Recuperem poc a poc la normalitat, i el fet que els vins de la Conca de Barberà hagin tornat a Barcelona ens ajuda molt. Ho han fet amb una representació de 16 dels seus cellers, amb alguns dels més representatius al capdavant, com Josep Foraster o Carles Andreu, i amb la seva varietat genuïna, el trepat, com a encertada reivindicació de la seva identitat.
No tot es trepat a la Conca, però. Hi ha cellers que segueixen apostant per altre tipus de varietats com és el cas de Familia Torres, amb el chardonnay com a bandera del que són probablement alguns dels millors vins blancs de la zona. O potser ho hauria de dir en singular, perquè quan un tasta el Milmanda 2018 a vegades li manquen les paraules adequades per descriure´l: molt elegant, ample en boca, equilibradíssim. Juga en una altra lliga. El seu germà petit, Sons de Padres 2018, amb un 30% de barrica (davant del 100% del germà gran), és un vi més terrenal però igualment representatiu del treball actual que està duent a terme aquest celler històric en aquesta zona. I a nivell de negres també ens van ensenyar una de les gran joies del panorama vinícola català com és el Grans Muralles 2017. El responsable del celler ens comentava, amistosament, que era un petit “infantificidi” beure´l en aquest moment, ja que el seu potencial de guarda és molt gran i el seu desenvolupament en ampolla estava a mig camí. Cupatge de garnatxa, monastrell, carinyena i una petita part de dues varietats ancestrals recuperades com són el garró i el querol conformen un vi decididament superior.
Parlament de vins celestials es necessari anar fins a l´Abadia de Poblet mateixa on ens trobem els vins del celler que porta aquest mateix nom i dels que podriem destacar-ne tots els que fan, però ens centrarem en dues de les joies més grans que hi ha en aquesta DO i jo diria sense dubte en tot el país, amb menció d´honor cap al seu excepcional “La font voltada” 2018, un trepat d´un altre món, extraordinariament fi, senyorial, imponent. Al seu costat la garnatxa del “Tossal de la salut”, també del 2018, tampoc és que quedi curta precisament.
Amb la novetat de noves etiquetes per als seus dos monovarietals de garrut i trepat com a principal reclam vaig fer una paradeta a Cara Nord. Tots dos amb uns colors brillants, sobretot el trepat, encara amb molt nervi però fins, delicats.
I d´allà a un dels clàssics, el celler que es va atrevir a elaborar per primera vegada un vi negre monovarietal de Trepat i que, al cap dels anys, no solament està en primera linea de foc sinó que segueix tenint un dels vins més aconseguits i representatius de la zona, el “Carles Andreu Trepat”. De totes maneres, Bernat Andreu ens diu que si bé aquest vi explica molt bé la seva història, la del celler, el més fresc, desenfadat i explosiu “Carles Andreu 12@” ho fa de la varietat en sí. Un vi jove decididament llaminer que realment serveix d´excel.lent carta de presentació del trepat.
També ho fa “El trepat del Jordiet”2020 de Rendé Masdéu, el renovat celler que aquest any presentava com a novetat la primera anyada del seu monovarietal de garrut. Com a homenatge a l´antic celler desaparegut per la força de l´aigua han decidit que el nom de “Vi de fang” 2020 quedi establert com a marca de la casa. Aquí també vam tastar un rosat molt fresc, fàcil de veure com és “El follet 2021”, un cupatge de syrah i trepat decididament guanyador.
Un showroom de la Conca de barberà no seria el mateix sense una de les meves debilitats, el trepat del Mas de la Pansa. Precís, molt delicat, aquesta anyada del 2018 és una meravella, com totes les altres que havia tastat. També vaig pendre bona nota del seu escumós, on afegeixen most en comptes de sucre, i el seu vi dolç, que no ho és tant perquè no arriba als 15 gr de sucre i així poder ser considerat un dolç natural. Bullit, ha quedat com un vi negre dolç molt especial i que val la pena guardar a la memòria.
Finalment, la visita a Josep Foraster era per mi obligada per dues raons. La primera és que elaboren un dels meus vins brisats preferits de tot Catalunya, ex-aequo millor vi de la Guia de Vins de Catalunya del…2021? O era 2020? Ja em perdonaran els seus autors aquesta petita llacuna…En fi, que aquesta anyada 2021 no hi ha hagut manera que el macabeu s´oxidés i el seu color era…desconcertant. El seu pas per boca seguia sent, però, fantàstic. L´altra era tastar una de les novetats d´aquesta mostra, el “Pep 2020”, un trepat dit així en homenatge al tiet d´en Ricard Sebastià i també al seu fill. Vinyes de 85 anys d´un sòl d´alabastre que fa que maduri molt el raïm, fermentat en un dipòsit quadrat de formigó i criat en barrica durant deu mesos. Un més que estimable vi, com també ho segueix sent el seu “Julieta”, un altre petit favorit, i el “Josep Foraster Trepat”, una excel.lent carta de presentació del celler i també de la varietat estrella d´aquesta DO que segueix amb les piles posades i amb ganes de seguir donant guerra. Que sigui per molts anys.