El restuarnt Direkte Boqueria es troba, com us podieu imaginar, a tocar (literalment) del famós mercat del centre de Barcelona. Molt petit, amb una terrassa que té quatre o sis taules i una barra interior, el més recomanable, amb vuit places. Millor però no tan còmode, millor perquè veus in situ com fan les preparacions dels plats, així que depèn del que us interessi més. Molt bon producte, gran preparacions, plats imaginatius, un triomf assegurat sense dubtes, malgrat que a mi va haver-hi un plat que per gustos personals em va xafar el final del menú salat.
Vam començar amb un entrant molt subtil, unes escopinyes gallegues amb arrel de wasabi, suc de poma i de les pròpies escopinyes.
El festival va començar, però amb la vieira curada amb ametlles fresques, miso dolç, albercorc, flor i vinagre de saüc i nespres fermentats. Una explosió de sabors espectaculars, de textures, de frescor. Una meravella de plat.
Vam seguir amb un calamar fet a la flama del bufador (soplete) amb cogombre encurtit, la seva tinta, flor de cogombre, poma verda i sèsam negre, espectacular també en sabors i textura.
El tataki de tonyina amb cireres, nap vermell i fulles de wasabi era de traca i mocador…
…i l´espàrrec amb rovell d´ou agredolç, wasabi i regalèsia, molt especial, diferent i atrevit. La punta era cuita i amanida amb oli i sal, la resta era una mena de caneló farcit de la tija crua tallada utra fina.
El ravioli de bou de mar fet amb col i rave, i acompanyat amb salsa de cacahuet, cilantre i pomelo a la brasa ens va descolocar una mica. Era molt bo però la salsa quasibé tenia massa protagonisme, i mireu que a mi aquest tipus de sales orientals m´apassionen, però acabava per tapar el gust del bou de mar. De fet, no es notava, podia haver estat surimi de la Sirena i, ho sento, però no haguèssim notat la diferencia. Bé, segurament sí, però mai haguès endevinat que a dins hi havia bou de mar.
El suc de pollastre rostit a la catalana amb llagostins i papada era de sabors ultra clàssic, potent, concentrat i precís. Els llagostins, pel meu gust, massa cuits.
La gyoza d´ostra amb cap i pota…bé…no sé si dir malagunayada ostra, tot i que el plat era super original i diferent.
El bacallà fumat amb una salsa feta amb mantega fumada i arrel d´api…ais…bo, però per mi era massa dolç, la salsa acabava agafant un gust de tofee que no em va acabar de convèncer. Hi havia també un kimchi de flor de castanyer molt curiós. Entrem, pero, en temes estrictament personals, el plat estava molt ben executat, igual que els altres on hi tenia “peròs”…
…com el darrer, una sorpresa inesperada: peu de porc amb cargols de mar i de terra. Uff, jo ho trobo una aposta molt arriscada com a plat per acabar la part salada del menú. A la meva dona li va entusiasmar, però jo no puc amb els peus de porc. Trobo que malgrat està bé això de no saber què menjaràs, si hi ha plats d´aquest tipus s´ha d´avisar, no és quelcom “per a tots els públics”. Això sí, diuen que el plat estava exquisit.
El primer postre dolç, unes senzilles maduixes…i el segon, amics, la sorpresa quasibé del segle. Estàvem un xic plens i la perspectiva d´un pastís de formatge no era exactament el que ens venia més de gust, però…això que ens van portar va superar qualsevol expectativa: era sensacional, de traca i mocador, espectacular, deliciós, diferent, atrevit…amb té matcha per sobre, una textura i un sabor d´un altre planeta. Entenc que hi hagi gent que hi vagi a menjar només per aquest postre, no és d´aquest món!
En fi, malgrat alguns detallets la veritat es que vam gaudir moltíssim, i quan canviin la carta, més o menys coincidint amb les estacions, hi tornarem sense cap mena de dubte. A tornar a menjar el pastís de formatge? Doncs també.