Barcelona Wine Week 2025

Nova i multitudinària edició de la Barcelona Wine Week, amb rècord de públics, dos pavellons i una gran quantitat de cellers que feia difícil fins i tot visitar-ne una quarta part. Jo, per la meva part, aquest any vaig decidir no anar a cap conferència ni cap cata organitzada excepte la de Santi Rivas, que va valer la pena, la veritat, i dedicar-me a tastar el que poguès de tot el que tenia apuntat. Sí que vaig anar, també, a la zona del tast lliure on, com sempre, hi havia referències més que interessants. Vaig començar per un vell conegut d´un servidor, el celler Algueira, de la Ribeira Sacra, centrant-me però en els seus vins negres, que ja em van sorprendre quan els vaig conèixer. El Mencía d´anyada (24) era fresc i amb molta fruita, i el Carravel 19 mostrava uns tanins contundents, mentre el Patrimonio 18, una novetat per mi, emergia com el més destacat del tast. Cupatge de mencia, sousón i garnatxa, era un vi molt fi en boca, amable i avellutat. Els monovarietas protagonitzats per varietats molt autòctones de la zona, com el merenzao del Risco 20, em van agradar molt. Aquesta darerra era una varietat lleugera que donava un vi poc concentrat amb una textura amable i sedos, mentre que el bracellao era la protagonista del Serradello 18, ensenyant una fruita molt més madura, com de pruna confitada, força concentració i molta finor. Els vins de Verónica Ortega, al Bierzo, són excepcionals. De lo millor que vaig tastar en tota la fira. Favorits per sempre ja.Despampanant la frescor de la Llorona 22, un godello amb deu mesos de criança exhuberant, amb molt volum, fruita blanca i molta frescor. Més auster és la Tormenta 22, un altre godello de sòl diferent criat en gerra de fang i bota molt subtil, amb un perfil molt interessant. Imbatible el nas absolutament desbordant de frescor i fruita vermella que té el Kinki, un vi "de fresqueo", de copes, alegre i desenfadat, un veritable caramel on es barregen moltes varietats, amb la predominant Alicante Bouchet com a principal protagonista. Abans però havia tastat el Quite, el vi d´entrada del celler amb força tanins ja que és molt jove. El VO té un nas força concentrat, mentre que el ROC es mostra brutalment viu, amb fruita i amb una entrada i pas per boca fantàstic. I el Cobrana, per mí el seu top, amb un nas amb molta maduixa i una entrada molt bona, ample, llarga i seriosa en el seu pas per boca. Deliciós. A En Tomeu Llabres fa temps que li seguia la pista, però des de ben lluny. Crec que només havia tastat el seu Moll, un premsal blanc (l´altre nom de la varietat mallorquina), un vi fresc amb força fruita, així que ben pagava la pena tastar tot el que fa actualment. Des d´un rosat de mantonegro als seus dos monovarietals d´aquesta màgica varietat, passant per un giró ros com és Ses Rosetes, un vi llarg i intens, o un fantàstic blanc de noirs de manotnegro com és Ca´n Xicailà. Vaig tastar també el negre Can Verdura, un ampli cupatge de varietats que funciona com a entrada de gamma; el Vins Oblidats, fet amb una varietat recuperada anomenada escursac, molt fresc i àgil; Ca Ses Rosetes, un callet amable i lleuger, i els dos mantonegros que mencionava abans: el Supernova, amb una criança de nou mesos en fudre, i l´encara millor Son Agulló, aquest amb criança en bota. Viatgem ara a les Rias Baixas per trobar-nos amb els negres de Forjas del Salnés, el celler que fa per mí dels millors blancs de la DO, per no dir els millors directament. Els negres, però, també són molt interessants, sobretot els que estan elaborats amb varietats com la Caíño, l´Espadeiro, el Sousón, el Loudeiro...vins com el Goliardo Tintos de mar, Cies i Goliardo A Telleira que, però, vam tastar a una temperatura totalment inadequada, massa "calents". Amb les Freses, per la zona d´Alacant, em passava quelcom semblant a Can Verdura, el celler d´en Tomeu Llabres. Tenía "clixat" el seu vi d´entrada, elaborat amb moscatell (com tots els seus blancs), i em faltaven...la resta. L´Amfora era més concentrat que el primer, amb més matisos, fresc i a la vegada untuós. L´Horabona, un parcelari, exhibia notes de fruita blanca madura i molta mineralitat en boca, amb cos, llarg. Paquita Mut es beneficia de les seves vinyes velles i ofereix una certa dolços en nas que es transforma en frescor al seu pas per boca.. La Rectoria, també de vinyes velles, era fresc i amb notes de fruita blanca, reposat en boca, concentrat, mentre que el Xiulit era el seu primer vermell, fet amb la varietat forcallat, criat en àmfora. Talcaruques, un multivarietal amb força frescor i amabilitat; Cupertino, el més interessant dels negres, fi i amable, amb molta fruita vermella en ser un giró i un dolç de verema tardana amb molt de sucre i molta acidesa tancaven un tast més que interessa. Seguim per Alacant amb el gran Pepe Mendoza, que fa uns vins magnífics, tots ells molt interessants, vibrants, com el seu blanc Pureza, un moscatell molt fresc, salí i mineral fruit de la seva criança en gerres de fang. El Blend de tres varietats com són la giró, la monastrell i l´alicante bouchet formen el seu negre d´entrada amb força fruita. També vam tastar una de les seves joies, el Giró de Abargues, molt expressiu, finor i moltíssima fruita vermella; el Veneno, un monastrell rabiosament jove, i el fantàstic Fierroca, un 100% giró amb un nas delicat, fragant i amb molta fruita vermella i un pas per boca de categoria. No ens movem gaire d´aquesta zona peninsular ja que la següent parada és a la DO Jumilla, a Bodegas Cerrón, que poc a poc s´ha fet un nom no solament a la DO sinó a tot el país com un dels projectes més interessants que hi ha actualment al panorama vinícola espanyol. Vaig començar tastant el Matas Altas Blanc, un cupatge de quatre varietats que dona molta fruita i acidesa. El Corrico blanco, fet amb airén, tenia molta tensió i electricitat, apart d´acidesa, mentre que el Remordimiento negre és el que anomenaríem vi d´entrada al celler amb un 80% de monastrell oferint un vi lleuger, fresc i afruitat. El festival ja comença amb el Matas Altas negre, un monastrell amb un nas molt llaminer, fruita vermella madura i confitada, cos i rodonesa. La Servil segueix amb la mostra d´un nas amb molta fruita, maduixa concentrada en un altre monastrell molt llaminer, llarg i amb molt bona acidesa. Amb Los Yesares, monastrell de nou, i de l´anyada 23 com tots els altres, seguíem amb els mateix paràmetres (frescor, acidesa, fruita) i apujavem qualitat global i tancàvem amb La Calero del Escaramujo, un vi més reposat, molt rodó, llarg i llaminer. Una delicia tot plegat. Canvi de pavelló per anar a tastar els vins de Dominio del Challao (Rioja) i de Michelini i Mufatto (Bierzo). El projecte del Bierzo l´encapçalen Gerardo Michelini i Andrea Mufatto, mentre que el seu fill Manu, la tercera pota del projecte, lidera el celler de la Rioja amb uns vins extraordinaris. Comencem precisament tastant Virna, el vi d´entrada a Dominio del Challao, fresc i fi, i Angelita, un blend de sis parcel.les que primer es crien un any per separat i després un any juntes. Té un pas per boca més que interessant, amable, avellutat i fresc. Challao Garnacha és un vi molt fresc, amb molta fruita, parcelari, mentre que el top del celler, Challao, és quelcom extraordinari: nas embriagador, floral, fresc, amb fruita i un pas per boca sensacional, amb classe, molt rodó. De Michelini i Mufatto tastem primer el blanc de Doña Blanca que elabora Andrea Mufatto sota la marca MA, un blanc floral, fresc i afilat, molt recomenable. Ens ensenyen una novetat d´entrada de gamma més desenfadada, amb una etiqueta diferent com és Motorpsico, i un autèntic fora de sèrie parcelari com és Petra, un vi molt llaminer, complex, amb molta fruita vermella i la sensació d´estar bevent un gran vi. El seu germà, Valdesacia, mostra també molta classe, i el que seria l´equivalent a un grand cru, Encrucijada, es mostra més concentrat, demanant un bon tall de carn per gaudir-lo millor. Visita al stand del celler Alta Pavina, aprop de Valladolid, atret per la propaganda que feien dels seus vins amb una varietat poc arrelada a l´Estat, la pinot noir. Després de tastar un estimable verdejo amb molta acidesa, frescor i mineralitat, i un rosat amb poquíssima extracció, quasibé transparent però amb un pas per boca inequívocament rosat, cato un extraordinari vi jove, el Pinot 23, ideal per a copejar. Passa però sis mesos en bota antiga, i és una explosió de fruita vermella, mineralitat i frescor formidable. Neteja molt bé, és francament un vi molt recomenable, segurament el que em va agradar més de la cata. El Citius 20 ja tirava cap al classicisme d´un pinot noir, més reposat, amb un pas per boca elegant sense ser ni de lluny tan fresc com l´anterior. Pavina ens presentava l´extrany cupatge de pinot (30) amb tempranillo (70), amb un nas que et tira cap a la Rioja i un pas per boca fi i lleuger que t´acosta al món de la pinot, i el Pago La Pavina tira cap a classicisme amb un blend de tempranillo i cabernet que té un pas per boca fi i amable. Passo a veure a la Sandra Doix, amb el seu magnífic projecte en solitari després d´any i anys de treballar al celler familiar (Mas Doix). Com a vins "d´entrada", que són ja molt bons vins, tenims els Popul. El blanc é suna garnatxa amb macabeu jove, fresca, vibrant i floral, mentre que el negre és un cupatge de grantaxa, carinyena i sirà amb dotze mesos de criança en bota molt floral i fresca. El MarLa Vi de Vila és molt fi, mineral i amb bona acidesa, carinyena 70 i garnatxa 30, marcant territori. Passem als vins de paratge (Les Salanques), on el nivell fa un triple salt mortal i ens presenta una garnatxa descomunal que només surt els anys més bons. Nas embriagador, és un vi profund i molt floral, una delicia. L´altre, la carinyena, es també sensacional, d´una vinya plantada al 1902, i es nota. Profunda, mineral, fina i delicadíssima. Tanca el tast el MarLa de PX, dotze mesos en barrica de roure que dona un vi amb molt cosa i amplitud, llarg i mineral. Passo rapidament per uns cracks del Penedès com són Pardas, que tenen un Pur Xarel.lo brutal, potent, amb cos i acidesa i una sensació de frescor desbordant. El Cru Marí, malvasia, té amplitud i molt bona acidesa, mentre el Collita Roja, sumoll, és fí i amb molta fruita. Pugem de nivell amb el Sus Scrofa, un altre monovarietal de sumoll molt aromàtic, a,b fruita vermella, llaminer i balsàmic, una petita meravella. I acabo les visites a stands de celler repetint comarca, el Pendès, amb Cisteller, projecte més que interessant vinculat a Corpinat amb dos escumosos frescos, verticals i amb força fruita. El seu vi tranquil de xarel.lo vermell exhibeix notes de fruita madura i es mostra fresc, fi i fluïd en boca. La Malvasia és floral i dolça en nas, vertical i amb bona acidesa en boca, com el Berbena (incrozio marzoni), molt fresca i mineral, i el Xarel.lo, herbaci, mineral, amb fruita blanca i amb volum i amplitud. Molt xulos! El Tast Lliure el dividiré entre blancs i negres, destacant els que més em van interessar a simple vista, després de llegir-ne les explicacions pertinents. Pel que fa a blancs vaig començar amb un godello de vinyes velles de Dominio de Tares 23, llarg, salí i mineral, per continuar amb un airén de peu franc de Finca Villalobillos, molt fresc, amb una bona entrada per boca, salinitat i fruita blanca, interessant sense dubte. L´Amigo Imaginario de Forlong es mostrava madur en nas, amb tocs de jerez, i un pas per boca fresc, amb volum i uns tanins ben presents. Un dels moments estelars venia amb la presència d´un vell conegut, la magnífica garnatxa blanca de La Serra d´Herencia Altés, afruitada i espectacular en boca, fresquíssima i amb volum, una meravella. El verdejo de vinyes prefiloxèriques La Silleria, de Barco del Corneta, és un altre conegut de la casa, un vi amb força fruita en nas, madura per cert, i frescor en boca, profunditat i volum. Lafou de Rams és el més nou d´aquest reconegut celler de la Terra Alta, una garnatxa blanca de categoria amb una molt bona entrada, longitud i maduresa., mentre el Misteriós del celler El Jardi dels Sentits, al Penedés, es va mostrar com el vi revelació enytre els balncs amb un nas molt expressiu, i un pas per boca molt fresc, llaminer i amb força volum. Molt bona descoberta. Acabo els blancs amb un listán molt fresc, afruitat, elèctric i directe, Los Frontones del celler Piedra Fluida, a Tenerife. 1771 de Casa Los Frailes, celler valencià que acostuma a treballar amb monastrell, obria el tret de sortida, seguit per un vi molt estimat en aquest blog, l´Arbosset d´Abadal, un fi delicat, finíssim, on la mandó, la picapoll negra i el sumoll ocupen el 60% d´un cupatge acabat per moltíssimes varietats recuperades per aquest celler del Bagès. Tornem a Valencia, concretament a Utiel Requena amb el celler Hispano Suizas, que acostumen a treballar d´una manera molt seriosa fent uns vins espectaculars, com aquest Bobos amb la varietat bibal, un vi molt llaminer, fresquíssim, ple de fruita vermella que em va captivar. GTot seguit em vaig topar amb un triple B (bueno, bonito, barato), un clàssic de la DO Campo de Borja, el Borsao Tres Picos, una gran garnatxa molt fresca i fluïda que realment val molt la pena, fet que també passa amb el brillant Can Majoral S´Heretat, un monovarietal de callet que em va entusiasmar per la seva fluidesa i suavitat mallorquina. El vull per casa, ja. Com també em demano la carinyena prioratina del celler Hodgkinson, enorme, fresquíssima i delicada, una altra petita-gran meravella. Tornem a la garnacha i marxem cap a Gredos, on aquesta varietat està donant moltíssimes alegries, com aquest Las Luces 18 del celler Las Moradas de San Martin que entra molt bé, amb frescor, fluidesa, mineralitat i verticalitat. Seguim amb un vi que jo diria ja va ser present l´any passat en aquest tast lliure, El Malahierba, del celler del mateix nom a la Sierra de Salamanca, varietat rufete: molt fresca, lleugera, fina, amb ella saps perfectament quin tipus de vi tindràs! I diria el mateix d´aquesta super garnatxa de Calatayud. Podeu pensar que en ser una zona molt càlida hi haurien uns vins molt pesats, concentrats, però no, a Gallina de Piel Wines, celler itinerant amb vins a molts llocs de la península, la claven amb aquest excepcional Mimetic, rodó, fluïd, amb molta fruita, una veritable delicia, com també ho és aquest Puresa del Celler Cooperatiu de Gandesa, un monovarietal de morenillo molt ben treballat, lleuger, vertical i amb fruita. I acabem amb una altra mostra de l´excel.lència de la varietat rufete, a la Sierra de Salamanca, amb aquest "Ricardo Seisdedos" del celler Cia de Vinos La Zorra: molta fruita en nas, fresc, llaminer, molt, tipus piruleta, super especial. I la traca final d´aquesta edició de la BWW va ser la cata dirigida pel prescriptor/influencer/escriptor Santi Rivas, que va presentar deu vins que per ell són "de culte", o sigui, no són èxits, quasi al contrari, són els secrets més ben guardats del col.lectiu "artisan wine", els elaboradors que es reuneixen en una nau amb un stand molt senzill, apretats però plens d´entusiasme, disposats a oferir el bo i millor dels seus vins. Val molt la pena passar-s´hi, descobreixes moltes coses. Dels vins el primer que em va cridar l´atenció va ser un "orange" de Sanyuste, a Segovia, amb un nas molt potent, rústic, forta presencia de ranins i la característica amargor dels brisats. El fa Alfredo Maestro i s´anomena Kvevi, un brisat amb vel de flor. A Pita Ciega és ja quelcom més que el secret més ben guardat de Galicia. Aquest magnífic Ribeiro es cria amb pells, no se li afegeix res de res i el seu extraordinari pas per boca no fa més que confirmar que estem davant d´un gran vi, com també passa amb un nou exemple que a la Sierra de Gredos s´hi estan fent uns vins amb molt poca extracció, garnatxes d´alçada fines, fresques, amb molta fruita i molta classe. Vertiente de las ánimas és el seu nom i Las Pedreras el celler responsable. Sòtil, del fantàstic celler mallorquí Mesquida Mora, és un caramel de maduixa en forma de super vi ideal per pendre a copes, amb un nas super aromàtic, molta frescor, lleuger i rodó, una delicia. I també ho és, amb més contundència però sense deixar de banda la finor, la fruita vermella i la fluidesa que dona la varietat Juan Garcia a aquest Val de Formariz, als vins d´Arribes de Duero, a la frontera amb Portugal, als vins del celler El Hato y el Garabato, tots molt ben fets, ben estructurats i en general un gran pas per boca. I per primera vegada en la seva història, en aquest celler tindran un vi que s´enfila vora els quaranta euros, el més car de llarg dels que produeixen. I abans d´acabar amb una sensacional descoberta gallega ens passem per València a parlar del celler Filoxera&Co i el seu La Increíble història de la mujer caballo, elaborat amb una varietat recuperada que es diu "ullet de perdiu" i de la qual només tenen 130 ceps. Es un vi amable, avellutat i sorprenent que paga la pena, Finalment, el gran colofó, Son de Arrieiro, un negre de Ribeiro amb una entrada en boca fantàstica, espectacular i molt llaminera, una veritable descoberta que arribarà a casa en breu feta amb varietats tradicionals negres de Galicia com el sousón, el brancellao, el caíño tinto i el ferrol. Necessito tenir una ampolla d´aquest vi a casa, com de tots els que he mencionat en el resum d´aquesta esplèndida cata