50 vins x 50 dones

Sota el cridaner “Fabulos 50 by Women”, així, en anglès, com tots els topònims i hashtags de la gira, començant pel seu propi nom, “BWW Barcelona Wine Week”, es presentava una sel.lecció feta per l´excel.lent sommelier Clara Antúnez de cinquanta vins fets/creats per cinquanta dones. Els vaig tastar tots? Ara us ho explico…

Cinquanta vins, així un darrera l´altre, doncs potser no…però una mica més de la meitat sí que van caure, i amb algunes sorpreses super agradables i inesperades, com un “verdejo” amb llevats salvatges sensacionals. O uns quants negres molt estimables, i un rosat deliciós. I un fino fantàstic. I….

Molt ben organitzat, molt visible, en un lloc destacadíssim, “Fabulos 50 by women” ha estat un dels “hits” de la fira, destinat sobretot al gran públic, al curiós, al no professional però també a qualsevol professional del sector inquiet, curiós, i una bona manera (de nou) de seguir reivindicant la gran feina de les dones en un sector on la seva presència en llocs destacats no para de crèixer.

Començava la sel.lecció per una sèrie de caves que vaig obviar, mai ha estat el meu fort i havia d´estaviar esforços. Així que vaig entrar directe a pels blancs, concretament per un vi de Jérez, un cupatge de Palomino Fino i Pedro Ximénes suau, no gaire pujat, de fet no es notava ni en nas ni en boca el palomino tan característic dels finos. Clar que això era una altra cosa, un “Forlang blanco” de Bodegas Forlang força estimable firmat per Rocío Aspera. De seguida vaig tastar un dels 15 vins que més em van agradar, quelcom que no havia begut mai, un mantonegro blanc del celler Son Juliana, de l´Illa de Mallorca i de la mà de Juliana Brichard. Bon nas, aromàtic, ample en boca, salí, especial, ha quedat anotat a la llista dels “futuribles” per al celler de casa. També hi serà, i en un lloc molt destacat, un dels cinc millors vins d´aquesta mostra, el “Barco del corneta 2017” de Bodegas Barco del Corneta, un fet totalment inesperat per mi ja que no sóc gaire fan dels Verdejo. Llevats salvatges, fabulós en nas i boca, una gran troballa gràcies a Beatriz Herranz. En canvi, el “A Pita Ciega”, de Lagar de Sabariz, es va quedar en un vi correcte, un cupatge dominat per l´albariño i la terixadura que no em va acabar de convèncer. Sí ho va fer, i d´una manera clara i contundent, el “Sacabeira”, un 100% albarinyo de Iria Otero ample, explosiu, fruital, amb una acidesa extraordinaria i un sensacional pas per boca, molt bo. No ho va fer, com sí era d´esperar en el meu cas, un “José Pariente Verdejo”, de Victoria Pariente, un clàssic Rueda que va ser el que esperava, cap sorpresa, la constatació que aquests vins no em diuen gran cosa. El primer vi català destacat va ser el viognier de Vins de Taller, “Basseia 2018” firmat per Angela Salvi, molt aromàtic, amb molta fruita, ample i amb molts matisos en boca, una altra de les petites sorpreses del dia. La curiositat em va fer tastar un vi del celler Pinord, “Mireia”, cupatge de Gewürztraminer i Muscat que ja en nas t´indicava quines varietats tenies a la copa per aquell inconfusible aroma de lichi que, de fet, tira una mica enrera. Finalment, pel que fa als blancs tastats, la garnatxa blanca Calzadilla Matelot 2018, del Pago de Calzadilla, Conca, era un clar exemple de la varietat, clàssica i sense estridències.

Abans de passar als negres vaig tastar els dos únics rosats, tots dos força bons, ben diferents, un tipus pell de ceba i l´altre ben vermell clar, ben fresc, explosiu. El primer era un “Mas Geli”, de Pals, carinyena, fet força curiós, mentre que l´altre era un cupatge de tempranillo amb una mica d´albillo, raïm blanc, fantàstic en boca, amb molta fruita, molt bon acidesa i super refrescant, el “Traslanzas 2014”, de les bodegues del mateix nom i presentat per Maria Pinacho.

El primer negre va ser un vi d´Herència Altés que no coneixia, “la Pilosa, firmat per la seva enòloga Núria Altés, una garnatxa peluda fina, molt aromàtica, molta maduixa, color més aviat clar, més que recomanada. Un clàssic Ribera del Duero, “La Loba”, de la Bodega de La loba by Ana Carazo mostrava que hi ha coses que no canvien, per a bé, fet que es corroborava en els dos “rioja” que vaig tastar. Primer el “Polus” de Bodegas Loli Casado, rioja alavesa, un tempranillo (com el ribera) fresc, facilment identificable tan en nas com en boca, així com també ho era el “Lágrimas de María” de Zinio Bodegas, de la mà de María Martínez. Temps ara d´una de les grans revelacions per a un servidor d´aquesta sel.lecció de vins fets per dones, temps del “Trispol”, del celler Mesquida Mora i firmat per Bàrbara Mesquida. Un vi de l´Illa de Mallorca fantàstic, cupatge de callet, manto negre, cabernet sauvignon i sirà fabulós en nas, molt suau i llaminer amb un molt agradable pas per boca. Sense dubte al Top 5 final. També força destacable vaig trobar el “Jaume Grau Sumoll Col.lecció 2015”, del celler Grau i Grau del Pla de Bages, de nou amb un suau i agradable pas per boca, com de nou ho era, i de manera molt destacada, la garnatxa de “La suerte de Arrayán” de l´enòloga Maite Sánchez, super fresca, super pas per boca, directe als millors del dia. I seguint amb vins fins, i més que destacables, ens trobem amb l´experta mà de Marta Pedra i el seu “Trepat Trempat”, molt aromàtic i llaminer, i un fàcil i super jove “Trepat del Jordiet” de Mariona Masdéu del celler Rendé Masdéu. Sí, els de la riada del Francolí, sí, els que ja s´han aixecat i no pararan fins a recuperar-se plenament, segur. Un clàssic ja quasibé etern, el “Vinya La Scala” de Jean León, firmat per Mireia Torres, un vi amb cos, pes i entitat donava pas a un altre dels “highlights” indiscutibles de la mostra, de nou per cert des de Mallorca: el “Sió” de Bodegas Ribas, un vi d´Araceli Servera molt aromàtic, amb fruita vermella confitada i concentrada, color preciós, molt bon cos, rodó, expressiu, llaminer…al Top 5 directe, com també hi és el “Finca Barqueres” de l´enòloga Gemma Plaza del celler Tomás Cusiné, un dels pocs vins que coneixia i que vaig tastar de nou (també ho vaig fer amb els trepats de la Conca…), una carinyena del 2016 fresca, molt rodona ja, molt bona. Al seu costat la força de la Monastrell del “Fuerza”, de Ego Bodegas, quasibé em va “molestar”, i és que tenia una força i una empenta que et sorprenia massa i tot. En canvi em va agradar el sirà de Vinya Janine, de la Vall del Gaià a la zona de Tarragona i amb la firma de Pepa Menchón, força poderós en nas, identificatiu de la varietat, sorprenentment fresc en boca, interessant de veritat, com també ho era el cupatge de garnatxa i cabernet sauvignon del “Negre de Gerisena”, un molt bon Empordà de Natàlia Duran.Finalment, destacar la “Manzanilla Pastora” de Montse Molina de Bodegas Barbadillo i el super clàssic “Fino CB” d´Alvear, Montilla, i la firma de Gema Verdaguer. I, naturalment, els set vins catalans que conec, i molt, sobretot tres d´ells del meu top particular de sempre com són el “Gresa” de Vinyes d´Olivardots, de l´experta i sàvia mà de Carme Casacuberta; el fabulós Hisenda Miret de Parés Baltà i el sensacional “Serras del Priorat”, un Clos Figueras d´Anne Cannan que mai em cansaré de recomanar. Els altres quatre, també coneguts i apreciats (perdoneu per haver mostrat tan clarament les meves preferències…) eran els excel.lents “Mather Teresina” de Josefina Piñol, el “Quinze Roures” d´Anna espelt, La Botera del celler Roig Parals i el ja petit clàssic que és un dels membres del “club de les garnatxes”, el “Panal” de “La nit de les garnatxes” del Celler de Capçanes i la seva creadora, Anna Rovira.

Leave a Reply