Aquesta és una recepta que va anar creixent a mesura que l´anava cuinant, que va començar sent un intent de fer-ne una del llibre de cuina india vegana i va acabar doncs com va acabar, un poti poti de vàries coses super interessant!
Read more about Col-i-flor amb pastanaga i salmó al curri de coco …
Els tagliatelle us els podeu fer vosaltres mateixos afegint un parell de cullerades de pebre vermell fumat a la farina quan eleboreu la pasta…o comprar-ne uns de super bons que es poden trobar en unes botigues de venta a granel que hi ha al barri de Gràcia, a Barcelona, o en qualsevol botiga de productes italians. La recepta val amb qualsevol tipus de pasta, jo tenia aquesta en concret i vaig pensar que quedaria força bé. I, efectivament, estava realment bo.
Read more about Tagliatelle al pebre vermell amb carbassa i col-i-flor …
Una altra petita delicia. D´aquelles que agraden a tota la familia, nens inclosos. Boooníssims!
Fantàstica recepta, molt senzilla d´altra banda, un clàssic curry de l´India fet amb llet de coco. El peix…doncs més aviat de carn dura, l´original és amb “pez papagayo”, que aquí no en tenim.
La col xina es pot trobar actualment a quasibé tots els mercats, i segur a qualsevol supermercat oriental. En cas de no fer-ho sempre podeu cuinar aquesta recepta amb col normal, però bé, crec que val la pena intentar trobar-la.
Fer un pollastre tandoori de veritat és força dificil, per no dir impossible, ja que nosaltres no tenim aquest tipus de forns…però bé, s´intenta fer quelcom semblant i queda un plat boooníssim que, acompanyat del curry de patates, agafa un nivell superior que et fa gaudir encara més del que ja ho fas normalment amb un tandoori.
La gràcia, o una d´elles, de la recepta és que us curreu uns “tallarins” de pasta fresca a casa, però bé, sempre els podeu comprar, ja sigui frescos (en aquesta recepta ho recomano especialment) o secs, hi ha moltes marques ben bones.
Super guisote que es pot pendre fred o calent, es pot acompanyar d´arròs basmati integral o el que us vingui més de gust i també hi podeu posar iogurt (opcional). I com tot bon estofat, fer-ho d´un dia per l´altre! Això sí, al lloro amb les espècies i el xili…que per cert, d´espècies en porta moltes, de fet són la clau d´aquest plat vegà.
Plàtan del que s´ha de coure, crec que és diu “plàtan mascle”, no n´estic segur, però per fora és molt més gran (i llarg) i més verd. Crec que se´n pot trobar més o menys a tot arreu.
Sorprenent. D´entrada no era una recepta que tingués gaire clar fer, però poc a poc la meva resistència va caure i he de dir que estava totalment injustificada. Potser era que no trobava el peix adequat, i finalment vaig optar pel sorell, era (crec) el més semblant al “kingfish” de la recepta, original de les Filipines.