Un “guisote” indú en tota regla, saborós i que, si no voleu, no pica gens! Ingredients: 400 gr d´espinacs, 300 gr de cigrons cuits, tres cullerades de quinoa 1 ceba vermella, 1 xili verd (opcional), 2 tomàquets de pera, 4 dents d´all 3 cullerades de llenties vermelles, 1 tros de gingebre, el suc de mitjaRead more about Cigrons amb espinacs, llentia vermella i quinoa[…]
Recepta que, així d´entrada, podria ser etiquetada com a “sosilla”…i que, de fet, jo no acabava de veure clara del tot. Fins que la vaig fer. I em va agradar, i molt. Clar que no vaig seguir els mètodes de cocció que t´expliquen al llibre i ho vaig fer a la meva manera…que és tal qual us ho explico.
Magnífic…flam? Pudding? Pastís? A vegades ja no sé com definir un plat! Jo diria que és un flam, es cou al forn amb un bany maria…En qualsevol cas és òptim!
Boníssima i sorprenent recepta, diferent de qualsevol altra on hi hagi tofu i pràcticament primera vegada que utilitzo tofu “normal” en comptes de tofu fumat com fins ara.
Les llesnties grogues són un món apart. Sí, possiblement l´afirmació és exagerada, però és que tenen un gust i un tacte força diferent de les, per exemple, pardines, i donen lloc a plats tan gustosos i interessants com aquests Les podeu trobar en establiments pakistanesos, indús, etc.
Read more about Llenties grogues amb espinacs/Sookhi mung palak …
El tema soufflé no és pas tan complicat com la gent es pensa, ja que la clau és tenir un bon forn i sobretot que les clares a punt de neu estiguin realment al seu punt…ah, i no obrir el forn en cap moment durant la cocció. El clàssic de formatge em va sortir molt bé i aquest d´espinacs també, tot i que vaig tenir uns minuts de pànic perquè no pujava. De fet li va costar moltíssim. Potser tenia masses espinacs? No ho sé, el cas és que finalment sí que va pujar, tot i que no tant com el de formatge.
Anem a pams: aquesta recepta la trobem a “la cuchara de plata” com a “agnolotti a la piamontesa”, que no són altra cosa que una pasta farcida. A la foto d´aquesta recepta en qüestió hi veureu uns espaguetis, però bé, podeu fer-ho amb qualsevol altra pasta (per als italians això que acabo de dir és un pecat quasibé mortal, però bé, ho superarem) com per exemple com si fos una lassanya, uns macarrons o el que us passi pel cap. El tema és que està mega bona, però mega, eh.
Una bona alternativa tan per al dia que voleu menjar verdura com per quan voleu peix…o per al dia que voleu les dues coses!
Feia temps que no m´animava a currar-me uns nyoquis. Fa mandra, ho reconec, però en el fons és un plis. Si tens màniga pastissera aniràs més ràpid, i si de sobte se´t passa pel cap fer-los en plan croquetes, amb dues culleretes petites, possiblement t´estaràs complicant la vida (i no miro a ningú…) però et quedaran molt bé.
Read more about Nyoquis de patata i espinacs/nyoquis de ricotta i espinacs …
Fantástica combinació, petita-gran recepta, fàcil fàcil de fer, de veritat!