La festa de presentació de la Guia de Vins de Catalunya del 2023 s´ha celebrat, per fi, amb total normalitat. Amb uns 80 cellers presents, la sala de l´hotel WTC de Barcelona va estar ben plena durant tot el dia. S´hi va poder tastar les referències puntuades per sobre dels 9,50 punts; vaja, lo milloret de lo milloret del panorama vinícola catlà.
Si un acte com aquesta comença amb una entrega de premis, i les copes pels tasts no te les donen fins que ha acabat l´entrega (cosa que, per altra banda, és comprensible), això fa que dubtis, i molt, sobre la millor hora d´anar-hi. Vaig apostar per aparèixer a mitja tarda, i he de dir que en general va ser una bona decissió, malgrat que evidentment hi havia molta gent i que algunes de les referències premiades brillaven per la seva absència. Entre ells, el campió dels campions, Turó d´en Mota 2008 de Recaredo, possiblement el millor cava català del moment. Però bé, no entrava entre les meves previsions poder-lo tastar…
En canvi, pensava que potser tindria ocasió de fer-ho amb La Creu, millor vi blanc i millor vi de carinyena blanca. Així d´entrada, el meu top de carinyena blanca estaria entre Planetes de Nin i el “6.” de Vinyes d´Olivardots des de fa ja forces anys, però la gent que hi ha darrera de la col.lecció Vins de Postal (celler cooperatu d´Espolla) em mereixen la màxima confiança, i normalment presenten uns vins molt bons. Així que el premi a una nova referència d´aquesta col.lecció no em va pas extranyar. Llàstima que vaig fer tard, hauré d´intentar comprar-lo.
Vaig començar tastant el guanyador del millor vi brisat, categoria que s´ha acabat imposant davant de la nova allau de vins blancs “fets com si fossin negres”, per entendre´ns. Molt interessants, tradicionals, versàtils i molt gastronòmics, com aquest Esventat de Mas Llunes. Garnatxa blanca, sense sulfits, llevats autòctons, un punt excessiu d´acidesa pel meu gust, producte sense dubte de la seva condició de vi “natural”.
Ben aprop hi havia la gent del celler Espelt amb el seu flamant Pla de Tudela 2020, guanyador per segon any consecutiu en la categoria de millor vi fet amb picapoll. Als amics del Pla de Bages no els hi deu fer gaire gràcia que un celler de l´Empordà els guanyi en aquesta categoria, però s´ha de dir que el vi és sensacional. Vibrant, amb un nas molt fi i aromàtic, molt rodó en boca, i per mi més interessant que la seva versió del 2019. Ja que hi era no em vaig estar de tastar La vella 2021, molt top, excel.lent carinyena blanca, i el Pardells 2020 (cupatge de garnatxa roja, blanca i macabeu, més que interessant).
L´amic Joan Bada no tenia premi aquest any en que es presentava, per primera vegada, amb el seu projecte en solitari. Lamentablement ja no li quedava res dels seus negres, però per sort sí hi havia mostres de dos blancs, Terra Eixuta i Los Torns, de la collita 2021. El primer, ensamblatge de garnataxa blanca amb macabeu molt fresc, fàcil de beure, directe, criat en inox i ciment durant sis mesos. El segon, fantàstic, una garnatxa blanca molt gastronòmica procedent de la parcela del mateix nom, Los Torns. Fermenta en dos dipòsits d´inox de mil i tot seguit fa una criança diferenciada: un dipòsit es queda amb les seves lies i l´altra passa a damajoanes, on s´hi desenvolupa un lleuger vel de flor que li dona un toc especial.
Visita a la parada del celler Solergibert, on fan el millor picapoll de Catalunya (relació qualitat/preu), el Pic, que té la peculiaritat de tenir un 10% de criança en bota menter el restant 90% ho fa en inox. Segueix sent una gran assegurança de vida. El Pd´A prové d´una vinya de 116 anys, la més vella de picapoll coneguda, i fermenta i es cria durant cinc mesos en botes d´acàcia. Més gastronomic, més madur, més fet. També vam tastar un macabeu de vinyes velles que sortirà en breu al mercat i, naturalment, el guanyador (de nou, per tercer any consecutiu) en la categoria de millor sumoll, un vi extraordinari provinent d´una vinya que té uns vuitanta anys amb un nas maduixer fabulós.
Breu pas pel Celler Collbaxi-El Molí per tastar el meravellós Singular d´Ànfora, el mateix per la gent de Venus amb el seu cartoixà sense sulfits, massa nerviós encara pel meu gust, i una també ràpida visita a Oller del Mas, on vam comprovar que el seu vi de picapoll negre, premiat com a “varietat recuperada”, segueix sent sensacional. Canvi d´etiqueta, i res més, a seguir gaudint-lo.
A cavall entre algun blanc que em quedava per tastar i llançar-me a la recerca dels millors negres vaig passar per la parada dels amics d´Herència Altés per catar breument els seus dos brisats. Llunari, novetat d´aquest any, 20 dies de contacte amb pells i criança en ànfora durant sis mesos, prové a més de vinyes d´uns vint anys d´edat. El fabulós Trementinaire mostra més muscul amb els seus 40 dies de contacte amb pells, vinyes més velles i criança d´entre 24 i 30 mesos en barriques que no s´acaben d´omplir del tot.
La visita a Vins de la Memòria, el fantàstic projecte de l´enòleg Xavi Nolla, estava motivada principalment pel premi al millor trepat amb el seu Pòlvora, que té una criança de quatre mesos en bota de castanyer, tot i que també vaig tastar el ja molt fiable Memòria, una garnatxa blanca francament especial.
I de nou un altre “mix” de blancs i negres en la meva visita a Edetària, guardonats amb el seu flamant Lo Mas i motiu principal de la meva visita. Es clar, però, que tenint davant meravelles com La terrenal (garnatxa blanca, vuit mesos de criança en botes de roure de 500 i fudres de 700 més dos anys d´ampolla), La Genuïna (garnatxa fina) o La Pedrissa (carinyena) un ho va tastar tot, i ho va seguir trobant tot excel.lent. Com ho és, també, aquest ensamblatge de garnatxa peluda i carinyena que es Lo Mas, deu mesos de criança més uns sis mesos en ampolla un xic justets pel meu gust. Millorarà, segur, amb dos anys més en ampolla si teniu paciència per guardar-lo.
La millor carinyena negra d´aquesta any ha estat la de les Vinyes d´en Gabriel a la DO Montsant, unes Mans de Samsó 2020 molt interessants, fresques, vives i vibrants després de 14 mesos de criança en bota i 8 mesos en ampolla. Molt recomanable.
La millor garantxa peluda, Les Manyes 2019, és tan escandalosament bona que, com que ja en vaig beure una ampolla amb el seu elaborador no fa gaire, vaig pensar que millor quedar-me amb el seu record d´un vinàs com molt pocs n´hi ha al nostre país. Una veritable obra d´art.
El millor vi negre, i també millor garnatxa, va anar de nou al Masdeu del celler Sacala dei en la seva versió del 2017. Fabulosa, tres mesos en ciment i 12 en fudre de roure francès, 100% amb rapa. També vaig tastar el Sant Antoni, excels igualment.
Finalment em vaig acostar, ja de retirada, a tastar els vins del Mas La Mola, de Poboleda, que també són els responsables d´uns dels millors trepats de la Conca, Molí dels Capellans. El Trepat 202o era molt fresc, molt àgil, llaminer. La Coma 2020 em va entusiasmar, un vi de finca extraordinari que ben bé podria haver guanyat en la seva categoria. I pel que fa als vins del Priorat, em va agradar força el Mas la Mola 2019 (805 de garnatxa negra i 20% de peluda) i vaig xalar molt, moltíssim, amb La Vinya del Coster 2015, una carinyena meravellosa, super en forma, amb un nas deliciós i un pas per boca senzillament meravellós, sense dubte uns dels meus tops de la tarda.
