Els nyoquis, quina petita meravella. Els clàssics de patat, els d´espinacs, els de carbassa…i els de boniato. Amb molta dificultat per moldejar-los, però, tanta que el millor és fer-los “in situ”, vaja, amb l´aigua ja bullint i anant tirant-los directament.
Recepta hiper senzilla, ràpida i sorprenent, un entrant deliciós.
Aquesta és una altra recepta que és mig meva/mig del llibre de “La Cuchara de plata”. Potser una mica més meva. Es tracta d´un galets gegants, com els de Nadal o més, farcits d´una barreja de carn, verdura i musclus que constitueix la base, o quasibé la recepta en si d´uns musclus farcits. Jo, a més a més, hi afegeixo una velouté de peix i musclus com a salsa. I és una absoluta delicia, plat estrella des de ja, per a convidats dels guais!
Poso (2) perquè és el segon post dedicat a aquest magnífic restaurant del grup de l´Albert Adrià, tot i que personalment hi hem anat unes quantes vegades més. El motiu concret del post és el canvi d´orientació del restaurant, abandonant la seva part peruana per centrar-se quasibé exclusivament en la japonesa amb tocs de cuina catalano-mediterrània. La conclusió, així ràpida, és que l´excel.lència continua sent un tret característic del Pakta, (malgrat certs plats que no em van agradar) però a nivell personal penso que ha perdut força atractiu. El seu tret distintiu era precisament la fusió peruano-japonesa, i això és precisament el que trobo a faltar: originalitat, risc, atreviment, capacitat de sorprendre. Tot el que vam menjar estava boníssim, bé, tot no, estava impecablement executat, això sí, però tot i una certa eufòria inicial la cosa va baixar al final de tot i va acabar en una franca decepció en el capítol dels postres que, d´altra banda, mai havia estat el millor apartat de l´antic Pakta. I això, en un restaurant d´Albert Adrà, no deixa de sorprendre…
Recepta especialment indicada per a totes aquelles persones amants de les fruites cuinades. Com servidor, per exemple. Heu d´anar en compte però que el mango no us quedi excessivament cuit…o no, bé, això ja era una apreciació personal.
Recepta inspirada o directament provinent de dues pràcticament iguals, una del blog “Gastronomiaycia” i l´altra del llibre “V de Vegano”, llibre que de fet és la base principal de les que aniran a la secció de “veganes”. Crec que la meva única aportació és el pebrot vermell…suposo que perquè necessitava dornar-li sortida.
Una petita delicia que si ja teniu una harissa feta o comprada, que n´hi ha moltes i de força bones, la cosa es molt més senzilla. Jo us explico, tal i com surt al llibre, com fer aquesta versió de la harissa, i vosaltres mateixos decidiu. El cuscús a la taronja, per cert, una troballa.
Aquesta amanida només té sentit, almenys x mi, al principi de la temporada de pèsols, els de llàgrima. O quan hi ha tirabecs madurets, vaja, amb els pèsols a dins ja a mida de “pèsols” pròpiament dits. I és així com, sense anar més lluny, ho vaig fer jo. Senzilla i boníssima.
En aquesta recepta ja hi ha una mena de “leche de tigre” tot i que no la menciona explícitament…
Recepta força interessant pel contrast entre el sofregit de verdures, el boniato i el bacallà. De fet, bastant fan del tema bacallà-boniato, en aquest cas un puré, tot i que al llibre és a rodanxes.
Ingredients: