Durant el passat 2019 la DO Empordà va desembarcar dues vegades a Barcelona. Una amb la ja tradicional edició d´”Arrels del Vi”, fira oberta a tothom “de paganini”, i l´altre en un dels showrooms destinats a professionals del sector, sommeliers, periodistes, etc. I d´aquesta darrera visita en volia parlar una mica…
En aquest tipus d´actes a vegades vas amb una llista de referències a tastar (com va ser el meu cas, tot i que no en la seva totalitat), d´altres a veure què trobes de nou, a retrobar-te amb algunes referències que ja coneixes de sobres, a veure cellers que ja has visitat. Una mica de tot, en fi. Mires de prioritzar el que no coneixes però sempre penses que saludar i tastar coses ja conegudes mola, i és el cas d´en Bonfill del Celler Arché Pagès, que vaig visitar fa temps i del que m´entusiasmen els seus blancs, especialment, com l´”Ull de Serp” Macabeu, Finca La Closa, en anyada 2017. Curiosament feia poc temps que habia obert aquest mateix vi però de l´anyada 2013 i el contrast va ser brutal. Tot i que ja es reconeixa un gran vi, el 2017 el vaig trobar…a mig fer. Li queden ben bé un parell d´anys abans d´arribar al seu punt àlgid. Aprop d´ell hi havia la gent del Celler Cooperatiu d´Espolla, dels quals m´interessa moltíssim els seus “Vins de Postal”. N´he tastat uns quants de molt bons, i el “Les Auledes 2017” seguia aquesta linia d´excel.lència, un lledoner (garnatxa, a l´Empordà) blanc passat per barrica fabulós. També em va agradar “La Sureda 2014”, un lledoner negre sense barrica que passava molt bé. Un altre vell conegut, el celler Mas Estela, va merèixer una (ràpida) visita per recordar el seu fantàstic “Vinya Selva de mar”, negre amb barrica, lledoner i sirà, i el seu blanc cupatge de garnatxa roja i moscatell super especial. Com especial, i extraordinari, era l´”Estela dolç 1990″.
Espelt Viticultors és un celler amb força, empenta, multitud de referències i uns quants encerts, forces de fet, com aquest nou “Pardells 2018”, només 400 ampolles, vi d´una sola parcel.la molt interessant, expressiu i intens, criat en ou de ciment, cupatge de lledoner blanc, roig i macabeu. Com també ho era una de les altres novetats que presentaven, el “Lledoner roig 2018”, un “blanc de negres” potent i fi a la vegada que guanyarà molt amb el temps. El “Quinze Roures 2018” també em va agradar força, com ho va fer el macabeu de la gent de Masetplana, el “M´acabeu la paciència 2018”, jove, fàcil i expressiu a la vegada, i el “Camí de Cormes” 2018 amb cupatge de lledoner blanc i macabeu. Coneixia, i en sóc molt fan, el seu magnífic “Camí de Cormes” de lledoner roig, i clar, el llistó estava tan alt que no em va agradar tant, sense desmerèixer naturalment el tastat en aquest showroom. I de Martín Faixò ho coneixia tot…o no. El seu magnífic picapoll, un dels meus blancs preferits de Catalunya, naturalment. Però no el rosat, un cupatge de lledoner negre i cabernet sauvignon fresc, fàcil i àgil, llaminer. Tampoc el Perafita de 100% lledoner negre, molt fresc, amb molta fruita vermella, fàcil de veure. Sí recordava el clàssic “Perafita Negre”, 2014 en aquest cas, on la presència dels tanins és ja força acusada i es nota la presència del cabernet suavignon en el seu cupatge. Un vi molt mineral. I no em vaig poder estar de tastar de nou el magnífic “Cadac 2008”, que en una anterior fira no m´havia convençut i que ara em va agradar moltíssim: un vi rodó, un luxe, per a grans ocasions.
Enmig de tots els cellers, o en un lloc especial apartat, de fet, hi havia una parella de sommeliers, comandades per la Clara Antúnez, que havien fet una sel.lecció especial de vins de la zona a la qual havien anomenat “Fills bastards”. Hi havia una mica de tot, i he de dir que els tres blancs que vaig tastar em van semblar francament espectaculars, començant per la gratíssima sorpresa del primer vi natural de la gent de Vinyes dels Aspres, un celler que m´agrada i m´interessa especialment, que elaboren un dels millors blancs de Catalunya i que amb aquest “Istiu 2018”, lledoner blanc brisat, fermentat en botes de roure francès i envellit quatre mesos va presentar un dels vins més interessants de la jornada. També em va sorprendre el “Somm”, vi fet per sommeliers sota l´etiqueta de Mas Vida Celler, i em va entusiasmar la untuositat, l´amplitud i la profunditat del “Nívia 2005” de Mas Llunes, un celler que no para de crèixer. Com era d´esperar, anant ja als negres, el “V´dO 2.12”, 100% carinyena, provinent d´una parcel.la centenària, era espectacular, mentre que em va soprendre la concentració i la potència de la carinyana del 2011 d´Arché Pagès, “Ull de Serp-Finca La Closa”, i la intensitat del Vi de Postal “Les Muntades 2013”, una altra carinyana especialíssima.
He deixat per al final la meva visita a la taula del celler Sota els Angels. Havia tastat l´excel.lent “Sota els angels blanc” d´una altra anyada (la que presentaven era del 2016), un sorprenent cupatge de chardonnay amb picapoll francament especial, però la resta me´n mantenia al marge. La negativa que em va donar la seva propietària a visitar el celler, disfressada per una ridícula petició de 200 euros per parella (o per persona fins i tot, no ho recordo), va provocar en mi un rebuig general als seus productes, i aquest showroom va ser doncs l´ocasió per a reconciliar-m´hi. I sí, tot el que vaig tastar em va semblar digne de menció, des del seu “Flow negre 2018”, la gamma més accessible i senzilla, fins al fantàstic “Sota els àngels Negre 2008”, un vi que tot just olorar-lo ja desprenia grandesa. Pel mig, el “Flow foudre 2015”, no tan àgil i fàcil com el “Flow” però també sorprenent, més clàssic; el “Meravelles 2017”, especialíssim blanc criat en ceràmica, cupatge de lledoner roig i blanc i carinyena blanca, tot just 900 ampolles; “Arketipo 2014”, carinyena, sirà i merlot, i el “Desea 2009”, més fí i amb més estil que l´anterior. Un celler doncs excel.lents vins en totes les seves gammes, quelcom no gens fàcil i que es d´agraïr
