el ferrer de tall

El Restaurant El Ferrer de Tall està situat al poble de Vilanova de Sau, comarca d´Osona, a tocar de l´embassament de Sau, i s´ha popularitzat darrerament pel carisma i omnipresència a les xarxes socials, especialment a Twiter, de la seva cuinera, la Maria Nicolau. La publicació del seu extraordinari tractat de cuina, que no llibre de receptes (tot i que n´hi ha),"Cuina! O barbàrie", ha posat de cap per avall el tot sovint tancat món de la cuina catalana, i ara mateix no pots pràcticament donar ni un pas sense trobar-te un tweet de la Maria o de qualsevol dels seus milers de seguidors. Si pot arribar o no a morir d´èxit es quelcom que ja es veurà, tot i que pel tipus de cuina que ofereix al restaurant, on per cert predica totalment amb el que diu al llibre, no crec pas que passi: és una assegurança de vida. Ara, si tenen tant èxit (el primer diumenge de maig d´aquest 2022 van despatxar 70 esmorzars de forquilla i 100 coberts per dinar) jo crec que es podrien permetre agafar a una altra persona a la cuina. Ho agrairíen ,sobretot, les dues úniques cuineres que hi treballen. El restaurant no enganya. Es el que t´esperes. Mobiliari, carta, servei. A ciutat en diríem "de barri", dels de menú diari, sense artificis. Al cap de setmana te´n trobes un de tancat per 25 euros que respon perfectament al que es pot demanar a un lloc d´aquestes característiques. I la versió infantil, per 11. A les suggerències, preu apart o amb suplement al menú per als plats, hi vam veure quelcom irresistible per nosaltres: croquetes. De pollastre, porchetta o cabirol. "La prueba del algodón". Senzilles les primeres, potser un xic massa picada la carn, francament bones, excel.lents de fet, les altres dues. Molt grosses les de porc, intenses les de cabra. De debò. La meva filla gran va optar pels macarrons del menú de nens. Bolonyesa, més aviat ragú, francament bona, amb la pastanaga ben visible i la carn saborosa. Bona salsa en conjunt. La resta vam atacar uns quants plats de la carta. Intensa la fondué, fins i tot una mica massa forta per als paladars fins, però no et demanes un plat així a no ser que t´agradi molt el formatge, i la veritat es que és un plat per a molt formatgers. Ara, més que fondue és una cassoleta de formatge fos, com un provolone. La ratatouille la vaig trobar exquisida, diferent, vistosa, al punt. Versió lliure amb algun ingredient respecte la clàssica recepta francesa i, sobretot, amb la presentació. La crema/puré que l´acompanya, exquisida. L´altre primer que vam tastar també ens va agradar molt. Coca saborosa d´espinacs, cherrys i butifarra. Cruixent, llaminera, gustosa. Com amb la ratatouille, reps el que esperes. Bé, potser amb les verdures, si no has vist cap foto del plat, reps més i tot. En qualsevol cas, uns primers...de primera. Amb els segons hi ha alguns "peros". De totes maneres, he de reconèixer que són d´aquells de "rizar el rizo", de buscar l´excel.lència. Que sigui un restaurant "de poble" (amb tots els respectes, naturalment), de tota la vida, amb un menu de cap de setmana a 25 euros, no vol dir que s´hagi de passar per alt "cosetes" com l´estat dels calamarsets a l´excel.lent mar i muntanya amb mandonguilles o alguna zona dura com una pedra de l´espectacular -en general- porcheta, un dels plats estrella de la casa. Amb els canelons, res a dir, al contrari: excel.lents. Dels que valen la pena demanar-los sí o sí. Beixamel al punt, farcit espectacular. Em costa que m´agradin tant, sobretot perquè a casa fa molt anys que en faig i aquests són dels que aplaudeixo a rabiar. Parlava del mar i muntanya de mandonguilles i calamarsets. Les pilotilles, meloses i saboroses com poques vegades he tastat. La salsa, per acabar-se el pa. Els "xipis"...maltractats. A la foto es veu el per què. Recuits i cremats. Una llàstima. El plat té el seu sabor però falla la cocció (reescalfats masses vegades? conseqüències de ser només dues a la cuina?). Els calamarcets em tornen boig, però bé, ho excuso perquè veig d´on vé, o m´ho sembla, i ho entenc. I la majoria del seu públic no li tindria pas en compte. Però això no vol dir que sigui quelcom que es torni habitual. Ella mateixa, en un restaurant diferent, o potser el mateix, però fent d´estricte cap de cuina, el que li dona el toc final als plats i els hi dona el definitiu vist-i-plau abans de servir-se, no els hi haguès donat l´OK. I amb la porchetta no sabria dir ben bé què va passar, però així com l´interior era extraordinàriament melós, bona part de l´exterior era dur, algunes parts com una pedra. Jo, de fet, no em vaig poder menjar una part. Petita, sí. El plat es complexe, jo no m´atreviria fer-lo pas (bé, potser amb les indicacions precises, sí), i no tinc clar perquè aquella zona de la crosta en concret estava tan dura. Potser són coses inevitables, però tampoc la puc passar per alt, sempre dient, això sí, que el 90% del plat era fantàstic. I, aquest sí, d´un nivell superior al que s´endevina a la carta en general. Ens vam quedar amb les ganes de tastar la brasa, sobretot en sentir a la mateixa Maria explicar a una concorreguda taula que teníem a tocar quin tipus de carn teníen, tota de super proximitat, dels voltants del poble. Bé, així tindrem l´excusa per tornar-hi, cosa que segur que farem ja que la família de la meva dona viu entre Vic i Seva, així que ens va molt bé per fer una escapada. Probablement no és un lloc per agafar el cotxe des de Barcelona i venir-hi expressament, però si vas a fer un volt per la zona, a visitar l´embassament, una excursió per les Guilleries, un cap de setmana per Vic...llavors sí, val molt la pena acostar-s´hi. Ara, reserveu, la popularitat de la seva cuinera seguirà pujant, el seu llibre "Cuina! O barbàrie" s´està venent com a xurros i em fa l´efecte que si cuida una mica més les seves aparicions mediàtiques (dificil, la veig una mica incontenible...i a sobre té una secció setmanal a "El matí de Catalunya Ràdio) tenim Maria Nicolau per estona. Aix, em deixava les postres. Una crema de llimona amb crumble d´ametlles (crec) molt bona, un pastís de xocolata tèbi de Champions League, capaç de deixar satisfet al més exigent dels xocolaters. Per fer-vos una idea de la personalitat d´aquesta cuinera, doneu una ullada al seu blog. www.marianicolau.com