La recepta original utilitza uns fruits coneguts, en castellà, com a “bayas de agracejo”, però de fet també et diu que pots utilitzar panses…així que jo vaig optar pel més llògic, utilitzar el que tenia a casa. El que també vaig modificar va ser l´acompanyament de la truita, ja que a la recepta del llibreRead more about Truita de riu amb tomàquets, taronja i panses[…]
Un senzill remenat, per què no? El toc del pebrot escalivat li va super bé, i quan és època d´alls tendres aquest és un gran recurs.
Read more about Remenat de bacallà amb pebrot escalivat i alls tendres …
La inspiració d´aquesta recepta és del llibre de les verdures, el “1460 recetas para disfrutar las verduras todo el año”, llibre que recomano força però que seria mil vegades millor si en comptes de 1460 receptes en tingués…una quarta part com a màxim. Però bé, ara això no toca. He decidit classificar aquesta recepta comRead more about Fideus udon amb gambes, api i brou de peix[…]
Una petita delicia que si ja teniu una harissa feta o comprada, que n´hi ha moltes i de força bones, la cosa es molt més senzilla. Jo us explico, tal i com surt al llibre, com fer aquesta versió de la harissa, i vosaltres mateixos decidiu. El cuscús a la taronja, per cert, una troballa.
Recepta força interessant pel contrast entre el sofregit de verdures, el boniato i el bacallà. De fet, bastant fan del tema bacallà-boniato, en aquest cas un puré, tot i que al llibre és a rodanxes.
Ingredients:
Fantàstica recepta a la qual hi he afegit, respecte a la recepta original del llibre, olives verdes…que per cert li van donar un toc ideal! També podien haver estat negres, per cert.
Bona combinació, extensible a altres peixos blaus com les sardines o el sorell, funcionarà igual de bé. L´únic inconvenient és la gran quantitat d´oli que necessites per fer la recepta, i que després és difícil reciclar-lo a no ser que tornis a fer la mateixa recepta o una de molt semblant.
Una cosa que em passa sovint amb les receptes de “El comidista” és que arrufo el nas quan llegeixo els ingredients de receptes que mai haguès pensat que portarien els daixonses en qüestió. I aquesta és una d´elles. Formatge tipus “Philadelphia” en un flam de bacallà? Segurrrrr? Doncs funciona, tot i que el temps de cocció que indica la recepta no és correcte, almenys al meu forn.
Una fantàstica recepta, ben senzilla, amb un petit “però”: necessites trobar tonyines senceres, de les petites, perquè així pots fer el tataki millor, almenys des del meu punt de vista. Tal i com es ven la tonyina, normalment, als mercats de casa nostra seria difícil fer-ne “tataki”, i una opció “b” seria utilitzar bonitol que sí es troba en el “format” que millor va per a aquesta recepta. I posar ametlles a l´hummus i brou de peix li dona un toc especial de veritat.
Ho confesso: la primera vegada que vaig veure aquesta recepta vaig pensar que era una frikada monumental, apart de ser poc pràctica i quasibé irrealitzable. Doncs no. No només és molt senzilla sinó que a sobre està boníssima, i és ideal per a nens (i adults també…), us ho asseguro!