melós ibèric

Petita joia ubicada en un lloc no gaire agraït, en ple carrer Pere IV, aprop d´on comença Almogàvers, la Forquilla és un restaurant petit i acollidor, no gaire ben il.luminat però, amb una molt bona carta i un chef que, de vegades, també fa de cambrer. Coses de la crisis... D´entrada he de dir que en anar-hi a sopar, i força tard, vam descartar plats que possiblement eren més atractius i que decididament ens haguessin, almenys a mi, agradat més que algun dels que vam escollir, però com que per exemple servidor li venia de gust una amanida va descartar plats a priori molt més atractius com la Crema de bolets amb ou poché i bolets saltejats que m´atreviria a dir que deu estar boníssima. O la terrina de foie. Però vam optar per unes excel.lents, però a totes llums insuficients per la quantitat oferta, Ostres amb escuma de cava. Presentades en uan mitja ampolla de cava eren francament bones, però només tres petites unitats pel mòdic preu de 13 euros em va semblar excessiu. La meva tria, una senzilla amanida amb tomàquet cherry, raïm i formatge de raclette amb vinagreta de Cabernet Suavignon va tenir dos principals inconvenients: la vinagreta era tan lleugera que vaig haver de demanar oli i sal per amanir-la com déu mana, i l´altre que el raïm era amb pinyols, i a mi això em fa molta ràbia. Menjar-se tranquilament una bona amanida i que de sobte topis amb el "crack" dels pinyols doncs...sí, ja sé que estèticament queda millor i que es complicat treure els pinyols i que el raïm quedi estèticament presentable (apart de que comporta una dosis de feina extra), però si pagues 10 euros per una amanida doncs el mínim és no topar amb in comoditats manifestes. També podíem haver optat per propostes menys arriscades i molt més clàssiques, massa i tot, com el pernil de gla o les anxoves, però... Els segons van ser una altra cosa i, algun preu una mica excessiu apart, la veritat és que va pagar la pena només per ells (i pel postre!). Es dividien entre peix i carn. De peix podies escollir entre els clàssics peix a la donostiarra (de llotja), molls a la planxa i vieires a la planxa o l´arròs amb espardenyes, opció per la qual al final ens vam inclinar. Bon tanto, saboròs i potent, llàstima que la ració era un xic escassa i el preu altíssim, sobretot per la quantitat de menjar ofert: 26 euros. La part de carns era potser encara més atractiva amb una espatllat de cabrit, un bon filet, un melós ibèric o la meva tria, un excepcional Garrinet de llet amb puré de moniato i vainilla, desossat, amb pastanagues i un deliciós suc a la canyella ofert, com ja es habitual en aquest tipus de cuina, en comptagotes. En qualsevol cas, excel.lent de veritat. Els postres no ens cridaven molt l´atenció...bé, excepte un, i el bingo va ser absolut: una escuma de iogurt amb fruits vermells, crumble de canyella, bergamota i sorbet de gerds. Exquisit, equilibrat, millor impossible, només per tastar-la val la pena venir a aquest petit racó del Poblenou que no perdre´m de vista, i al qual segur que tornarem...i aviat, que hi ha coses per tastar! Adreça: Pere IV nº210 93 300 79 80

melós ibèric

Restaurant La Forquilla