fira vins

No coneixia aquesta fira de vins "Off the record". Es fa a cavall entre Barcelona i Madrid, un any a cada lloc, i la veritat es que presenta un bon nombre de cellers, alguns de renom i tots ells amb un gran nivell de qualitat. Per qüestions horàries no vaig poder ni de bon tras passar per tots els stands però sí per uns quants de força representatius. Vaig començar fort, la veritat sigui dita. Bodegas Antídoto, a la Ribera del Duero. Un rosat estratosfèric. Fabulós. Vi de finca, com un "grand cru" francès. Tinta fina i albillo, de guarda. El preu és també important, però us asseguro que val molt, molt la pena. Dels millors rosats que he tastat mai. Bé, no n´havia tastat mai cap com aquest. Un, si de cas. En fí, es diu Le Rosé. Ja us he dit que és espectacular? També tenen negres, de fet fins i tot hi havia ampolles dels altres dos projectes del vigneron Betrand Sourdais. Un es diu Dominio de ES, a Soria, i podeis tastar la seva opció més accessible, "Viñas viejas de Soria", que et dona una idea del nivell brutal que deuen tenir les altres tres referències del celler i que sí, aquestes sí, només estan a l´abast d´uns quants elegits. Mentrestant podeu optar per les referències més terrenals d´Antídoto, com el que dona nom al projecte i un "La Hormiga" més que estimable. I l´altre projecte present és el de Sourdais a Chinon, França, a la vall de Loire, Le Domaine de Pallus amb el seu vi d´entrada, Les Pensées. Si aquest és el d´entrada, mare meva com deuen ser la resta... Ben aprop tenia un celler força "outsider" però més que especial, definitivament de lo millor de la zona de Tarragona. Són els que elaboren amb la Sara Pérez i el René Barbier el rosat Escabeces, amb xarel.lo vermell ( de fet és un brisat...el xarel.lo vermell és un raïm blanc), i del qual n´hi ha dues versions més que no coneixia: una amb cartoixà i una altra amb parellada, les dues però amb una maceració força curta de 4 dies. L´Escabeces de xarel.lo vermell és una altra cosa ja que la maceració amb pells arriba fins als 25 dies. I el mateix celler té una altra linea de vins molt interessant, Camí de la Font, del qual en tenim la versió "normal" i la brisada, les dues amb macabeu. Molt interessants i recomanables les dues. Per cert, el celler s´anomena Vinyes del Tiet Pere. Un altre moment molt top va tenir lloc amb un altre celler emmarcat a la Ribera del Duero amb vinyes també a la provincia de Soria. Projecte a mitges de Jerome Bougnaud i Daniel Garcia, Galia és una meravella. Tots quatre vins són fantàstics, tots ells amb preus diferents i adaptats a les seves categories. Us diria que els millors són els més cars, però això no quedaria gens bé, oi? El que sí puc dir és que a nivell qualitat/preu, el Villages probablement sortiria guanyador. Breu pas pel Bierzo. Verónica Ortega és una de les elaboradores més interessants ja no solament del país sinó del país, i la prova en són els seus vins. Des del super fresc i afruitat Kinki, amb moltíssima maduixa, al Vo, el Quite o el Roc, passant per un més que estimable Cobrana, l´únic del celler que encara no havia tastat i que la veritat em va agradar molt. Torn per a Javi Revert, valencià, ex-celler del Roure, un dels capdavanters de la zona. Em va interessar especialment el Simeta, elaborat totalment amb la varietat local "arcos", i també el Sensal, un cupatge de la pròpia arcos i de garnatxa, mentre que el Micalet entrava molt bé gràcies a la seva barreja de tot tipus de varietats locals que el feien força fi i agradable. Tentenublo Wines, a la Rioja, té un estratosfèric blanc anomenat "los corrillos" que va ser el gran absent de la festa. El seu elaborador ja estava probablement cansat després d´un dia durillo i sincerament, molt de cas no ens va fer. I això que veniem de part d´un amic comú. En fi, us diria que el que més em va agradar va ser, de llarg, "las Guillermas", del parcelari Escondite del Ardacho, davant d´altres opcions més típiques de la Rioja com Custero. Pel final de festa em vaig reservar les finíssimes garnatxes de la Sierra de Gredos que ens portava la gent de 4 Monos, amb el permís d´un albillo força interessant. No sé si em va agradar més el Cien Lanzas o l´Aguja del Fraile, els dos super frescos i amb evidents notes de maduixa tant en nas com en boca, super fins. El primer amb un 85 de garnatxa, un 10 de carinyena i un 5 de garnatxa blanca, i el segon 95 de garnatxa i un apunt del 5 de carinyena. Era La Danza del viento, monovarietal garnatxero, el millor? No necessàriament...o sí...en qualsevol cas, d´aquí dos anys hi tornarem. I més si hi són els que hi eren aquest any.

fira vins

Fira de Vins off the record