Bona combinació, extensible a altres peixos blaus com les sardines o el sorell, funcionarà igual de bé. L´únic inconvenient és la gran quantitat d´oli que necessites per fer la recepta, i que després és difícil reciclar-lo a no ser que tornis a fer la mateixa recepta o una de molt semblant.
Una cosa que em passa sovint amb les receptes de “El comidista” és que arrufo el nas quan llegeixo els ingredients de receptes que mai haguès pensat que portarien els daixonses en qüestió. I aquesta és una d´elles. Formatge tipus “Philadelphia” en un flam de bacallà? Segurrrrr? Doncs funciona, tot i que el temps de cocció que indica la recepta no és correcte, almenys al meu forn.
Una fantàstica recepta, ben senzilla, amb un petit “però”: necessites trobar tonyines senceres, de les petites, perquè així pots fer el tataki millor, almenys des del meu punt de vista. Tal i com es ven la tonyina, normalment, als mercats de casa nostra seria difícil fer-ne “tataki”, i una opció “b” seria utilitzar bonitol que sí es troba en el “format” que millor va per a aquesta recepta. I posar ametlles a l´hummus i brou de peix li dona un toc especial de veritat.
Ho confesso: la primera vegada que vaig veure aquesta recepta vaig pensar que era una frikada monumental, apart de ser poc pràctica i quasibé irrealitzable. Doncs no. No només és molt senzilla sinó que a sobre està boníssima, i és ideal per a nens (i adults també…), us ho asseguro!
Senzillíssima recepta, una mena de ceviche amb llet de coco que es fa en un plis!
Així d´entrada sona fatal, però hi ha quelcom que et crida l´atenció. Un sisè sentit, je je. “El comidista” és especialista en receptes que a priori semblen un desastre anticipat, i aquesta n´és un gran exemple. Gambes amb plàtan? Segur? I, a sobre, amb poma? Doncs sí, funciona!
Extraordinària combinació! A més a més és tartar de veritat perquè la remolatxa s´utilitza crua, les maduixes afortunadament també, i el plat és original i diferent. Un trumfo assegurat!
Read more about Tartar de tonyina amb remolatxa i maduixes …
Bruixa, també dita “gall” (no de Sant Pere, però, aquest és un altre peix!), com podria ser qualsevol altre peix de carn blanca. El mojo és una gran delicia canària que pot no ser apta per a tots els estòmacs però que està de vici…la torno a publicar, proves al nou domini!
Bona recepta, important que la salsa us quedi bé i que el llamantol sigui viu quan el compreu, bé, imprescindible!
Un clàssic. Potser el veig més amb peix blanc tipus llobarro, però amb bonitol també queda bé, clar.