La pasta que fan al llibre (La Cuchara de plata) en aquesta recepta són de fet unes mitges llunes que anomenen “tortelloni”, però jo des que tinc el motllo dels raviolis i, més important, li he agafat la mida tota la pasta fresca que faig són raviolis. No em queden bé les altres pastes farcides a mà, així que tiro pel dret ja que tampoc en faig cada dia!
El fontina és un dels molts formatges italians per excel.lència dins del món de la cuina. Suau, tendre, es fon amb facilitat, és relament una delicia…però podeu fer aquesta senzilla recepta amb qualsevol altre. Això sí, s´ha de fondre amb facilitat.
Magnífic…flam? Pudding? Pastís? A vegades ja no sé com definir un plat! Jo diria que és un flam, es cou al forn amb un bany maria…En qualsevol cas és òptim!
Una mena d´amanida de carxofes farcides, pensada per a ser menjada tèbia. Bona bona.
Aquesta és una altra recepta que és mig meva/mig del llibre de “La Cuchara de plata”. Potser una mica més meva. Es tracta d´un galets gegants, com els de Nadal o més, farcits d´una barreja de carn, verdura i musclus que constitueix la base, o quasibé la recepta en si d´uns musclus farcits. Jo, a més a més, hi afegeixo una velouté de peix i musclus com a salsa. I és una absoluta delicia, plat estrella des de ja, per a convidats dels guais!
Una recepta la mar de “resultona”, amb un bon sofregit i el toc final de la mozarella que la fa molt atractiva per a tothom.
Recepta cosina germana del risotto de carbassa al gorgonzola però amb una sèrie d´ingredients diferents, entre ells la poma, que la fan força més diferent del que a priori pugui semblar.
Recepta de “diumenge”, per fer quan tenim convidats i volem quedar bé. Gens complicada, però per fer-la a poc a poc, amb calma…
Anem a pams: aquesta recepta la trobem a “la cuchara de plata” com a “agnolotti a la piamontesa”, que no són altra cosa que una pasta farcida. A la foto d´aquesta recepta en qüestió hi veureu uns espaguetis, però bé, podeu fer-ho amb qualsevol altra pasta (per als italians això que acabo de dir és un pecat quasibé mortal, però bé, ho superarem) com per exemple com si fos una lassanya, uns macarrons o el que us passi pel cap. El tema és que està mega bona, però mega, eh.
Res, cosa fàcil i sorprenent. Parlem d´un pesto amb cítrics i olives, apart dels seus ingredients tradicionals i molts d´altres. Una veritable revelació!