Restaurant Aleia

El restaurant Aleia de Barcelona és un dels nous guardonats amb l´estrella Michelin gràcies a l´extraordinària feina que fan els xefs Paulo Airaudo i Rafa de Bedoya. Argentí el primer, espanyol de Jerez el segon, la seva és una cuina on el producte principal no rep una manipulació extrema, ressaltant-ne el sabor i potenciant-lo amb un ús acurat de les salses i dels acompanyaments. El seu menú degustació principal (n´hi ha una versió més curta només disponible als migdies) consta de set plats principals, precedits de cinc petits aperitius o snacks força aconseguits, tot i que no inventen la sopa d´all precisament. No hi ha cap plat només amb verdures, com a molt fan alguna aparició secundària en un parell d´ocasions, sent aquest el principal "però" del menú: molta proteïna. De totes maneres hi ha plats força destacables com la parpatana de tonyina, on sorprenen al personal amb el seu format, i els dos principals de carn, el cèrvol i sobretot l´ànec. Tot sovint quan arriben els plats de carn en aquest tipus de menús a vegades els rebo amb resignació o indiferència perquè no aporten res de nou o són una mica "el de sempre", però en aquesta ocasió els dos em van agradar molt. Van ser de fet el millor del menú, rematats per uns postres com a mínim diferents i originals. Es de destacar també la sorprenent opció que hi ha a la carta de vins: tots es poden demanar a copes. Super interessant. Visca el coravin! Els cinc aperitius van estar força bé. Per començar una ostra del Delta de l´Ebre amb una gelatina d´un licor japonès... Una gamba blanca de Tarragona amb raifort, una mena de rave... Un magnífic tartar de sorell Un briox de "choco" (calamar) amb una holandesa de la seva tinta molt intens i especial i finalment una croqueta de lluç que potser va ser el que menys ens va cridar l´atenció. La decoració del plat amb que ho van servir (igual que els dos anteriors) era especialment desafortunda, ratllant el mal gust. Em va fer pensar en el restaurant del Quique Dacosta a Dènia, hortera al màxim nivell. El primer plat presentat com a tal és de lo millor del menú, sobretot per la seva presentació: làmines de tonyina vermella, concretament parpatana , alternades amb làmines d´un tipus de rave vermell anomenat "síndria" super original, fresc, i delicat. El plat de pèsols llàgrima (no n´hi ha pas gaires, malgrat el que pugui semblar a la foto) amb anguila fumada i un flam de foie, inspirat en un plat japonès, era subtil, intens de gust ja que el brou era de pernil. Els pèsols, fabulosos. A mi no em va acabar de fer el pes el tema del flam, però s´ha de dir que l´adaptació i execució del plat era impecable. Vaig trobar que portar el pa, força bo, acompanyat d´unes mantegues de tomàquet i oli d´oliva amb moll de l´os i presentar-ho com a plat era...no sé...forçat? No ho puc considerar un plat, ho sento. Em va agradar força el pagre "soasat", fet a la planxa diria jo, acompanyat d´una mena de "gazpatxo" d´anxoves i musclus amb ous de salmó. Al punt de cocció. El rap madurat amb trufa negra era intens. Sorprenia. Per gust, per textura, per la cocció. I la tòfona, esplèndida. El cèrvol amb carbassa i espinacs a la catalana em va entusiasmar. Suposo perquè m´agrada molt la caça, i el cèrvol a la plaxa el trobo deliciós. Molt ben acompanyat. I l´ànec, fabulós. En diferents textures, fabulós el farcellet amb les seves cuixes, el magret al seu punt, la salsa intensa fins a l´extrem. Un plat contundent però molt aconseguit, sabors que es complementaven, gran manera d´acabar el menú abans de passar a la part "dolça". Ho dic entre cometes perquè la combinació d´alvocat, caviar i nata va ser espectacular, llàstima de foto...no en vaig fer? Potser em vaig quedar amb la boca oberta en veure el plat... El primer postre era com una versió actualitzada i diferent del pastís de formatge. El fan amb boniato, mel i mató. Jo el vaig trobar molt bo, la veritat. Clar que el darrer postre va ser de traca i mocador. Un savarin (una mena de pa de pessic francés) al rom amb chantilly i tòfona negra. Fantàstic. S´haurà de seguir d´aprop les evolucions d´aquest restaurant ubicat al primer pis de la Casa Fuster de Barcelona.