Receptes de Blanc dels aspres

També per segon any vaig voler endinsar-me de nou en el món dels tastos, ja que crec que és una gran oportunitat d´anar aprenent mica en mica de què va realment el món del vi, i en aquesta ocasió vaig apostar fort: en vaig fer quatre. Amb llums i ombres, tan pel que fa als vins en si com als hotels on es feien els tastos i, sobretot en la part negativa, als llocs on els hotels havien decidit que es farien els tastos. En els casos que us detallaré, tres de quatre van ser experiències negatives. Tast de vins guanyadors de premis Vinari, Hotel Ciutat de Barcelona A priori era un tast interessant, ja que tot i no saber quins vins es tastarien (trobo que es podria haver enunciat) era obvi que havien de ser bons. Oportunitat també de veure com eren uns vins guanyadors dels premis Vinari (vins catalans, organitzat per vadevi.cat), i de a priori fer-ho en un bon lloc. Quina va ser la meva sorpresa quan, en arribar a la recepció de l´hotel, la noia que hi era no tenia ni idea de què li parlava. Em va assenyalar el bar del costat com a opció més probable tot dient "somos empresas diferentes". D´acord, però es tractava del bar de l´hotel, eh. Doncs bé, el tast era allà, al bar, encabits en dues banquetes (hi havia poca gent interessada, unes deu persones), i al poc de començar es va fer evident què el lloc no era una bona tria: van començar a entrar clients, a demanar, a xerrar...no precisament les millors condicions per seguir les explicacions del sommelier, que per cert ho va fer molt bé. El primer vi era un cava, no em va quedar clar si havia tingut algun premi perquè van dir que era un "vi de benvinguda", un cava rosat de la DO Penedès, Argila de Mas Bertran, un 100% sumoll excel.lent. A continuació ens van presentar un guanyador del premi "millor blanc amb barrica" que servidor ja coneixia: l´espectacular "Blanc dels aspres" de Vinyes dels Aspres, a l´Empordà. Un blanc d´altura, amb una relació qualitat preu espectacular (sí, ja, quasi 15 euros, però això, per a un vi d´aquesta qualitat, és quasibé ridícul). En nas és fantàstic, floral, es nota la bota, els tocs lleugers de fusta, i en boca es cremós, untuós, persistent, amb una bona acidea i un gust que queda a la boca durant molta estona. I a més a més a temperatura ambient també està bo, i us ho diu algú fanàtic de pendre el vi blanc FRED (per horror dels enòlegs i sommeliers...). Un vi de 10. Després vam tastar dos vins a la vegada, dos negres amb barrica, i ens van fer endivinar quin era més jove dels dos, i quin era de la Terra Alta i quin de l´Empordà. A mi em va agradar molt més el "Plana d´en fonoll S", de Sant Josep Vins, a Bot, al costat de Gandesa, un vi de cooperativa molt i molt bo. L´altre, que no semblava un Empordà típic, no estava gens malament tampoc, eh, però no em va acabar de convèncer, tot i la seva innegable qualitat: Clos de les dòmines, celler Espolla, reserva 2012. El comprarem, però, eh. I finalment vam acabar amb un gran, gran vi dolç, guardonat en el seu moment amb el "Gran Vinari d´Or" (el premi "gordo", per entendre´ns, dels Vinari, per sobre de qualsevol categoria): Mas Llunes solera, un dolç espectacular. Tast D.O. Priorat Aquest va ser l´únic tast realitzat en condicions, en una sala exclusiva per a tal efecte, a l´Hotel Bagués. No és que el lloc fós espectacular, que es també el que et venen, però bé, no ens posarem tiquismiquis ja que com a mínim les condicions eren bones. El "però" de la cata va ser que només vam tastar quatre vins. "L´excusa" que van posar va ser que no hi havia prou temps...perdó? Potser no cal tastar-ne sis, que en teoria és el que t´anuncien, però per cinc hi ha temps de sobres, sobretot si tenim en compte que la senyora es va passar 45 minuts de rellotge fent-nos una xerrada sobre el Priorat. Que si, que si no el coneixes doncs pot ser molt instructiva, però no cal un power point com aquell, a mi les comparacions de la quantitat d´aigua caiguda en aquella comarca durant 15 anys potser no em calen. Sí, no hi plou gaire, d´acord. Doncs si vols explicar tot allò, que quasibé ja se m´ha oblidat tot, doncs en dones un resum, amb gràfics i tot, fotos, excels, el que vulguis, en un petit dossier, que no cal que sigui amb tapes dures, ni tan sols en un portafolis. El dones grapat i punt, com van fer els de la DO Catalunya, i de pas tastem un altre vi, ok? Bé, anem al gra. El primer vi va ser un blanc jove, vi de cooperativa, Onix. Força correcte, tot i que com a únic blanc vaig trobar que la cosa quedava coixa. Un bon blanc amb barrica haguès completat millor el tema, la veritat. El primer dels negres ja el coneixia, "Garbinada", del celler Sangenís i Vaqué, de Porrera. El vam visitar a l´abril passat. Molt bo, gran relació qualitat preu, un Priorat contundent, poderós però amb un bon pas per boca. Tot seguit vam anar fins a la Conreria de Scala Dei, amb un excel.lent "Lugiter". Un pas endavant respecte a l´anterior, també en preu, je je. I vam acabar amb un quasibé excepcional "Excel.lent", del celler Genium, un d´aquells que ja "pica" però que per a ocasions especials és una més que bona tria. Tast D.O. Conca de Barberà En aquest tast vaig estar a punt de marxar i demanar que em tornessin els diners. Les condicions eren escandaloses: col.locats en unes taules altes, ben estrets, en un racó del bar/restaurant Cent Onze de l´Hotel Meridien, ben ple de turistes que semblava que estiguessin de festa grossa. Al noi que feia la xerrada quasibé no se´l sentia. Vergonyós, de veritat. L´altre punt que no em va acabar d´agradar, tot i que era d´esperar, va ser que el tast era un monovarietal de trepat, la varietat autòctona i característica de la DO de la Conca de Barberà. Sí, clar, s´ha de reivindicar, però trobo que a la Conca hi ha molts més vins que no estan fets amb Trepat i que són boníssims, i sense anar més lluny s´estan fent uns blancs excepcionals i clar, van quedar exclosos de la cata. De totes maneres vaig descobrir alguns vins força interessants i vaig corroborrar que el "Trepat" del celler Carles Andreu és un vinàs com una casa de pagès! El tast va començar amb un rosat de Josep Foraster/Mas Forester, "els nanos", senzill i bo, ideal per començar. Vi sense grans pretensions però. Vam seguir amb els rosats, i en aquest cas amb un vi de la cooperativa de Serral, fermentat en bota: "Portell". Més rodó, més fet, més vi, més ja per menjar. Força bo! D´una altra cooperativa, en aquest cas de la de Barberà de la Conca, era el següent, un correctíssim vi jove, "Cabanal", del 2015. Jove, fresc, agradable. Els tres següents ja jugaven en una altra lliga. El primer ja l´havia tastat, l´excel.lent "Trepat" del celler Carles Andreu, el primer vi negre elaborat amb trepat que es va fer a Catalunya, ja que tradicionalment era un raïm destinat a l´elaboració de cava. Un vi on les comparacions entre Trepat i Pinot Noir es fan ja molt evidents, i ho dic en el millor dels sentits de la paraula.Sis mesos en barrica i sis mesos en ampolla. Un gran vi. Tot seguit li va tocar el torn al Gatzara 2014, sense res de fusta, boníssim també, molt recomanable, per tancar el tast (l´únic on ens van donar sis vins) amb un vi sense sulfits, de llarga maduració i 8 mesos en barrica: "Els corrals" de Carlania Celler, també molt recomanable, diferent, especial, a descobrir. Tast D.O. Catalunya Altra vegada entaforats en un bar, el de l´hotel Ohla de l´Eixample. Sort que no hi havia pràcticament ningú, però clar, alguna cosa dolenta havia de passar, i es que la llum era deficient, i fer a la part visual del tast era fatal... En fi, aquesta és una D.O. una mica artificial, política de fet, ja que admet tot tipus de raïms, està pensada per donar lloc a tot aquell celler que no es pot incriure en la D.O. que per territori li tocaria perquè no compleix les condicions per a ser-hi, ja perquè utilitza raïms no permesos o perquè té plantats els ceps (per exemple) a l´Empordà, però el celler el té al Maresme. I per a pertànyer a una D.O. has de tenir els ceps i el celler al mateix lloc, a més a més d´utilitzar només els raïms permesos per la D.O. en qüestió. I doncs, la cosa queda una mica desfigurada. No hi ha característiques clares, i ens trobem amb gegants del sector com Torres i Codorniu i també a cellers petits petits que, desgraciadament, no van tenir presència en la cata. L´elecció dels vins va ser massa política, i trobo sincerament que no era necessari fer-nos tastar un vi com el "Viña esmeralda" de Torres. Sí, d´acord, és un bon vi, però...una mica vist, no? Una mica...antic, potser? I el mateix per a un vi rosat de Codorniu...no sé, es podia haver donat visibilitat a cellers petits que segur tenen coses interessants a dir però que no tenen els recursos de Torres i Codorniu que, per cert, no tinc res en contra d´ells. Però, per exemple, què tal incloure al tast un vi com el "sentits negre" del celler Puiggròs, que va ser inclòs en la llista dels deus millors vins de l´any passat d´un conegut diari espanyol de gran tirada? En fi, la cosa va començar amb el "Viña esmeralda". En el fons em va fer gràcia. Un tast d´un vi que coneixia de sobres però que potser feia vint anys que no bevia. I tu, està bo. Fet amb Moscatell d´Alexandria i una mica de Gewürztraminer, en nas té molta fruita tropical, molt lichi, i en boca és molt refrescant malgrat ser una mica afruitat. Blanc sense barrica. I el següent, amb barrica, i una sorpresa, ja que era un monovarietal de Chadonnay d´un celler establert a la Conca de Barberà. Era el "Clos Mont-Blanc únic", molt bo, de veritat, sorprenent, fresquíssim, gran acidesa, poderós en nas i profund en boca. Després vam passar a un rosat, normalet, el "Viñas de Anna" de Codorniu. De veritat calia aquest vi? No hi ha un rosat millor en tota aquesta DO? El vi no està malament, ojo, un bon Pinot Noir rosé, però....El tipus de tria que m´esperava va venir sobretot amb els negres, tot i que no van ser cap revelació. Primer un del celler Puiggròs Odena, "Exedra", fermentació i criança en àmfores de fang durant deu mesos. Obviament res de fusta, era especial, intens, amb un bon pas per boca, 100% garnatxa negra. I vam acabar amb un monovarietal de Sumoll, una altra d´aquestes varietats que tornen a ressorgir, més suau, més fina, en la linea del Trepat: "Domenio", del celler Domenys, criança de nou mesos, apte per a més tipus de plats que l´anterior, més amable, no per pendre fred però si tranquilament a 14/15 graus, sobretot a l´estiu. En fi, bones experiències en general, malgrat la incomoditat manifesta dels llocs on es van fer els tastos, bons vins, molt bona feina de la gent de les DO´s que s´encarregaven de fer les xerrades, malgrat que la del Priorat va xerrar excessvament, i ganes que arribi la propera edició.

Blanc dels aspres

Hotels amb D.O.