Senzilles albergínies, que no porten gaire feina i que si teniu llimona confitada a la nevera tenen un plus força interessant. Ingredients: 4 albergínies (o dues, depenent de la gana que tingueu!) 4 cebes, 50 gr de formatge feta, 1 llimona confitada (o normal) 1 dent d´all, 1 culleradeta de comí en pols, 1 deRead more about Albergínies al forn amb ceba fregida, llimona i feta[…]
Una bona manera de menjar verdures amb un doble toc super especial.
Read more about Hortalises al forn amb formatge feta i taronja …
Jo creia que aquesta recepta seria d´acompanyament d´un plat principal però de fet és el plat principal, i amb un bon arròs basmati es converteix en plat únic. Sorprenent i boooníssima.
Recepta que, com moltes de les de collita pròpia, neix del conjunt de coses que tens a la nevera en aquell moment…
Read more about Cuscús de fajol amb carbassa, bròquil i tofu marinat …
Una versió diferent del budding/pudding/flam (mai sé com dir-li realment) de verdures. Ous, formatge ratllat, llet o crema de llet i verdures. La gràcia és fer-ne una bona combinació, com en aquest cas.
Auqetsa recepta guanya molt si la feu amb uns bons tagliatelle i, especialment, amb uns fets amb pebre vermell picant que venen en una botiga d´aquestes de coses a granel, el “Gra a Gràcia”. Podeu optar per fer-los a casa vosaltres mateixos, per comprar-ne de frescos o uns d´alguna bona marca italiana. La recepta és molt senzilla i molt bona.
Read more about Tagliatelle amb salsa de mostassa i bledes …
Senzilla i sorprenent recepta, mai se m´havia passat pel cap fer una salsa de pebrots i formatge triturant el pebrot, escalivat, amb unes fulles d´alfàbrega. El resultat és més o menys el que esperes, i si t´agrada el pebrot cuit aquí tens una recepta super easy.
Read more about Fettucine amb crema de pebrots, feta i alfàbrega …
Doncs ni més ni menys que això, llenties (guisades) amb tahina i comí, tomàquets i all, tot juntat al final de la cocció, boníssim, sobretot si ets fan de la tahina!
Curiosa combinació de verdures, de tubèrcles de fet, ja que és el que són les verdures d´arrel. la clau és que el curry en pols sigui bo, un xic picant, i és imprescindible el toc de la llima, tan en el suc com el de les fulles. Molt recomanable.
El “kuku” és una mena de quixe pero sense massa a sota, una mena de flam, pudding…no sé, el tema és que si comparo la foto del meu plat amb la del llibre no té molta relació. La del llibre té pinta de tenir una textura com “poc feta”, però jo vaig seguir escrupulosament les pautes i em va quedar com si fós una truita d´albergínia. Una mica diferent, això sí, com més esponjosa…Un tema important és que, com passa amb tots els llibres de l´Ottolenghi, no he pogut trobar (en aquest cas) un ingredient que sospito li dona un toc especial al plat. Jo us el poso a la llista dels ingredients per si les mosques.