Interessant recepta amb la que, però, heu d´anar en compte amb les proporcions.Per què? Doncs bé, si ho feu a ull i, per exemple, poseu massa sal doncs…us pot quedar molt salat, i el plat pot acabar sent un desastre quan d´entrada és francament deliciós. I sí, a mi se´m va anar la mà amb la sal i vam haver de fer una “operació” d´urgència al plat per poder-lo menjar. Vam salvar la situació, però….touché!
Res, cosa fàcil i sorprenent. Parlem d´un pesto amb cítrics i olives, apart dels seus ingredients tradicionals i molts d´altres. Una veritable revelació!
Què dimonis és un “kosho”? Doncs bé, una barreja de xili vermell amb pell de llimona i taronja amb sal. Brutalíssim. I ho pots tenir a la nevera força temps. Per aquí també explico com es fa, ja que aquestes albergínies no tenen cap secret més…
Read more about Albergínies amb mozzarella i “kosho” de yuzu …
Aquesta recepta és com un llenguado ” a la meniere” però amb tàperes i anxoves…tal qual, cap més secret. Cap, de fet.
Fer un bon remenat és un art. Jo, confesso, no sóc pas un expert, ni molt menys. Més aviat al contrari. La clau és que quan hi tires els ous no se´t faci una truita ràpidament, vaja, que no ho converteixis en una truita trencada. A mi no em va acabar de passar això, però el resultat crec que va estar lluny del que els experts aprovarien. Estava molt bo, això sí, però s´ha de tenir molta paciència i anar remenant a foc lent, cosa que em temo no vaig fer bé del tot…
Això és com fer una “sípia a la bruta” i després afegir-hi uns macarrons, barrejar-ho tot i a disfrutar-ho. Boooníssim és poc!
La clàssica i eterna sopa de ceba seguint la recepta de les receptes, vaja, del llibre de la Julia Child “El arte de la cocina francesa”. Disfruteu-la, és senzilla al màxim.
Les receptes de “La cuchara de plata” són, per regla general, senzilles i fàcils d´aplicar. I aquesta n´és un altre bon exemple.
Així d´entrada potser no us cridarà gaire l´atenció, però la combinació de ceba “normal” i cebetes petites, les del platillo, cuinades a la cassola amb el pollastre a trossejat dona un resultat molt i molt òptim!
De totes les activitats que es fan al voltant de la Fira del Vi de Falset n´hi ha una d´especialment atractiva per als bons gourmets i amants del maridatge, vaja, tots aquells bojos a qui ens importa de veritat quin vi ens estem bevent amb un plat o menú determinat, Si us identifiqueu amb aquests personatges el vostre acte el trobareu al Celler de l´Aspic, a Falset. Des de fa una pila d´anys, en Toni Bru organitza uns dinars i sopars maridats especialment per a l´ocasió, amb el gran i especialíssim atractiu que a cada àpat tots els vins són del mateix celler, i que els seus creadors venen per presentar personalment els vins escollits per a l´ocasió. No és quelcom a l´abast de tothom, cert, però és una oportunitat única per veure com defensen els seus vins diferents enòlegs del Priorat i com en Toni els ha maridat amb les seves creacions culinàries.