vins italians

Això de fer un tast de vins italians pot sonar una mica surrealista o, de fet, impossible, tal i com ens va reconèixer el director del tast. O fins i tot una mica una falta de respecte perquè resumir en 9 vins un país tan variat vinícolament parlant com Itàlia és tasca impossible. Son vuit negres i un blanc i al tast es va anar de nord a sud, vam veure reflexades en els vins les peculiaritats de cada regió i vam tenir unes quantes sorpreses molt agradables, dues de fet, apart d´algunes constatacions...com que els vins de Barolo son francament bons! El primer vi era una mica un "outsider", ja que en principi havia de ser un tast de vins exclusivament negres. Seria el 0, per dir-ho d´una altra manera. Es tracta d´un excel.lent vi fet amb una varietat que està agafant molt protagonisme a la Toscana, la trebbiano. En nas es curiós, dona aromes com de vi natural, i en boca però és magnífic, molt gustós, salí, cremós i amb cos. Es molt jove encara, l´ideal seria haver obert aquest vi del 2020 al 2026 més o menys i no al 2023. Preu de mercat 65 euros El primer negre era un magnífic Barbaresco Gallina del 2018 del celler Cantina del Pino, del qual vam tastar una referència o dues en el tast dedicat al Piamont que vam fer fa un temps. Té un sorprenent color tirant a teula per a un vi amb cinc anys. Aromes de fruites del bosc, fi i elegant però força secant encara, amb molta fruita present. Sobre els 60€. Seguint per una zona molt propera va tocar el torn a un fantàstic Barolo que per al tipus de vi que és està força a punt, malgrat que sí, segur, li manquen uns anys per arribar al seu ideal, entre un i tres més o menys. Potent però refinat, amb classe, llarg i elegant aquest Barolo Pajana 2016 de Domenico Clerico és una meravella de Monforte d´Alba que puja però als 110 euros. Anem ara per un dels meus tòtems particulars d´Itàlia: el Tenuta Nuova de Casanova di Neri, segurament el millor o un dels millors Brunello di Montalcino que he tastat. En aquesta anyada del 2015 es mostra reservat al principi però si se li dona temps arriba a donar tot el seu esplendor al cap d´una estona. Fabuós. Una mica "jove", avellutat, elegant, rodó i amb uns tanins molt afinats. Al meu podi personal. Entre 100 i 150 euros, depenent d´on el compreu. El Fontalloro 2013 del celler Fèlsina també és un 100% sangiovese de la Toscana que no mostra però la mateixa brillantor . Es més potent, es nota que té un parell d´anys més i no es tan extraordinari, ni molt menys, que l´anterior. Costa fins i tot una miqueta, se´l veu més limitat. Sonre els 55€ L´Arnaldo Caprai Sagrantino 2012, de la regió de Montefalco, aprop de Nàpols, va ser una de les petites revelacions de la tarda. No coneixia aquesta varietat, sagrantino, i em va agradar molt el seu nas càlid i seductor. Molt agradable el seu pas per boca, un vi amb molta llàgrima, molt bo la veritat. Arriba més o menys als 75 euros, i la veritat és que els val. Aquí vam anar al teòric darrer vi de la cata i el vam avançar un parell de llocs. No havia tastat cap vi de la Puglia, la regió del tacó de "la bota", i em va sorprendre el seu punt clarament dolç, quasibé de postre i tot. No arriba al punt dels semi secs d´Alsàcia o el Loire, però sí té molta calidesa, molta fruita, i a mi em va venir al cap una bona xocolata per maridar-lo, tot i que també funcionaria amb plats de carn un punt picants. Sobre els 60€. El Piano di Montevergine 2013, un Taurasi Riserva, va ser la gran revelació de la tarda, el millor vi si deixem de banda els ja destacadíssims Barolo, Barbaresco i Brunello di Montalcino. La gran sorpresa, sobretot perquè ja som al sud del país, fa molta més calor i els vins acostumen a ser més pesats. I trobar tanta frescor en un vi del 2013 ens va sorprendre a tots, accentuada aquesta sorpresa pel seu preu: 35 euros. Un color magnífic, viu, nas fantàstic i molta frescor. Molt disfrutable, nas captivador, la veritat és que va agradar molt. I tancant la vetllada vam tastar una altra referència de la que no en teníem cap pista, Il Sigilio 2010 de Cantine del Notario amb la varietat Aglianico del Vulture, ben aprop del nord de la Puglia. Fruita molt madura en nas i boca i records obvis a pruna en els dos casos. Interessant.