Això són tres receptes en una, o una de principal i dues de plats menors, o “d´acompanyant”, que casen perfectament…així que com que jo les vaig cuinar i menjar juntes doncs res millor que explicar-ho tal qual. Ingredients: 1 llobarro, 1/2 culleradeta de: cardamom, canyella, gingebre, pebre blanc, curcuma, all (tot en pols, clar), 2Read more about Llobarro i carbassó especiat amb arròs aromatitzat[…]
Jo creia que aquesta recepta seria d´acompanyament d´un plat principal però de fet és el plat principal, i amb un bon arròs basmati es converteix en plat únic. Sorprenent i boooníssima.
Vaig dubtar molt en fer aquesta recepta perquè no tenia llima seca, i no la podia conseguir, i com que surt al titular de la recepta doncs em semblava força important…fins que em vaig fixar que donava una alternativa, unes herbes que s´anomenen “zumaque”, que sí que es poden trobar. I tu, va resultar ser un “trumfo” absolut, estava deliciós!
No puc ser més fan de la magrana, crec que és una de les fruites més versàtils que hi ha i amb més aplicacions a la cuina. I a les amanides sempre hi té lloc.
Fantàstica recepta. I com més bons són els bolets, més bona és. Jo vaig utlitzar fredolics i shiitake, però tots o quasibé tots us aniran bé. Ell utiliza ceps secs (i altres varietats fresques), per exemple, però rossinyols també seria una gran tria. I lo de la llimona en conserva és molt fàcil, es tracta de coure pell de llimona (sense res de la part blanca) amb una mica de sal i un xic d´aigua fins que s´estovi, i després guardar-ho a la nevera en un pot quan s´hagi refredat.
Read more about Llenties guisades amb bolets i llimona en conserva …
Per variar, de nou, una petita variació respecte a la recepta original: he utilitzat bròquil en comptes de la col-i-flor. Verd, concretament (no brócoli, eh). Sé que el gust no és el mateix, personalment m´agrada més, però la textura sí que és força similar, i queda una recepta molt apanyadeta.
Read more about Bròquil amb llenties grogues i salsa de cilantre …
Aquesta amanida només té sentit, almenys x mi, al principi de la temporada de pèsols, els de llàgrima. O quan hi ha tirabecs madurets, vaja, amb els pèsols a dins ja a mida de “pèsols” pròpiament dits. I és així com, sense anar més lluny, ho vaig fer jo. Senzilla i boníssima.
Una de les meves receptes preferides del llibre, un tempeh tunejat amb espinacs (podeu posar-hi qualsevol verdura, o llegum…o deixar-ho tal qual) absolutament deliciós.
Una altra petita delicia. D´aquelles que agraden a tota la familia, nens inclosos. Boooníssims!
Un cuscús diferent, refrescant, amb un sabor especial molt herbaci, una nova visió sense dubte!