejo. També el fet que li digui gaspatxo és més que censurable, seria molt més adequat “crema freda” o fins i tot “sopa”. En fi, que vaig reduïr els 6 iogurts inicials a dos i la quantitat d´aigua la vaig quasi triplicar, apart de convertir-la en brou de verdures. Crec que encara no he donat amb la consistència perfecta, la textura ideal, però sí penso que val la pena provar-ho i tornar-ho a intentar de nou. Us passo doncs les meves mides i a partir d´aquí que cadascú les adeqüi com vulgui.

3 albergínies escalivades

1 gra d´all

2 iogurts naturals

1/2 litre de brou de verdures

1 culleradeta de comí en pols

unes gotes de suc de llimona

1 alberginia (per al cruixent)

oli, sal, pebre

julivert/cibolet

Com en la majoria de sopes fredes heu de posar tots els ingredients a la batedora i quan estigui ben fi teniu l´opció de passar-ho pel colador xinès. En aquest cas concret no crec que faci falta. Si es important que estigui ben fred, per tant li calen ben bé tres hores de nevera. i per fer el cruixent heu de tallar unes quantes làmines molt molt fines, posar-les al forn amb un paper antiadherent a sota, amanir-les amb oli i sal, posar un altre paper i a sobre un pes a fi que quedin planes. Aproximadament mitja horeta de forn a 160 graus, deixar-les refredar i servir amb la sopa/crema/gaspatxo…com ys agradi més. Molt de compte amb la llimona, que a vegades es menja el gust.

IMG_3936

0 thoughts on “Gaspatxo d´alberginia amb cruixent”

Deixa un comentari