Els nyoquis, quina petita meravella. Els clàssics de patat, els d´espinacs, els de carbassa…i els de boniato. Amb molta dificultat per moldejar-los, però, tanta que el millor és fer-los “in situ”, vaja, amb l´aigua ja bullint i anant tirant-los directament.
Aquesta és una altra recepta que és mig meva/mig del llibre de “La Cuchara de plata”. Potser una mica més meva. Es tracta d´un galets gegants, com els de Nadal o més, farcits d´una barreja de carn, verdura i musclus que constitueix la base, o quasibé la recepta en si d´uns musclus farcits. Jo, a més a més, hi afegeixo una velouté de peix i musclus com a salsa. I és una absoluta delicia, plat estrella des de ja, per a convidats dels guais!
Quan veig receptes d´aquests tipus, vull dir receptes on hi ha arròs, carn i verdura/es, sempre estic temptat de posar-hi alguna cosa de més. No sé, em dona el punt. Però en aquesta ocasió ho vaig fer fil per randa i, malgrat que ara penso que el pebrot verd milloraria força aquesta recepta us la presento tal qual ho fan al llibre.
Res, cosa fàcil i sorprenent. Parlem d´un pesto amb cítrics i olives, apart dels seus ingredients tradicionals i molts d´altres. Una veritable revelació!
Fantàstica recepta! Com ja he dit en més d´una ocasió, però, jo he reconvertit les pastes farcides en raviolis exclusivament…sí, ja, madonna! Pecato! Sap greu, és un tema pràctic. A la recepta original la pasta s´anomena “guazzarotti”, però bé, el resultat és tan deliciós que no ens posarem quisquillosos, oi?
“Receptes amb verdures” és el diminitiu, o qualificació, que li dono a un fantàstic llibre que té a les verdures com a principals protagonistes però que no és ni de bon tros un llibre de receptes vegetarianes. Es tracta del molt recomanable “1460 recetas para disfrutar las verduras todo el año”, i les receptes estan agrupades per verdures, o millor dit, els capítols: bledes, carbassa, ceba, alls, boniato o, com en el cas que ens ocupa, fonoll.
Una recepta d´aquelles que no s´obliden. Dels dies que tens convidats que molen i per menjar acompanyada de vins que molen de veritat. Una recepta que porta feina, és cert, però que sobretot és una qüestió de temps. I de comprar bona matèria prima, de fer un bon brou per poder fer després una bona salsa. I de gaudir menjant, d´això va la cosa.
Recepta d´aquelles de traca i mocador, però que depenen quasibé exclusivament de la matèria prima que utilitzeu. Ha de ser bona, molt bona, i val més poc i bo que molt i correcte. I el brou, bàsic, de marisc, ben concentrat. Els ingredients que us poso són orientatius, els podeu variar, els que més us agradin…mentre siguin de qualitat!
Atenció amb aquesta recepta: lo dels tomàquets verds no és perquè sí. La salsa/sofregit que es forma amb ells és especial, i val la pena que els compreu realment verds per fer-la. I també que els complements que porta, cansalada i tonyina en llauna, poden o no aparèixer en la vostra interpretació del plat. Jo ho vaig posar tot i quedava bé, però també vaig pensar que la tonyina en concret potser es quedava fora la propera vegada…
Recepta senzilla, de pasta fresca si voleu o seca, cap problema. Es fa molt ràpid, resultats molt bons!