Fantàstica amanida, super fresca i senzilla que té, però, un imperatiu força obvi: la qualitat de les seves matèries primers, sobretot els tomàquets i, també, les anxoves, tot i que si seguiu fil per randa la recepta potser ja no tant, ja que l´autor les “pica”…i jo vaig optar per no fer-ho i presentar-les o senceres o tallades a trosso grossos. Es, per tant, força estacional, ja que és força obvi que a l´estiu és quan tenim els millors tomàquets, tot i que ben ebtrada la primavera i al principi de la tardor encara se´n poden trobar de ben bons.
Ingredients:
Entre 6 i 16 filets d´anxoves, depenent si les piqueu o no
4 llesques de pa aprox, mig kilo de tomàquets, el suc d´una llimona
1 cullerada de tàperes, unes quantes fulles d´alfàbrega i julivert
1 cullerada de bitxo en escames (opcional), 4 dents d´all (opcional)
Quan poso opcional és perquè o bé així ho posa a la recepta o bé perquè jo no ho he posat, que és el cas ja que vaig fer una interpretació personal de la recepta. Us n´explico les dues variants, així podeu triar, les dues són ben bones.
Opció Ottolenghi: sobregiu els alls, laminats, amb les anxoves picades uns deu minuts, suaument. Retireu-ho del foc i afegiu-hi el pa, torrat, tallat a daus, i els barregeu bé amb els alls i les anxoves, deixant-ho reposar un minuts. Talleu els tomàquets, piqueu el julivert i l´alfàbrega i ho barregeu amb el suc de la llimona (unes dues cullerades) i la pell de la mateixa llimona ratllada. Incorporeu les tàperes i ho barregeu tot amb el pa impregnat d´all i anxoves. Llest per menjar, amb el xili escamat per sobre.
Opció Boooníssim: Torrar el pa, tallar-lo a daus barrejar-lo amb les herbes, els tomàquets, les anxoves (senceres o a trossos grossos), la llimona i les tàperes. Només si les anxoves són de primera qualitat…o com a mínim molt bones.
