Recepta senzilla, típic pollastre a la cassola amb un bon sofregit que té un as a la màniga guardat en forma d´olives. Ja ho anuncia el titular, es clar, però és que realment li dona un toc especial, sobretot si aneu més enllà de les clàssiques olives negres sense pinyol que t´indica la recepta i et llences a la piscina amb unes de kalamata, o les trencades de l´àvia, unes picants…n´hi ha per triar i remenar, és qüestió d´anar experimentant!
Fantàstica recepta, gens difícil, al contrari, i no gaire laboriosa. Podeu fer-la amb brou de pollastre si no en teniu o en podeu fer d´ànec, que de fet si en compreu doncs lo seu és demanar que us separin la carcassa per així poder fer el brou i els magrets doncs en podeu guardar un i l´altre el poseu a la cassola tal qual.
Una recepta gustosíssima, fàcil, bona, ràpida…
Bé, la recepta original és només amb “boletes” de sobrassada, però la meva filla em va demanar fer-ho també amb formatge (brie) i el resultat va ser espectacular. De fet crec que ens van agradar més les de formatge! Igualment, va ser tota una descoberta, i crec que intentarem fer-ne de nou aviat amb altres farcits.
Read more about Boletes (mandonguilles) farcides de sobrassada i formatge …
Fantàstica recepta basada en una d´un conegut xef anglès que té, com a màxima dificultat, lligar bé el pollastre, o saber posar-lo dins d´una reixeta. I si un no és molt hàbil en alguna d´aquestes coses doncs millor que demani ajuda, je je. Jo em vaig trobar que el farcit no em va quedar ben distribuit, però clar, no fan la mateixa mida les cuixes que els pits…apart d´això he de dir que va quedar molt bo i que és molt recomanable.
Curiosa recepta. A vegades flipo amb les coses que se li ocurreixen a l´autor del “Comidista”, la veritat. I a més aquestes mandonguilles estan cuites al forn, o sigui, més sanes no poden ser!
Read more about Mandonguilles de gall dindi amb cigrons i salsa de iogur …
Bé, tal qual, es tracta d´un pollastre al forn amb raïm i escalunyes. Si no en teniu sempre podeu utilitzar ceba tendra, o ceba de Figueres, però si trobeu escalunyes molt millor, al forn amb pollastre queden fantàstiques.
Curiosa recepta, gust peculiar, interessant. No havia utilitzat mai pasta de “tamarindo”, i s´ha de dir que realment és un gust amb personalitat, per als amants de coses que se surten del normal. Sí, és un estofat en tota regla, però definitivament diferent.
Recepta on sí, aquesta vegada sí, cal utilitzar un vi mínimament decent. No val agafar el primer vi “de batalla” que trobeu a 1 euro. Jo me´n vaig gastar sis o set, i és que es tracta de coure íntegrament (bé, després de daurar-les) les galtes amb vi, sense brou ni cap altre líquid, i després reduïr el líquid restant per convertir-lo en una salsa deliciosa. Tot això acompanyat amb un bon puré de patates (allò que ara se´n diu “parmentier”, je je) i unes prunes ben carnoses. Una delícia de plat, que a més a més aguanta fet uns quants dies a la nevera.
Els titulars, o millor dit, els noms de les receptes és un dels (pocs) punts febles del “Comidista”. Moltes vegades confonen, i si bé responen d´alguna manera al que diu la recepta no són gens representatius o atractius. Si tu fas unes excel.lents patates al forn, i cous primer la patata i després la tornes a posar al forn per gratinar-la…cal que anomenis a la recepta “patatas con doble horneado”? Sobretot quan el que he triat jo, sense anar més lluny, és com a mínim més aclaridor? Bé, clar, segons el meu punt de vista, naturalment.