Què dimonis és un “kosho”? Doncs bé, una barreja de xili vermell amb pell de llimona i taronja amb sal. Brutalíssim. I ho pots tenir a la nevera força temps. Per aquí també explico com es fa, ja que aquestes albergínies no tenen cap secret més…
Read more about Albergínies amb mozzarella i “kosho” de yuzu …
Alberginia, mozzarella, tomàquet…una de les combinacions més delicioses que podem trobar en la cuina italiana, un “must” com una casa.
A “La cuchara de plata” hi ha moltes receptes amb albergínies…no, no les he fet totes, però quasi! A mi m´agraden tan com a ells aquestes delicioses hortalises!
Variant senzilla i pràctica de les albergínies farcides al forn. He canviat el procés de cocció perquè m´ha semblant poc pràctic i us ofereixo directament el meu, que a més a més va donar molt bon resultat.
Recepta d´albergínies mode mega on…
Recepta molt resultona visualment, i força bona, més enllà del fet que la combinació dels seus ingredients es repeteix en més d´una recepta d´albergínies. Aquí la gràcia es encertar el punt de cocció sense que desaparegui el formatge…ja que els temps de cocció no són iguals i al llibre sembla que no ho tenen en compte. De fet, molts temps de cocció de moltes receptes són absolutament inversemblants…
Fantàstica recepta de “La Cuchara de Plata”, bíblia de la cuina italiana, en una fantàstica barreja d´ous i albergínies absolutament deliciosa!
No és un curry gaire ortodoxe. De fet, gran part d´aquestes receptes no ho són. A mi em va agradar molt la idea de barrejar albergínies amb mandonguilles i pasta de curry, i em va sorprendre i molt que no utilitzés llet de coco sinó tomàquet triturat, fet diferencial important i que l´allunya del que seria un curry molt més tradicional.
La recepta original és amb tonyina, que possiblement també deu quedar bé, però vaig pensar que hi casava millor el bacallà…apart que tenia moltes albergínies a casa i, casualment, un bacallà dessalant-se…així que em vaig dir “per què no?”. I el resultat va ser excel.lent!
L´escabetx és quelcom que, normalment, desperta odis i passions a parts iguals. I, a més, si se te´n va la mà amb el vinagre ja l´has cagat, sobretot si t´ho menges al cap de forces dies. A mi m´agrada molt, costa agafar-li el punt exacte però poc a poc es va deixant dominar. En aquesta recepta, si podeu, compreu albergínies minis…que, ja us he de dir, no és quelcom gens senzill, d´entrada dubto que en trobeu en parades que no siguin ecològiques. Val molt la pena, però si no en trobeu no passa res, utilitzeu les de sempre i llestos!