Recepta que, com moltes de les de collita pròpia, neix del conjunt de coses que tens a la nevera en aquell moment…
Read more about Cuscús de fajol amb carbassa, bròquil i tofu marinat …
Vaig dubtar molt en fer aquesta recepta perquè no tenia llima seca, i no la podia conseguir, i com que surt al titular de la recepta doncs em semblava força important…fins que em vaig fixar que donava una alternativa, unes herbes que s´anomenen “zumaque”, que sí que es poden trobar. I tu, va resultar ser un “trumfo” absolut, estava deliciós!
Aquesta recepta és la unió de dues receptes, la carbassa amb cardamom i llavors de neguilla i la d´arròs basmati a la llimona, que de fet recomano fer juntes i, fins i tot, utilitzar-les com a acompanyament d´un plat amb carn o peix a la planxa…o seitan, i ho mantenim vegà. També pot ser un plat en sí, perfectament. Ah, les llavors de neguilla es troben a les botigues d´alimentació pakistaneses, principalment, i potser en alguns super orientals (almenys a Barcelona).
Aquesta és una recepta que pot ser un entrant en sí mateixa o que també es pot utilitzar, com de fet vaig fer jo, en una altra recepta on la carbassa no sigui la protagonista absoluta. Vaja, en una recepta que faci d´acompanyament. Jo ara us explico la recepta en sí, molt bona, per cert, i amb l´important detall que necessiteu una certa previsió per fer-la ja que es necessita un marinat de mínim dotze hores.
La clau d´aquest plat són els calamars. El cous cous el feu del que us doni la gana, tot i que aquesta combinació la trobo especialment acertada. Neix, com no, del que hi havia a la nevera aquell dia…
Recepta inspirada o directament provinent de dues pràcticament iguals, una del blog “Gastronomiaycia” i l´altra del llibre “V de Vegano”, llibre que de fet és la base principal de les que aniran a la secció de “veganes”. Crec que la meva única aportació és el pebrot vermell…suposo que perquè necessitava dornar-li sortida.
Quan veig receptes d´aquests tipus, vull dir receptes on hi ha arròs, carn i verdura/es, sempre estic temptat de posar-hi alguna cosa de més. No sé, em dona el punt. Però en aquesta ocasió ho vaig fer fil per randa i, malgrat que ara penso que el pebrot verd milloraria força aquesta recepta us la presento tal qual ho fan al llibre.
Recepta cosina germana del risotto de carbassa al gorgonzola però amb una sèrie d´ingredients diferents, entre ells la poma, que la fan força més diferent del que a priori pugui semblar.
Aquest curri és una adaptació del curri de “alubias rojas”, que no sé com és diuen en català, la veritat…són aquelles tan grosses, del País Basc, que a mi només de pensar-hi ja m´agafa de tot, així que el tradicional “rajma” indú ha quedat convertit en un curri amb cigrons i carbassa…
Meravellosa recepta. No cal dir res més.