Senzilla i sorprenent recepta, mai se m´havia passat pel cap fer una salsa de pebrots i formatge triturant el pebrot, escalivat, amb unes fulles d´alfàbrega. El resultat és més o menys el que esperes, i si t´agrada el pebrot cuit aquí tens una recepta super easy.
M´agrada utilitzar l´api en sofregits i receptes en general de tot tipus, crec que li dona un gust i una textura molt especial, característica, refrescant, però mai havia pensat en fer-lo protagonista d´un plat de pasta. I sí, el resultat és fracament remarcable.
El món dels risottos és tan o més ampli que el de la pasta…bé, potser no tant, però sí que un dels que més m´agrada. I si li tens agafat el truquillo encara més. Aquesta és una recepta super senzilla de la qual pots treure el moll de l´os, si no et fa el pes, però que li dona un toc especial. I el brou de carn…depèn d´on treus la recepta et diu que és amb brou de pollastre o fins i tot de verdures, però el de “La Cuchara de plata”, que passa per ser la biblia de la gastronomia italiana, és de carn.
La pasta que fan al llibre (La Cuchara de plata) en aquesta recepta són de fet unes mitges llunes que anomenen “tortelloni”, però jo des que tinc el motllo dels raviolis i, més important, li he agafat la mida tota la pasta fresca que faig són raviolis. No em queden bé les altres pastes farcides a mà, així que tiro pel dret ja que tampoc en faig cada dia!
El fontina és un dels molts formatges italians per excel.lència dins del món de la cuina. Suau, tendre, es fon amb facilitat, és relament una delicia…però podeu fer aquesta senzilla recepta amb qualsevol altre. Això sí, s´ha de fondre amb facilitat.
Magnífic…flam? Pudding? Pastís? A vegades ja no sé com definir un plat! Jo diria que és un flam, es cou al forn amb un bany maria…En qualsevol cas és òptim!
