restaurant 4 molins

El restaurant 4 Molins, situat a Cornudella de Montsant, és dels nouvinguts a la llista de restaurants "estrellats" de Catalunya, i he de dir que molt merescudament. Menú contundent, sobretot pel que fa a sabors, salses i textures, i segurament trobant a faltar més presència de vegetals en els seus plats, és igualment una veritable delicia per als sentits (tots) i un festival de creativitat i bones maneres a la cuina. I a la sala. L´espai és segurament un xic petit, però molt ben aprofitat. La cuina és eminentment de muntanya però amb moltes picades d´ull a preparacions de diferents països i continents, adaptades i fusionades amb la nostra cuina tradicional. Es un festival de sabors, alguns d´ells al límit en quan a potència i concentració de les seves salses (com el plat de l´anguila), un indret on el personal de la sala brilla especialment i la cuina treu els plats realment quan toca. El ritme va ser molt bo, la veritat, i vam gaudir del menjar en tot moment. Vam començar amb una sel.lecció d´aperitius com el fals nigiri de salmó (amb quinoa) i la remolatxa amb sorbet de celerí. Super aquest segon. Abans del primer plat ens van portar un parell de gyozes com a tercer aperitiu, una de cua de bou (fregida) i l´altra de tonyina (al vapor). Fantàstiques les dues. El festival va començar amb un meravellós carpaccio de tonyina madurada amb vinagreta de miso. De llagrimeta. El briox cruixent amb xangurro, crema d´alvocat i café (espectacular!) i la gelé de cogombre i herba llimona era super original, gustosíssim (un punt salat, però). El bacallà al vermut amb xalota confitada i musclus tenia l´opció extra d´acompanyar-lo amb tòfona laminada al moment (com altres plats, vam escollir per recomenació del maitre aquest). Molt bé...però...jo haguès preferit la meitat de tòfona (a meitat de preu, ja que anem de meitats) i destinar l´altra meitat a un altre plat. Hi vaig pensar tard... Amb el plat del carabiner sense feina amb parmentier de patata (un altre candidat a posar-hi tòfona) vam tenir una sensació extranya. La qüestió és que per una banda no em va convèncer del tot la combinació gamba+puré de patata (li direm "puré", oi que sí?). I vaig trobar que això d´escampar el suc del seu cap per sobre quedava a nivell visual quasibé desagradable. Poc net. Mal presentat. Lleig. Bo? Boooníssim!!! T´ho fan davant teu, així no t´embrutes els dits. Imagino que apart de fer una mica de "show" també hi ha gent a qui no li agrada xupar els caps...però sí el gust del que hi ha a dins. No sé, no em va convèncer gens la idea, tot i que com deia estava molt bo, es clar. El mar i muntanya de llagosta (aix, quin trosset més petit...podría ser una mica més gran, home) era fabulós. La vedella es desfeia, melosa, i la llagosta...bé...es que francament era quasibé testimonial. Molt bona combinació de totes maneres, salsa fabulosa...forteta, però impecable. El plat de l´anguila fumada, moll de l´os, gomashi d´avellanes i mora era excessiu. Bo? Sí, es clar, però massa fort. Massa concentrat. Massa sabor. Massa de tot. El moment delirium tremens dels cuiners amb les reduccions i la recerca del sabor pur. Massa. I potser no apte per a tots els paladars. Per mí el plat estel.lar del menú és el colomi amb gelat de blat de moro (sorprenent! original!)...i llet de tigre, la salsa del cebiche, per sobre...calenta...uff...em va petar la vena. Ja venia preparat perquè òbviament havia consultat el menú abans, però no tenia clar com seria aquest plat. I va superar les expectatives. Un colomí deliciós (sóc molt fan, la meva carn preferida) combinat amb la llet de tigre (adoro els chebiches) dona com a resultat un dels plats més brillantment executats, diferents i atrevits que he tastat en molt temps. Només per tornar a tastar-ho val la pena venir de nou al 4 Molins. Bravo! La meva dona va demanar un plat alternatiu al colomí i van portar-li unes delicioses carxofes confitades amb romescu...i tartar de tonyina. Jo crec que no calia el tartar. Un plat vegetal li aniria bé al menú, sobretot al llarg (aquest és del curt). I si tens en compte que als aperitius ja hi ha una gyoza de tonyina i que el menú comença amb un carpaccio de tonyina doncs encara més, tot i que aquest plat (com he dit) és del menú curt i allà es comença amb un carpaccio diferent. Jo haguès acabat aquí el menú, però no anava a fer un lleig a un plat que per una banda prometia molt i per l´altra em plantejava dubtes: una royal de garrí de senglar. Bé, no vaig notar que fos senglar, ho he de reconèixer. Era com un tall rodó amb fetge d´ànec al mig. Fortet tot plegat. Per a amants d´aquest tipus de plats. Jo...ho volia tastar, però personalment no em va fer el pes, no sóc molt de "royals". Segurament perquè ja estava força carregat. Ple? No necessàriament, era més un tema de contundència de sabors, tot potser una mica fort, salat, potent. Jo haguès preferit el plat de les carxofes (sense tonyina) posat després del brioix. El pre postre te´l ve a preparar el xef davant teu. Una barreja de cogombre, gingebre un mojito d´alfàbrega molt refrescant, utilitzant el nitrogen liquid que sempre queda espectacular . Ho necessitàvem. El postre de l´avellana, sensacional. Molt gustós. Una part molt dolça, llaminera, i una de neutra, no salada però sí per a amants de les coses poc o gens dolces. I el de mel de taronger amb safrà i cítrics, deliciós. Molt bona manera d´acabar un menú deliciós que, però, trobo massa contundent. Afortunadament el sommelier/maitre ens va aconsellar molt i molt bé en una carta amb vins del Montsant i Priorat exclusivament, i amb anyades antigues. Bravo, bravo i més bravo, obtenir una estrella Michelin amb aquesta política de vins no es gens fàcil, i s´ha d´aplaudir molt i molt. El vi que vam triar finalment era un Coma Alta del Mas d´en Gil 2010, extraordinari i a un preu molt raonable, responsable en part que el menú anés passant fuidament malgrat la seva pesadesa en alguns moments. Va complir perfectament la funció de netejar el paladar i preparar-lo per al següent plat.

restaurant 4 molins

Restaurant 4 Molins