Fantàstica recepta! Com ja he dit en més d´una ocasió, però, jo he reconvertit les pastes farcides en raviolis exclusivament…sí, ja, madonna! Pecato! Sap greu, és un tema pràctic. A la recepta original la pasta s´anomena “guazzarotti”, però bé, el resultat és tan deliciós que no ens posarem quisquillosos, oi?
“Verduras todo el año” és el diminitiu, o qualificació, que li dono a un fantàstic llibre que té a les verdures com a principals protagonistes però que no és ni de bon tros un llibre de receptes vegetarianes. Es tracta del molt recomanable “1460 recetas para disfrutar las verduras todo el año”, i les receptes estan agrupades per verdures, o millor dit, els capítols: bledes, carbassa, ceba, alls, boniato o, com en el cas que ens ocupa, fonoll.
Una recepta d´aquelles que no s´obliden. Dels dies que tens convidats que molen i per menjar acompanyada de vins que molen de veritat. Una recepta que porta feina, és cert, però que sobretot és una qüestió de temps. I de comprar bona matèria prima, de fer un bon brou per poder fer després una bona salsa. I de gaudir menjant, d´això va la cosa.
Recepta d´aquelles de traca i mocador, però que depenen quasibé exclusivament de la matèria prima que utilitzeu. Ha de ser bona, molt bona, i val més poc i bo que molt i correcte. I el brou, bàsic, de marisc, ben concentrat. Els ingredients que us poso són orientatius, els podeu variar, els que més us agradin…mentre siguin de qualitat!
Atenció amb aquesta recepta: lo dels tomàquets verds no és perquè sí. La salsa/sofregit que es forma amb ells és especial, i val la pena que els compreu realment verds per fer-la. I també que els complements que porta, cansalada i tonyina en llauna, poden o no aparèixer en la vostra interpretació del plat. Jo ho vaig posar tot i quedava bé, però també vaig pensar que la tonyina en concret potser es quedava fora la propera vegada…
Recepta senzilla, de pasta fresca si voleu o seca, cap problema. Es fa molt ràpid, resultats molt bons!
Arriba un dia que tens excedent de pebrots a la nevera i no saps què fer-ne….
Salsa de sipia…i sipia, naturament. Amb pasta? Excel.lent, sempre funciona!
Gran i senzilla recepta. Unes bones cloïsses t´alegren un plat de pasta en un no res, i aquest cas confirma la regla.
Podríem estar parlant del mític plat d´espaguetis amb mandonguilles que es veu a la primera part de “El Padrino”, pero no, no és tan “cool”. Segons l´autor estar inspirat en un plat d´una sèrie que es diu “Hora de aventuras…????…en fi, que el plat és senzill però a la vegada espectacular!