Aquesta recepta es presenta, al llibre, com una amanida, però tranquilament la podeu convertir en unes llenties guisades amb remolatxa i al final hi afegiu igualment els crèixems o enciams tipues “primers brots”.
Recepta inspirada o directament provinent de dues pràcticament iguals, una del blog “Gastronomiaycia” i l´altra del llibre “V de Vegano”, llibre que de fet és la base principal de les que aniran a la secció de “veganes”. Crec que la meva única aportació és el pebrot vermell…suposo que perquè necessitava dornar-li sortida.
La harira és una sopa tradicional marroquí que suposo deu tenir mil versions i que, normalment, porta carn. Aquesta és, doncs, una versió vegana de la harira sense picant.
Una de les receptes més clàssiques d´aquest llibre, un “dal” amb pedigrí segons la seva autora. Jo la vaig trobar deliciosa, recomanable servir amb arròs basmati.
Una d´aquelles receptes que comences seguint el llibre però que al final veus que has canviat de dalt a baix…
Read more about Llenties vermelles amb carbassa i carbassó …
Una altra espectacular amanida de llenties…potser a l´hivern ve més de gust que siguin calentetes, ben estofades, però a la resta de l´any penso que van força bé!
Read more about Llenties de puy amb tomàquets al forn i gorgonzola …
Aquesta recepta va ser tota una sorpresa. Així d´entrada no ho veia gaire clar, però la combinació de sabors i textures va ser sensacional, i la podeu fer quan vulgueu!
L´api rave és una mena de tubercle, d´aspecte no gaire atractiu però molt bon gust, també conegut com a “celerí”. Una mica patata, una mica porro, una mica api, una mica rave…combinat en forma d´amanida amb les llenties casa molt bé!
Una delícia! Un curry absolutament boooníssim, diferents, atrevit, espectacular…Recepta de Myanmar, l´antiga Birmania.
Clàssica sopa marroquí, boníssima, hivernal, crec que ja en vaig presentar una versió en un altre receptari, el de la “Cuina mediterrània”. En qualsevol cas, mai està de més repassar-la, és boníssima de veritat.
