Pasta amb bròquil, una gran combinació que té en les orecchiette la gran estrella d´aquesta relació. Són una mena de pasta de sopa molt fàcil de fer a casa però que es poden trobar en dues de les millors marques comercials de pasta seca italiana que arriben a Barcelona: Cecco i Garofallo.
Excepcional curri, recepta de les que fan afició, una combinació de sabors fantàstica.
Read more about Curri de llentia vermella amb coco i carbassa/masoor aur kaddu ki dal …
Aquesta és una recepta booooníssima que es pot fer també amb tofu i amb cigrons (en comptes de la col-li-flor), i que també, es clar, es apta per a tot tipus de bròquil. La verdura s´una amb una massa, una pasta i es posa al forn, i la salsa es fa apart. Una petita delicatessen que a Manchuria, d´on es originària la recepta, la serveixen com a aperitiu. Jo la vaig fer de plat principal.
Deliciós. La meva passió pels risottos és gran i per l´alberginia, encara més, així que la fusió de les dues coses només podia portar grans alegries!
Els “zite” són uns tubs molt llargs que han resultat ser un bon descobriment, tot i que francament són potser un xic incòmodes per bullir-los. Però bé, podeu utilitzar qualsevol altra pasta, potser de fet amb aquesta recepta hi quedarien millor uns macarrons o qualsevol pasta curta que una de llarga com els zite.
Una petita sorpresa, fet amb dues varietats de formatge de cabra, i que té un resultat molt especial. La veritat és que val la pena!
Les millors receptes “pròpies” sorgeixen, tot sovint, de la necessitat…o de l´escàs nombre d´opcions que tens en el moment de posar-te a fer el menjar. Així que havia de donar sortida a un cul de basmati, seguir rebaixant la carbassa i utilitzar unes bledes que estaven en el seu millor moment. Unes quantes espècies, escollides a l´atzar, una mica de salsa de tomàquet i llestos…
Sorprenent, refrescant i especial sopa freda, digue-li gaspatxo si voleu, o directament “gazpacho”, no? En qualsevol cas, quelcom diferent i per sorprendre a l´afició.
Seguim amb els espàrrecs, en aquesta ocasió per fer una interessant versió alternativa de la mítica “vichyssoise” que, sí, es pren freda i amb crema de llet, però que passant d´ella es converteix amb una bona crema per l´hivern si la fem calenta. I si no us ho apunteu per a l´estiu vinent!
Estem acostumats a maltractar la mongeta verda, pobreta. Ens limitem tot sovint a fer-la bullida i ja està, quan té infinitat d´aplicacions, com per exemple en aquesta senzilla i efectiva recepta!