Conill a la cassola

Una senzillísima recepta, fàcil i ràpida, aquest conill a la cassola aconsegueix amb pocs ingredients un resultat molt bo, un plat super gustós gràcies, principalment, al fet de coure´l amb la picada a la cassola des del moment que hi afegim el brou i també pel fet de posar-li canyella abans de marcar-lo, just abans del primer pas de cocció de la recepta.

Ingredients:

  • 1 conill tallat a vuitens
  • 1 manat de ceba tendra
  • 1 got de vi blanc
  • 300 ml de brou de pollastre
  • una fulla de llorer
  • un anís estrellat
  • unes quantes ametlles
  • unes fulles de julivert
  • mitja culleradeta de canyella en pols
  • una culleradeta d´orenga
  • una llesca de pa torrat
  • un gra d´all
  • sal
  • pebre negre

Com fer la recepta de conill a la cassola:

  1. La principal peculiaritat d´aquesta recepta és que no només salpebrem el conill abans d´enrossir-lo sinó que a li posem una barreja de sal, pebre, canyella en pols i orenga. Podria doncs ser una mena de conill a la canyella, ja que aquesta espècie és força dominant, tot i que al final no es nota tant com podríem haver pensat. Fem doncs aquest primer pas.
  2. Marquem el conill, banda i banda, i el reservem.

3. Sofregim la ceba tendra a la cassola amb les restes d´haver enrossit el conill. Pocs minuts, la ceba tendra té poc a veure amb la seca, realment.

4. Recuperem el conill i mullem tot el conjunt amb el vas de vi blanc. Pot ser perfectament un vas de vi negre, de fet era la meva intenció inicial. El conill, el guisat en si, agafaria llavors un color i             un gust força diferents, queda pendent fer-ho, malgrat que al blog ja hi ha exemples de conill a la cassola amb vi negre. Ja li donaré un toc diferent al proper.

5. Preparem la picada en aquest moment, ja que la necessitarem molt abans del que normalment es requerida. He decidit utilitzar, apart de les clàssiques ametlles, all i julivert el no menys                         clàssic pa fregit, o torrat si voleu anar en una línia més saludable. Entre el pa i les ametlles n´hi haurà de sobre per espessir la salsa, fet que podríem haver potenciat enfarinant el conill.

6. L´altra característica d´aquest conill a la cassola és que juntem brou i picada des del principi, vaja, que quan mullem amb el brou aquest ja porta la picada integrada. Tapem la cassola i                         deixem coure, a foc lent, uns 25 mints.

7. No està de més, si tenim marge per fer-ho, que reposi una mitja horeta, i just abans de servir-lo el torneu a escalfar. Si la salsa us ha quedat massa espessa poseu-li una mica més de brou. Si                  està com voleu, doncs només queda que emplatar i disfrutar. Una recepta molt senzilla, molt clàssica…i molt efectiva

Diria que quan tenia en ment utilitzar vi negre per donar-li una personalitat concreta a aquesta recepta ja tenia en ment el vi que volia veure, per això, tot i que darrerament m´inclino per vins blancs amb barrica quan menjo carns blanques, avui us vull recomanar un vi negre molt especial, tant que no és realment negre. I sí. Es molt fresc, molt, finíssim, i el fet que sigui un cupatge de les tres carinyenes (negra, roja/grisa i blanca) segur que n´és el motiu. Es una bona tria també per a guisats més potents que aquests, perquè rebaixaria l´intensitat del menjar, i a la vegada ho és per a aquest, ja que en ser tan fi, tan fresc, tan poc “negre” fa que acompanyi molt bé aquesta salsa i aquesta carn. Es tracta del vi “Encarinyades”, del celler Còsmic, de l´Alt Empordà, un dels dos millors cellers de vins naturals de Catalunya.

 

 

Video recepta per fer conill a la cassola

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *