Aquesta és una entrada excepcional pel que fa als restaurants, tot i que òbviament també pot servir de guia per a qui tingui ganes d´acostar-s´hi, cosa que recomano, i molt! I ho és, entre altres coses, perquè parlem d´una nit certament excepcional, d´una festa, d´un sopar fora del normal, amb un maridatge brutal que de totes maneres s´ha d´explicar sí o sí. I quan hi tornem a dinar, o a sopar, ho tornaré a explicar…
El menú degustació constava de quatre entrants i set plats, la majoria amb racions generoses, maridats amb vins i caves del 2002 i del 2012. 2002 perquè era l´any en que es va obrir el restaurant a Gelida, el seu emplaçament original (i des d´on s´ha fet conegut), i 2012 perquè és l´any del seu trasllat a Vilafranca. Tot va passar un 2 de juliol, com el sopar d´aniversari, rodejats d´amics, clients fidels, proveïdors (com la responsable de criar els galls negres del Penedès que vam degustar, per exemple), gent de cellers (Mas Comtal, que va tenir la gentilesa de fer obrir un dels vins blancs més memorables i excepcionals que he tastat…imagineu-vos, un blanc del 2002!), una gent de València que apareixia per allí per primera vegada i…nosaltres (la meva dona, l´Anna, i jo), que en teoria anavèm de “sopar romàntic”, ja sabeu, escapada sense nens, fira de vi, etc. Així que en passar a la sala i veure definitivament que allò no aniria precisament de sopar íntim vam posar cara de pòker, sobretot jo…però aviat vam veure que era ridícul demanar una taula per dos apart, si allò era una festa, i ja que hi èrem, hi havíem de participar.
I, es clar, va ser una òbvia i acertadíssima decissió. Hi va tenir molt a veure que per aquelles circumstàncies va venir a seure al meu costat la dona del xef, la Montse, amb qui l´Oriol Llavina (el xef, propietari, recepcionista, home que et recorda la reserva, etc, etc) ha anat pujant colze a colze durant tots aquesta anys. Ella va fer el disseny del menú imprès que ens van donar com a record, i qui deu haver fet literalment de tot per fer que el restaurant tirés endavant. Ens va fer de gran amfitriona tota la nit, i és quelcom d´agraïr, perquè realment ens vam sentir com a casa, com un d´ells. I davant vam tenir a una parella amb la qual també vam sintonitzar molt, així que la vetllada va ser d´aquelles que recordes molt de temps.
Acompanyat ja d´un Torelló brut Nature, servit en ampolles de tres litres, després d´haver degustat d´entrada un altre cava, Marquès de Gelida, vam començar amb els aperitius, un dau de salmó marinat amb plàtan i els clàssics (pel que ens va dir la Montse, presents des del primer dia a la carta) cigrons amb shiitake…i diria que també amb pop, veient la foto (ais la memòria!). Cigró petit, molt valorat, que queda força al dente. Molt bo (Anna dixit), a mi em va costar més però sí, realment estaven boníssims.
Els dos darrers entrants van ser una crema de cigró i formatge de cabra deliciosa i un fuagrás d´un atre planeta. Així de clar. Dels millors que he tastat mai. Una passada.
El primer plat, acompanyat d´un QX de Mas Candí, gran blanc en ampolla magnum, era una deliciosa combinació de colrave, pop, ametllons i salsa d´ostrons. Estel.lar.
Amb els canelons cruixents de pollastre va aparèixer un altre gran vi de la DO Penedès (com tots els de la nit, naturalment), també en ampolla màgnum, el Collita Roja del Celler Pardàs, tots ells (els vins i caves, vull dir), del 2012. El vi, fantàstic; els canelons, també.
I va aribar un dels grans moments de la nit. Per una banda, al plat, un extraordinari arròs de llamàntol. Perfecte. Tal qual sona. No vaig repetir perquè havia de fer lloc, però si arribo a portar un “tupper”…
I a la copa, una de les dues grans meravelles vinícoles de la nit: Petrea blanc, màgnum, de Mas Comtal. 2002. Or pur. Fruita més que madura. Molt aprop del vi dolç sense ser-ho, enorme maridatge amb l´arròs. Pel que em va semblar entendre, una de les darreres ampolles que els hi quedaven. Extraordinari. Em vaig sentir un privilegiat.
Per acompanyar el morro de bacallà amb seques (que servidor, ho he de confessar, només va tastar el bacallà…), molt bo també, un Gran Caus negre, de Can Ràfols dels Caus. Seguia el festival…rematat amb la darrera meravella de la nit, o quasi, tan pel que fa al plat com a la copa: gall negre del Penedès, espectacular, farcit i un Mas Irene de Parés Baltà del qual se´m poden acabar els qualificatius. Era un altre 2002. Una joia.
Joia que em va servir per acompanyar, també, uns formatges boooníssims…dos cabres, un vaca deliciós i un blau d´ovella. I el proveïdor dels formatges, a dues cadires. Festival. I finalment, el pastís d´aniversari de Cal Parés, xocolata pura…jo ja no fotografiava tu, potser el maridatge m´havia pujat al cap? De fet la foto correspon al moment en que l´Oriol es disposava a fotografiar a tot el personal bufant el mini pastis d´aniversari individual que tenien al davant…servidor tenia ganes de fer una foto a la cuina i es va oblidar del plat…
En fí, dir que va ser una gran nit es quedar-se curt. Sóc conscient que potser, com a “guia” del Cigró d´Or, o “crítica”, no serveix gaire (o sí!), i com que hi tornarem així que sigui possible ja farem un altre tipus de post, més destinat a parlar de la cuina de l´Oriol Llavina, tot i que amb el que vam menjar un ja es pot anar fent una idea força evident de per on van els trets. Amor pel producte de proximitat, fidelitat a la cuina catalana, d´arrels, reivindicació de la nostra tradició vinícola, sobretot la del Penedès, i molta honestedat.
Només em queda desitjar-los que segueixin així per molts anys més!
El Cigró d´Or
Plaça del castell 17 (mercat de la carn)
Vilafranca del Penedès
93 890 56 09